Creixen els recels a Junts pel retard en la qüestió de confiança

Els postconvergents continuen negociant amb Sánchez però adverteixen que el temps corre després d’ajornar-se la reunió per debatre la iniciativa

Creixen els recels a Junts pel retard en la qüestió de confiança
3
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Junts comptava que avui, 7 de gener, seria un dia clau per a la legislatura al Congrés. Així ho va exposar el líder de JxCat, Carles Puigdemont, quan va donar per fet que aquesta seria la data en la qual la Mesa de la Cambra deliberaria sobre l’admissió a tràmit de la seva proposició no de llei per instar el cap del Govern, Pedro Sánchez, a sotmetre’s a una qüestió de confiança. Puigdemont va advertir que un "cop de porta" al debat d’aquesta iniciativa podia comportar conseqüències "irreversibles" i, probablement, portaria al "col·lapse" de la legislatura. Però, finalment, la Cambra baixa no va convocar cap reunió per a avui, cosa que ha fet créixer encara més els recels dels postconvergents respecte al PSOE, ja molestos pel negatiu balanç de compliment de l’acord d’investidura i el retard en la transferència de competències en immigració a Catalunya.

Junts esperava poder tenir llesta abans de tancar el 2024 la redacció de la llei. Però al final el raïm va arribar abans que la fumata blanca. L’incompliment d’aquest termini no ha trencat les negociacions; de fet, els equips encarregats continuen treballant per forjar un pacte al més aviat possible, però fonts de Junts consultades per EL PERIÓDICO no confien a poder arribar a una entesa de manera imminent i adverteixen als socialistes que el temps corre i juga en contra seu.

Vots imprescindibles

Els postconvergents asseguren que ja no els valen bones paraules i reclamen fets per poder continuar asseguts en la taula de negociació. Els vots de Junts són imprescindibles per a l’agenda legislativa de Sánchez i, en especial, perquè tirin endavant els Pressupostos Generals de l’Estat que permetrien al president continuar al capdavant del Govern fins a acabar la legislatura amb més comoditat i exhibir unitat en el còctel de socis que el sosté.

El gener és habitualment inhàbil a les Corts Generals –també al Parlament– i, llevat que es decideixi fer una convocatòria per alguna raó d’urgència, fins al febrer no està prevista la celebració de cap ple. Això explica que no hi hagi necessitat de fer encara una reunió de l’òrgan rector de la Cambra baixa i abordar la qüestió plantejada per Puigdemont. És el que argumenten fonts del PSOE, que, a més, asseguren que mai va estar prevista una reunió avui. Tot i així, les mateixes fonts assenyalen que és probable que la Mesa sí que es reuneixi la setmana que ve, tot i que la decisió no està tancada, informa Juan Ruiz Sierra.

A mitjans de desembre, la Mesa del Congrés –amb majoria del PSOE i Sumar– va decidir ajornar la decisió al·legant que la proposta generava dubtes i que era necessari fer una anàlisi més profunda de l’informe emès pels lletrats de la Cambra. Aquesta resolució jurídica obria la porta a debatre la proposició no de llei, tot i que assenyalava que a causa de la falta de precedents era la Mesa la que havia de prendre la decisió final. La determinació que es prengui aquesta vegada pontificarà de cara al futur.

Notícies relacionades

La qüestió de confiança, regulada per l’article 112 de la Constitució, és una potestat exclusiva del president del Govern, que li ha de servir per comprovar els seus suports a la Cambra, malgrat que no està obligat a prendre cap decisió en cas de perdre-la. L’oposició, per la seva banda, té el seu propi mecanisme, la moció de censura, regulada també per la Carta Magna. La principal diferència és que aquesta porta inclosa la proposta d’un candidat alternatiu a la presidència del Govern que, si guanya la votació, es converteix en el cap de l’Executiu, tal com va passar el 2018 amb la moció de censura a Mariano Rajoy presentada per Sánchez.

Sigui com sigui, el fet que s’hagi ajornat la decisió no tindrà conseqüències directes per a la tramitació de la iniciativa. Tot i que fos acceptada ara, no es debatria en el ple fins al febrer.