Sánchez clama contra la tornada del franquisme i l’oblit de la dictadura

Els nostàlgics del règim "volen que oblidem que aquella Espanya estava feta miques, aïllada del món i famolenca de llibertat" el 1975, va dir el president del Govern, aturant-se en els múltiples estudis que envien senyals inquietants sobre el ressorgir de l’autoritarisme en els joves.

Hereus del nazisme

"Quan un ha viscut sempre sota la seva capa protectora, és fàcil oblidar els avantatges de la democràcia i deixar-se seduir pels que prometen ordre, seguretat i riquesa a canvi de sacrificar el destí d’un mateix. El feixisme que vam creure deixar enrere és ja la tercera ideologia a Europa. Pot tornar a passar", va afegir el president en un acte al Museu Reina Sofia de Madrid al qual van assistir tots els ministres però no el Rei ni el cap de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo.

"El feixisme que vam creure deixar enrere és ja la tercera força política d’Europa, la internacional reaccionària liderada per l’home més ric del planeta ataca les nostres institucions, atia l’odi i crida obertament a donar suport als hereus del nazisme a Alemanya", va insistir Sánchez amb referència a Elon Musk, amo de X i aliat del nou president electe dels EUA, Donald Trump.

La convocatòria, que consistia en un parell d’actuacions musicals, un breu col·loqui i el discurs de Sánchez, va buscar segons el líder del PSOE "defensar la democràcia" i "celebrar l’enorme transformació" que ha experimentat Espanya en aquest mig segle. "És un acte d’orgull per tot el que s’ha aconseguit, i de reconeixement a les persones, col·lectius i institucions que ho van fer possible. És també un exercici per ajudar els més joves a conèixer i valorar la importància de viure en democràcia", assenyalen fonts de la Moncloa.

Però la convocatòria va comptar amb importants absències. D’una banda, el PP, per a qui aquesta iniciativa, similar a les portades a terme a Portugal o Alemanya, és una "efemèride rara". El seu líder, Feijóo, va arribar a dir fa unes setmanes que la cita li produïa "mandra". La patronal CEOE també va excusar la seva presència i més de la meitat dels socis parlamentaris de Sánchez, com Podem, Junts, Bildu i Bloc Nacionalista Gallec (BNG), van optar per no assistir-hi.

I per últim, Felip VI, que es va absentar al·legant motius d’"agenda", ja que ahir va presidir la cerimònia de lliurament de les cartes credencials dels nous ambaixadors destinats a Espanya. Davant les múltiples interpretacions de l’absència del cap de l’Estat, a qui dirigents socialistes acusen de deixar-se marcar l’agenda en excés pel PP i Vox, la Casa del Rei i el Govern es van afanyar a aclarir que el monarca sí que assistirà a altres actes relacionats amb la mort de Franco, ja que aquí la "sintonia" entre les dues institucions és "total".

Notícies relacionades

El Govern invertirà 8,8 milions en un «pla de xoc» per incrementar l’ús del català

Illa intenta convèncer António Costa que l’oficialitat del català a la UE és «una qüestió de justícia lingüística»

Però queda una incògnita. El paper de Joan Carles I, que va deixar Espanya i es va traslladar als Emirats Àrabs Units, assetjat pels escàndols de corrupció. El ministre de Política Territorial i Memòria Històrica, Ángel Víctor Torres, incòmode davant aquest tema, va assenyalar el dimarts que la decisió sobre la presència de l’Emèrit la prendria el seu fill.

Sánchez, en tot cas, no va citar Joan Carles I ni Felip VI quan va fer un reconeixement dels que van fer possible el final de la dictadura. "El nostre objectiu serà homenatjar totes aquelles persones, tots aquells col·lectius, totes aquelles institucions que van fer i han fet possible aquesta transformació d’èxit. Volem posar en valor l’esforç dels treballadors i dels empresaris, de la societat civil, dels partits polítics, dels ajuntaments, de les comunitats autònomes i dels diferents governs que ha tingut al llarg d’aquests més de 40 anys de democràcia el nostre país", va assenyalar.