El Rei lloa el desplegament militar per la dana mentre Robles demana més efectius

Felip VI apunta a «l’operació més gran en territori nacional i en temps de pau» i destaca també la vigilància a Europa i el Líban / La ministra de Defensa reclama "no deixar soles" les víctimes del 29-O

El Rei lloa el desplegament militar per la dana mentre Robles demana més efectius
4
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Els grans desplegaments que els exèrcits han fet al llarg del 2024 dins i fora d’Espanya han sigut per a Felip VI el principal assumpte per agrair a les Forces Armades en el seu missatge per la Pasqua Militar, pronunciat ahir al Saló del Tron del Palau Reial de Madrid. El Rei va destacar aquests desplegaments per la seva dimensió sense precedents, assenyalant "l’operació, especialment logística, més gran en territori nacional i en temps de pau" que ha implicat l’ajuda dels militars als afectats per la dana del 29 d’octubre.

Del treball dels militars en aquest desastre, Felip VI va remarcar que "l’esperit de servei no es trenca ni per l’ingent treball realitzat, ni per la consciència del que resta per fer". En la Pasqua Militar va quedar clar que continuar donant suport als damnificats de València serà una prioritat militar de l’Estat el 2025.

Felip VI va posar especial cura a l’hora d’enumerar tasques –"intervencions mèdiques, distribució d’aliments, retirada de runa, vehicles i llots en garatges, carrers i clavegueres"- per llançar seguidament als militars un missatge d’ànim, ja que "queda un llarg camí per recórrer". Sobre aquest desplegament a la zona devastada per les riuades, el Rei va dir als militars que és "prova de la vostra vàlua 24/7", com també ho ha sigut la tasca en les operacions a l’exterior. El cap de l’Estat va esmentar els soldats espanyols i guàrdies civils que serveixen com a cascos blaus en la missió FINUL de les Nacions Unides per al Líban, i la brigada multinacional que Espanya lidera a Eslovàquia dins de l’esforç de dissuasió de l’OTAN al flanc est europeu, "el contingent més gran de les nostres Forces Armades.

Felip VI va considerar també molt destacables les participacions espanyoles en les missions navals de l’OTAN i els subgrups –mecanitzat i aeri uns, i d’infanteria de Marina l’altre–, enviats al Bàltic i a la vora romanesa del mar Negre, així com la participació d’Espanya en les maniobres Steadfast, amb les quals, el 2024, l’OTAN va desenvolupar davant els ulls de Rússia el seu exercici més gran en terra europeu des de la guerra fredag.

El treball dels militars fora de les fronteres "reforça la posició d’Espanya en un marc geopolític complex i impredictible", va afirmar el Rei. En aquest marc va quedar situat en la seva salutació de la Pasqua Militar l’acord bilateral de seguretat i defensa firmat entre Espanya i Ucraïna. El suport espanyol al país agredit per Rússia "reflecteix un compromís absolut amb la salvaguarda de la pau i la seguretat internacionals".

Per primera vegada en un discurs de la Pasqua Militar, el monarca va fer referència als reptes geopolítics "cada vegada més complexos" de les Forces Armades i de la Seguretat de l’Estat assenyalant els més moderns espais d’acció militar, molts d’aquests derivats de l’amenaça que per a Occident suposen Rússia i la Xina. "Entorns de natura híbrida [...], el ciberespai i el control de l’espai ultraterrestre", va dir. Són camps d’operacions d’"un món en canvi" en el qual són "fonamentals l’esperit de superació i la preparació tècnica".

En la mateixa cerimònia, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va fer referència al desplegament militar en suport als damnificats per la dana, quantificant-ho en "més de 25.000 militars" i assenyalant el doble objectiu d’ajuda: "No deixar-los sols" i "continuar treballant units", ja que "la prioritat per al 2025 és el suport total a la reparació de les localitats i les necessitats de les persones afectades".

"Hem comprovat la necessitat d’augmentar el nombre d’efectius de les Forces Armades, va assegurar la ministra en la seva intervenció. La constatació d’aquesta necessitat, que podria ser pròleg per a un canvi en el sostre legal actualment fixat de 140.000 militars, s’ha produït en el marc de les al·lusions de la ministra a la ratxa inversora d’especial intensitat que viu la Defensa a Espanya.

En aquest sentit, va ratificar la continuïtat l’any 2025 dels "esforços inversors en els grans programes que estan en marxa". A la sala hi havia escoltant el president del Govern central, Pedro Sánchez, i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a més dels membres de les cúpules de l’Exèrcit, l’Armada, l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai, el CNI, la Guàrdia Civil i les ordres militars.

Guàrdia marina Borbó

Notícies relacionades

El Rei es va adreçar a la princesa d’Astúries, present en la cerimònia amb el seu uniforme de guàrdia marina juntament amb la seva mare, amb unes paraules per a qui demà pren contacte amb el vaixell escola Juan Sebastián d’Elcano, que salparà dissabte de Cadis per al seu periple formatiu. Ho farà Elionor "com jo mateix vaig fer fa 38 anys", va recordar. És "una experiència, estimada Elionor, que molt segurament quedarà, com em va passar a mi i també al teu avi, entre els teus millors records de formació militar".

Elionor iniciarà travessia amb els seus companys de promoció, però no farà el viatge complet. Està previst que participi en la singladura del vaixell escola durant cinc dels sis mesos i mig que sol durar.

Temes:

OTAN CNI