La declaració de Cosidó

Ignacio Cosidó, director general de la Policia durant els anys del Govern de Mariano Rajoy, prestarà demà declaració en qualitat de testimoni en la querella que investiga les accions policials de caràcter polític contra el partit Podem. És la primera vegada que Cosidó trepitjarà una seu judicial per contestar a preguntes d’aquestes accions.

Malgrat els esforços de la Fiscalia Anticorrupció el 2021, Manuel García-Castellón, jutge d’instrucció del cas Kitchen, va salvar Cosidó de ser interrogat i d’asseure’s al banc dels acusats, juntament amb els alts càrrecs del Ministeri de l’Interior del Partit Popular.

El final de l’operació Kitchen, segons la interlocutòria de transformació de les diligències (equivalent a la de processament) dictada per aquest jutge el 29 de juliol del 2021, era "accedir a documentació i informació en poder de Bárcenas per desviar-la del procés judicial en curs". Aquest era, assenyala la interlocutòria, "el vector" que unia els implicats i "el fonament de l’operació". És més: "I hi ha indicis que permeten afirmar que es va materialitzar l’accés a la informació que guardava [Bárcenas]"

"La intervenció dels màxims responsables governatius del ministeri resulta solventment constatada", afirma el jutge, per a qui l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz està en "el vèrtex de la cadena que va ordenar la posada en marxa de l’operació". Segons el jutge, el número dos, el llavors secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, va tenir un paper actiu en la trama, perquè va rebre "ordres concretes" de Fernández Díaz, que l’instruïa sobre la "prioritat" de l’operació. Destaca el relat "l’ascendència [de tots dos] sobre els funcionaris policials de més rang que van materialitzar l’operació", fet que "resulta evident i vertebra l’operació, des de la ideació fins a l’autorització de les despeses materials que van permetre que es materialitzés".

En aquesta "cadena" la baula del director general de la Policia brilla per la seva absència. Una absència defensada a capa i espasa pel jutge. El 21 de juliol del 2021, la Fiscalia Anticorrupció havia sol·licitat, precisament, la declaració de Cosidó en qualitat d’imputat. En el seu escrit, els fiscals van fer referència "a la participació en els fets del director general de la Policia Ignacio Cosidó Gutiérrez, la qual ha sigut posada reiteradament de manifest en les declaracions prestades pels investigats José Manuel Villarejo i Eugenio Pino". Però vuit dies més tard, el 29 de juliol del 2021, segons s’ha apuntat, el jutge va tancar la investigació i va rebutjar la declaració de Cosidó com a imputat perquè, segons va assenyalar, no s’aportaven elements indiciaris de la seva participació en els fets. El jutge va considerar aquesta diligència una cosa "innecessària i inútil".

Baula important

El 6 de setembre del 2021, els fiscals van recórrer la decisió del jutge: "Pel que fa a la denegació de la declaració amb la condició d’investigat d’Ignacio Cosidó Gutiérrez s’addueix per l’instructor que el fiscal omet la referència a qualsevol indici incriminatori que justifiqui la seva citació". Els fiscals li recorden que les "declaracions [dels altres dos investigats] obren en les actuacions i, per tant, haurien de ser conegudes i valorades per l’instructor, perquè, a més, aquestes manifestacions són clares al respecte, fent referència a una participació no merament circumstancial, sinó de caràcter específicament directiu, del director general de la Policia".

És a dir: com a baula important en la "cadena" descrita per García-Castellón. Deixar-lo fora va ser una contradicció evident amb la seva decisió de processar l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez. De Martínez, García-Castellón fa un salt, omet Cosidó, arriba a Pino i continua amb altres comandaments intermedis.

Gairebé 50 policies van tenir participació, inclosa la cúpula policial, a Kitchen, però García-Castellón va considerar "normal" que Cosidó ignorés el que cuinaven els seus subordinats en la Direcció Adjunta Operativa (Pino) i Assumptes Interns (Marcelino Martín Blas) durant més de dos anys, entre el 2013 i el 2015. La Sala Penal va donar suport a García-Castellón i, també, va rebutjar la imputació de Cosidó.

Tot i que Cosidó entrarà per primera vegada en seu judicial demà, 9 de gener, per contestar sobre les operacions de la policia política –que no patriòtica ni paral·lela–, sí que va comparèixer dues vegades en la comissió d’investigació de l’operació Kitchen al Congrés dels Diputats. I el que va dir té interès. Davant el mantra, o lloc comú, que hi havia una "estructura paral·lela" en la Policia, Cosidó va explicar: "Jo no vaig conèixer cap estructura paral·lela. La meva relació era amb els membres de la junta de govern, tant amb el director adjunt operatiu [Pino] com amb els directors, els comissaris generals...".

Aquí resideix el patró de conducta del Govern del PP amb Fernández Díaz, Martínez i Cosidó. No va ser cap "estructura paral·lela" la que es va embarcar en les operacions contra Podem (informe PISA i d’altres), Kitchen (Bárcenas i les proves en el seu poder contra dirigents del PP) i l’operació Catalunya (contra l’independentisme). Van ser operacions oficials. No es van portar a terme de manera encoberta, a través de les mal anomenades clavegueres. Cosidó, segons fonts judicials, mantindrà la mateixa posició. Mai en va saber res.

Entusiasme militant

En la causa que s’investiga sobre les operacions de la Policia contra Podem (2015-2017) –a part de les múltiples querelles acollides amb entusiasme militant pels jutges, sense cap èxit per a la seva causa– han aparegut expedients que el jutge Pedraz ha resolt, d’acord amb una interlocutòria amb la data del dimarts 7 de gener, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, incorporar a la causa: les operacions anomenades Bolívar i Fènix.

Notícies relacionades

Les entitats hauran de declarar a Hisenda els pagaments fets amb una targeta si el total supera els 25.000 euros a l’any

El jutge sol·licita que la Guàrdia Civil recuperi el que va esborrar García Ortiz

Però, també, apareix en escrits sobre diligències internes la firma de Manuel López Vázquez donant instruccions. Es tracta del cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), la imputació del qual ha sigut denegada per la Fiscalia de l’Audiència Nacional i el jutge Pedraz, i que Podem ha demanat interrogar en qualitat de testimoni.

En el dictamen aprovat pel Congrés el 2017 no es parlava de cap "policia paral·lela". Una de les conclusions era la següent: "En el Ministeri de l’Interior, sota el mandat del senyor Fernández Díaz, utilitzant de manera fraudulenta el catàleg de llocs de treball, es va crear una estructura policial sota les instruccions del senyor Cosidó Gutiérrez, per ordre del DAO Eugenio Pino, amb el coneixement i consentiment del ministre, destinada a obstaculitzar la investigació dels escàndols de corrupció que afectaven el Partit Popular i al seguiment, la investigació i, en el seu cas, la persecució d’adversaris polítics. A tall d’exemple: el PSOE (com demostra la creació i els treballs fets per la Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos de la Policia, la BARC), el nacionalisme català (compte inexistent de Xavier Trias a Suïssa) i Podem (informe PISA)".