Ofensa ètica però no penal

Les campanades de La 1 la passada nit de Cap d’Any han acabat als tribunals. El motiu ha sigut l’estampeta del Sagrat Cor de Jesús amb el cap de la vaqueta del Grand Prix que va exhibir la presentadora Laura Yustres, coneguda com a Lalachus, en el programa que presentava juntament amb David Broncano a la televisió pública. La Fundació Espanyola d’Advocats Cristians considera que Lalachus va poder cometre un delicte d’incitació a l’odi i un altre contra els sentiments religiosos, com recull la denúncia que han presentat contra ella, però també contra Broncano i el president de RTVE, José Pablo López, a qui fa responsables d’haver "orquestrat" l’acció.

No és la primera vegada que una denúncia d’aquestes característiques contra una cadena televisiva acaba als tribunals. Un cas recent va ser la paròdia de TV3 sobre la Virgen del Rocío, que finalment va acabar arxivada. L’argumentació del jutge d’instrucció va ser que el gag satíric podria resultar de "mal gust" per a algunes persones, però que s’havia d’emmarcar en la llibertat d’expressió. Aquest mateix argument és el que sostenen experts consultats per EL PERIÓDICO al ser preguntats sobre l’esdevenir de la denúncia contra Lalachus. Creuen que seguirà les petjades, en considerar que preval per sobre de qualsevol ofensa religiosa la llibertat d’expressió.

Mar Aguilera, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), considera que aquesta denúncia és "desproporcionada", ja que el Codi Penal, assenyala, "ha de ser l’última eina de condemna". El que explica Aguilera és que el "criteri ètic" ha de diferenciar-se del "criteri penal". La mateixa argumentació dona Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC): "Es pot considerar que és una broma vulgar, de mal gust o fins i tot una falta de respecte, però això no implica que sigui un delicte", resumeix. Per aquesta raó, els dos juristes donen per fet que la denúncia tindrà poc recorregut judicial.

Els dos experts al·ludeixen al fet que la llibertat d’expressió de la denunciada prima per sobre de l’ofensa que hagi provocat, també si el menyspreu és cap a una religió. Tamarit, a més, recorda que totes les querelles que s’han presentat per un presumpte delicte d’ofensa als sentiments religiosos han acabat en absolució o directament arxivats. Només en un cas, assegura, hi ha hagut condemna i recorda que va ser arran d’un pacte entre les parts. La pena va quedar finalment en una multa de 480 euros per publicar una imatge manipulada del Jesús despojado. Aguilera també assegura que es tracta d’una normativa que el jutge només pot aplicar de forma molt "estricta", i que té difícil utilització d’acord amb tot l’expressat per la comunitat internacional. Sobre aquest assumpte en concret –el religiós– s’han pronunciat diferents organismes internacionals. Aguilera cita el posicionament de Comitè de les Nacions Unides que, en paraules seves, deixa clar que "els atacs a les religions no són tipificats com delictes d’odi ni són un dret protegit fins al punt de frenar aquestes expressions". Les Nacions Unides descriuen textualment que "fins i tot" en cas de "blasfèmia" contra la religió i falta de respecte, preval la llibertat d’expressió, afegeix.

En la mateixa línia s’expressa el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que d’acord amb l’opinió d’Aguilera "encara és més contundent". El seu posicionament és que la llibertat d’expressió només es pot limitar "quan sigui necessari" i sempre que "no hi hagi cap altra opció". És a dir, la persona ofesa podria haver canviat de canal o haver apagat la televisió, per la qual cosa, d’acord amb la doctrina del TEDH, i sota la mirada de l’experta, és prou motiu per considerar-ho una ofensa "evitable". Per molt que sembli un fet rellevant que l’escena de Lalachus es donés a la televisió pública, Aguilera no considera que això modifiqui l’empara de la llibertat d’expressió des de la perspectiva penal, tot i que sí que pugui ser reprotxable èticament o moralment.

Notícies relacionades

Setmana crucial en el pols judicial al Govern

Mor Ricard Lobo, el primer director del ‘Diari Oficial de la Generalitat’

Reforma del Codi Penal

Malgrat no aplicar-se pràcticament mai, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ja ha anunciat que aquest any el Govern impulsarà una reforma del delicte contra les ofenses religioses recollit a l’article 525 del Codi Penal per "garantir la llibertat d’expressió". Tamarit, com Aguilera, comparteixen aquesta proposta, ja que creu que "aquest tipus de delictes s’han de reduir al màxim, no haurien d’existir" i lamenta que en els últims temps hagin proliferat querelles d’aquest tipus i que s’estiguin convertint en l’"agenda" de grups d’extrema dreta o ultracatòlics.