Refer la majoria, meta de Sánchez

El Govern afronta una pujada de gener més costeruda que mai i que és en realitat el preàmbul d’un 2025 amb moltes corbes. Els dos reptes a curt termini consisteixen a tirar endavant uns Pressupostos que suposarien un salvavides per esgotar la legislatura fins al 2027, però sobretot recompondre la majoria que va fer president a Pedro Sánchez.

Aquest any, el cap de l’Executiu haurà de fer nous equilibris per acontentar tots els seus socis, des de l’ala més progressista, com Podem, fins a la més liberal, com els nacionalistes bascos i els postconvergents. En les pròximes setmanes es buscarà apaivagar els ànims de Junts, un dels socis més bel·ligerants, amb el compliment dels compromisos ja adquirits, com el de fer efectiva la cessió de competències d’immigració a Catalunya. Un acord que presenta certs esculls davant l’exigència de Junts que sigui un traspàs "integral" i les limitacions que imposa la Constitució.

La foto amb Puigdemont

L’Executiu intentarà recuperar la sintonia amb el partit postconvergent i amb aquest objectiu al 2025 és més que probable la foto del president del Govern amb Carles Puigdemont, que la demana com a resultat de l’"amnistia política". Després d’un any en què el PSOE s’ha estat reunint mensualment amb Puigdemont –el seu número tres, Santos Cerdán, és qui hi acudeix en representació–, ara haurà de ser el president qui acudeixi a la cita a l’estranger. I aquesta foto és condició de possibilitat per poder forjar una majoria que permeti aprovar els Pressupostos.

Mentrestant, el partit morat ha cobrat rellevància en els últims mesos després d’endurir les seves posicions cap al Govern. Amb només quatre vots, amenaça de tombar els Pressupostos si no compleixen dues de les seves condicions: la ruptura de relacions amb Israel i la baixada del 40% dels preus del lloguer. La duresa que ha estat mostrant Podem ha elevat la tensió a Moncloa, on han intentat reconduir les relacions fent concessions puntuals. Però amb temes encallats com el fallit impost a les energètiques, que no sembla que hagi de tirar endavant. Sense ell, Podem ja ha avançat que farà descarrilar en el Congrés la taxa al dièsel que prepara el Ministeri d’Hisenda per a aquest gener i que preveu augmentar els nivells de recaptació, com exigeix Brussel·les.

El gener també és el mes que ha fixat Yolanda Díaz per aprovar la reducció de la jornada laboral, que en principi s’hauria d’aplicar gradualment el 2025, tot i que la tensió entre els socis de Govern deixen en suspens el text definitiu, que no s’ha aprovat en el Consell de Ministres. Tampoc està garantida la seva aprovació en el Congrés, al dependre, de nou, de dues forces conservadores com el PNB i Junts. La caiguda d’aquesta norma suposaria un cop a la línia de flotació per Sumar, que l’ha equiparat a la reforma laboral del 2021. En aquella ocasió Díaz va assegurar que hauria dimitit si no s’hagués aprovat –va tirar endavant per l’error d’un diputat del PP.

Després de tancar l’any legislatiu menys productiu en període no electoral, el Govern té pendent portar endavant diverses reformes, que també depenen de la majoria en el Congrés. Una de les més urgents és el pacte sobre immigració arran de la crisi migratòria que pateix les Canàries, que segueix bloquejat per falta d’entesa entre el PSOE i el PP.

Un altre dels grans projectes que el Govern haurà de resoldre i que va quedar encallat el 2024 és la llei del terra, que el Ministeri de Vivenda va haver de retirar poc abans de la votació al no tenir assegurat ni tan sols el vot favorable de Sumar, el seu soci de Govern. Els plans del Govern aquest any inclouen fixar la vivenda com a prioritat amb una nova empresa pública de vivenda, però el cert és que aquesta reforma, d’altíssima importància per a les administracions locals, continua encallada actualment. El Govern també preveu aprovar el 2025 una nova llei d’enjudiciament criminal perquè els fiscals es facin càrrec de la instrucció, la fase d’investigació que fins ara assumien els jutges. També el de les lleis relatives als mitjans de comunicació, amb l’objectiu d’assegurar que els ciutadans afectats per notícies falses puguin exercir el seu dret a la rectificació, i que s’emmarca en el Pla d’Acció per la Democràcia.

Fronts judicials

Les mesures del pla de regeneració democràtica previsiblement s’han de cristal·litzar en un moment de setge judicial en què figures pròximes al president de Govern tenen oberts diferents fronts als tribunals, i després que Sánchez hagi denunciat una persecució judicial amb objectius polítics, posant en dubte el paper dels jutges. La primera de les causes és la que afecta la seva dona, Begoña Gómez, que ja va declarar per presumpte delicte de corrupció en els negocis i tràfic d’influències i que va contractar una assessora de la Moncloa per als seus negocis privats. El seu germà, David Sánchez, també haurà de declarar al gener juntament amb diferents càrrecs de la Diputació de Badajoz, entre els quals hi ha el líder del PSOE a Extremadura, per aclarir les condicions del contracte al familiar del president.

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per lesantenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

La tercera pota judicial és la imputació del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per presumpta revelació de secrets després de ser acusat de filtrar comunicacions confidencials entre la fiscalia i la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, que ja ha implicat diversos càrrecs de la Moncloa. El president del Govern ha defensat en primera persona García Ortiz i en la seva última compareixença va assegurar "la confiança del Govern d’Espanya en el seu fiscal general de l’Estat". Una afirmació que ja ha despertat les crítiques de l’Associació de Fiscals.

Diferent és el cas Koldo, en el qual el principal afectat és José Luis Ábalos, que va ser mà dreta de Sánchez en el Govern. Si bé l’exministre no ha donat senyals de carregar la responsabilitat sobre els seus excompanys, l’estratègia de defensa d’Aldama i les seves últimes declaracions sí que apunten directament diversos càrrecs destacats del PSOE. Les resolucions judicials de tots aquests casos podran aclarir o complicar aquest any el futur de Sánchez a la Moncloa.