Rull prioritza el seu rol institucional en el xoc amb Illa per la independència

La Mesa del Parlament, la segona institució de Catalunya, és l’últim bastió que encara lidera l’independentisme després d’haver perdut la Generalitat en les eleccions de maig del 2024. L’arribada de Josep Rull (Junts) a la presidència de l’òrgan rector va ser el resultat d’un acord in extremis entre el seu partit, ERC i la CUP, que s’havia forjat prèviament en una reunió a Suïssa, entre l’expresident Carles Puigdemont i la llavors secretària general d’ERC, Marta Rovira.

La maniobra va aconseguir unir el sobiranisme per ostentar amb majoria la direcció de la Cambra catalana, que conviu ara amb un Govern socialista al Palau de la Generalitat i que està formada per tres diputats del PSC, dos de postconvergents i dos d’ERC.

A la pràctica, aquest escenari ha acabat sent una conjunció d’interessos més que un contrapoder a Illa, i així ho evidencia el balanç d’aquests primers quatre mesos de convivència. La Mesa sí que ha aconseguit desmarcar-se en alguns aspectes de les preferències del partit del Govern, el PSC, que no ha pogut impedir que el Parlament allotgés actes relacionats amb l’independentisme. Entre ells, la celebració del desè aniversari de la consulta del 9N –celebració contra la qual els membres socialistes de l’òrgan rector van votar en contra–, o la declaració institucional de Rull el dia que es commemoraven els set anys del referèndum de l’1-O, que no va comptar amb la presència dels tres representants del PSC.

L’altaveu de Rull

És precisament en aquestes ocasions quan el cap del Parlament aprofita el seu altaveu per reivindicar la "falta de normalitat" pels "diputats exiliats" i recorda que el "conflicte polític" segueix vigent. Amb aquesta estratègia, Rull pretén donar visibilitat a l’independentisme més enllà del relat partidista en els pocs espais on el moviment encara manté la seva unitat: els actes institucionals. A més, té una agenda atapeïda d’actes per tot el territori en els quals reforça el seu paper institucional.

Quant a l’activitat parlamentària, el poder independentista de la Mesa és limitat al no comptar amb una majoria en l’hemicicle, motiu pel qual no ha aconseguit interrompre ni modificar el dia a dia de l’activitat parlamentària ni el pla del Govern en l’hemicicle. No obstant, els quatre membres de la segona institució de Junts i ERC sí que han pogut tirar endavant algunes iniciatives menors relacionades amb el sobiranisme. Exemple d’això és la controvertida proposta de resolució en favor d’activar la declaració d’independència, presentada per Aliança Catalana, que l’òrgan rector va admetre a tràmit, malgrat que tant Vox com el PSC van registrar una petició per retirar-la per falta de legalitat. Aquesta iniciativa va acabar en polèmica perquè, durant la seva votació en el debat de política general, Junts es va abstenir, saltant-se així el cordó sanitari a l’extrema dreta.

En els pròxims dies també podria admetre’s a tràmit una iniciativa legislativa popular (ILP) presentada per Solidaritat Catalana perquè la Cambra declari la independència, un assumpte que està ara congelat a petició dels promotors que demanen reunir-se abans amb els grups que formen part de la Mesa i que, a més, en cas de tenir llum verda, no tiraria endavant al no haver-hi majoria independentista en l’hemicicle. Aquestes dues qüestions, des del punt de vista parlamentari, són els únics passos que ha fet l’independentisme en el Parlament i que han requerit el suport necessari de l’òrgan rector.

Més enllà de l’impacte en l’activitat parlamentària o en els actes institucionals, el fet que hi hagi una Mesa independentista sumada al Govern en minoria del PSC ha propiciat que el Parlament tiri endavant temes que havien quedat encallats en passats mandats. Així, la reforma del reglament de l’hemicicle que garanteix de manera definitiva el vot telemàtic dels diputats que viuen a l’estranger –actualment Puigdemont i l’exconseller Lluís Puig, pendents de si se’ls aplica o no la llei d’amnistia al delicte de malversació– va prosperar amb els vots del PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP. Aquest havia sigut un tema difícil en la passada legislatura, perquè l’òrgan de llavors acceptava la delegació d’aquests vots sense que hi hagués un marc legal, una cosa que els socialistes havien arribat a elevar al Tribunal Constitucional i que, si actualment hi hagués una Mesa amb majoria del PSC en aquest nou Parlament, probablement no s’hagués planejat.

Notícies relacionades

Illa exporta la recepta del federalisme a Europa per reforçar el vincle de Catalunya amb la UE

La qüestió de confiança allunya el pacte amb Junts en immigració

La relació amb Illa

No és un detall menor que la convivència entre la primera i la segona institució a Catalunya hagi estat marcada també per la bona relació i "el respecte institucional" entre el president Salvador Illa i Rull. Aquesta cordialitat que les dues parts confirmen dista molt de la tensió que es respirava a la Cambra quan la postconvergent Laura Borràs presidia la Mesa amb Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat, especialment després de la sortida del Govern de Junts l’octubre del 2022. L’estil confrontatiu de Borràs, que mirava d’exercir certa oposició a l’Executiu republicà des del seu seienten la Mesa, contrasta ara amb la serenitat de Rull. El final del monopoli independentista en les institucions ha donat pas a una treva entre el Parlament i el Govern.