Junts fa equilibris entre Sánchez i les aliances puntuals amb Feijóo

En la seva pròxima reunió, la Mesa del Congrés haurà de decidir si tramita o no la proposta de Puigdemont que exigeix, via proposició no de llei, que el president del Govern Pedro Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança. Vetar aquest debat, va advertir el líder postconvergent, podria tenir "conseqüències irreversibles" i portar la legislatura al "col·lapse", ja que els set vots de Junts al Congrés són imprescindibles perquè Sánchez pugui tirar endavant la seva agenda legislativa.

La següent dificultat en aquesta cursa d’obstacles serà la convalidació del reial decret llei que va aprovar el Govern en l’últim Consell de Ministres per prorrogar el gravamen a les empreses energètiques. Es tracta d’una mesura que ja va causar una forta polèmica el mes de desembre passat, quan Junts i el PNB es van aliar amb el PP en contra d’aquest impost durant la votació del paquet fiscal. Tot i que Sánchez va incorporar al nou decret –compromès amb ERC, Bildu, BNG i Podem– una deducció de fins al 60% per inversions en transició ecològica, amb el clar objectiu de temptar Junts i el PNB, aquesta podria ser la primera derrota parlamentària del Govern de l’any i tornaria a exhibir la unió entre populars i postconvergents.

Coincidències amb Feijóo

Junts, que en els últims temps ha començat a refer ponts amb patronals i empresariat, considera que aquest impost a les energètiques posa en risc les inversions de Repsol a Tarragona. Els postconvergents asseguren que aquesta aliança amb el PP va ser circumstancial. Ho justifiquen dient que hi havia coincidència en aquesta qüestió, igual que amb l’acord per tombar l’impost a la producció elèctrica, i defensen que això no vol dir que s’estigui aplanant el terreny per sumar els seus vots a una eventual moció de censura contra Sánchez. Una aliança que reuneixi el PP, Vox, Junts i el PNB per fer caure el Govern sembla ara mateix improbable, però sí que hi podria haver coincidència entre ells en futures votacions. L’arribada de Salvador Illa al Palau de la Generalitat ha deixat el procés en la via morta i ha obligat Junts –i també ERC– a buscar nous cavalls de batalla, menys vinculats a la independència i més relacionats amb l’eix ideològic. En matèries com els impostos, la vivenda i la immigració, els postconvergents poden trobar més coincidències amb populars que amb la resta del bloc de la investidura, cosa que es podrà constatar en el seu pronunciament en algunes de les lleis que faran parlar aquest 2025 i que necessitaran el suport de Junts, com la llei d’estrangeria i la reducció de la jornada laboral –la proposta estrella de Sumar–, que Junts ja ha donat símptomes de no compartir aquests últims mesos.

Tot això, però, pot ser només un assaig per al punt clau de la legislatura, la votació dels pressupostos generals de l’Estat. En aquest cas, no només entrarà en el debat la batalla ideològica, que per si mateix ja es preveu complicada per les grans diferències que hi ha entre partits tan diferents com Junts i Podem, sinó també perquè la seva aprovació permetria al cap de l’Executiu pràcticament mantenir-se en el Govern fins al 2027, cosa que converteix els comptes en una arma per pressionar el Govern.

Notícies relacionades

Peluixos, calçat i un kit per manar

Les alcaldies del PSC es recol·loquen

Ja han passat 13 mesos des de la investidura de Sánchez i el balanç que fa el partit del compliment dels acords és molt desfavorable. A la carpeta de compliments hi ha l’amnistia, però sense aplicació per ara als màxims líders de l’1-O, i l’ús del català al Congrés. Per contra, en l’apartat d’incompliments s’hi acumula el traspàs de competències en immigració i l’oficialitat del català a la UE.

Junts requereix avenços en aquestes qüestions abans d’obrir la carpeta dels comptes de Sánchez, però per dir el sí definitiu necessitarà nous compromisos. El partit liderat per Puigdemont encara no ha volgut avançar quins seran les seves condicions per als comptes públics, però el secretari general de Junts, Jordi Turull, ja va assenyalar en una entrevista a EL PERIÓDICO que el model de finançament de Catalunya seria un dels grans temes.