La feina ens farà lliures
Als que tenim una certa edat, el Govern ens posa l’edat de jubilació com la pastanaga a un ruc, i quan sembla que l’abastarem, ens la col·loca una mica més lluny, perquè continuem avançant. Arribem esbufegant i amb dificultats als 60, i quan ja vèiem els 65 en l’horitzó i amb ells un recés de viatges de l’Imserso amb bufet lliure a Torremolinos, ens situen la línia de meta als 67. Els boomers som els desgraciats del sistema laboral, quan jo m’acosti als 67, Pedro Sánchez –aquí seguirà, perquè encara anirà prometent amnisties a qui calgui– anunciarà una nova reforma que situarà la jubilació als 70 anys. En albirar els 70 a la llunyania, la nova línia de meta serà als 75. I anar fent. Així seguirem eternament, com un Sísif que no acaba mai de treballar. I consti que no ho dic per mi, que gaudeixo d’una feina que em permet arribar tard a casa sense haver d’explicar inversemblants excuses a la meva senyora, a mi hauran de jubilar-me a puntades de peu.
És pel nostre bé, que a França es jubilen als 62 i després no saben què fer amb el temps lliure, més enllà de beure pastís i jugar al dominó, un avorriment. Els francesos, rars com són ells, van prendre els carrers quan Macron els va anunciar que haurien de jubilar-se als 64, mentre que aquí ens jubilaran gairebé als 70 i ens dediquem a discutir si fa lleig dir-li grassa a la Lalachus, els carrers els prenem només quan el nostre equip guanya una copa. Això és així perquè nosaltres sabem que el treball ens farà lliures, ja ho anunciaven en arribar a Auschwitz, i agraïm que ens rebaixin una mica la jornada laboral a canvi de treballar fins a poder abraçar els nostres besnets tot arribant de la fàbrica. A més, reunir en un mateix lloc de treball tres generacions d’una mateixa família és una cosa que només coneixíem a través de les novel·les de Dickens, per primera vegada un govern progressista està a punt d’aconseguir-ho en la realitat i a Espanya. No descartem que, rebaixant una mica l’edat laboral –per exemple, als 7 anys– aconseguim reunir sota un mateix sostre empresarial quatre generacions de la família, per a enveja dels francesos, que hauran de conformar-se a compartir factoria pare i fill.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.