¿Què se sap i què no del pacte PSOE-Junts sobre el traspàs de les competències en immigració?

«Junts s’ha abstingut en la votació després d’arribar a un acord per millorar l’autogovern i les condicions de vida dels catalans. Entre aquestes mesures destaquen la delegació de les competències sobre immigració a la Generalitat, mitjançant la via de l’article 150.2 de la Constitució a través d’una llei orgànica específica per a Catalunya», deia el comunicat emès pel partit a l’acabar la votació al Congrés dels Diputats.

12 mesos després, no obstant, no es coneix ni tan sols el redactat de l'esmentada llei, que posteriorment haurà de ser debatuda i aprovada per la Cambra baixa. Junts i el PSOE s’havien proposat tenir-la preparada abans d’acabar el 2024, però el nou any va començar sense aconseguir resoldre les diferències entre les parts. La poca concreció del pacte assolit fa un any va donar lloc a múltiples lectures i interpretacions dispars que es mantenen en el dia d’avui.

Fronteres i gestió d’expedients

El principal escull, des del primer moment, són les fronteres. Els postconvergents defensen que el traspàs ha d’incloure el control de fronterer per part dels Mossos d’Esquadra com a «policia integral de Catalunya». No obstant, el Govern considera que aquest extrem seria inconstitucional. «Les competències de control de fronteres i d’immigració són una competència exclusiva de l’Estat i del Govern, i no són susceptibles de ser transferides», va sentenciar al setembre el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, en unes declaracions que van enfurismar enormement Junts, que habitualment denuncia que el PSOE té un discurs a la taula de negociació a Suïssa i un altre a l’Estat.

No obstant, aquest no ha sigut l’únic motiu de disputa. Un altre dels obstacles importants, tal com va revelar el secretari general de Junts, Jordi Turull, en una entrevista a EL PERIÓDICO, és la resolució d’expedients. El número dos del partit va denunciar, a mitjans de desembre, que el Govern provava de deixar el traspàs en un «encàrrec de gestió». És a dir, permetre que la Generalitat tramités i comuniqués les resolucions de tots els expedients –des dels NIE fins als permisos de residència i treball–, però sense capacitat de resolució, una cosa que Junts considera inacceptable.

Silenci en les negociacions

En els últims dies, el silenci s’ha tornat a imposar tant a les files de Junts com a les del PSOE. Tot i que a finals de novembre Turull assegurava que només quedaven «serrells» per resoldre i Sánchez rematava uns dies després mostrant-se optimista amb el pacte, les relacions es van tornar a refredar poc després fins al punt que el president del partit, Carles Puigdemont, va llançar una espècie d’ultimàtum amb la seva proposta de qüestió de confiança al cap del Govern, que la Mesa del Congrés encara no ha tramitat.

Notícies relacionades

El Govern invertirà 8,8 milions en un «pla de xoc» per incrementar l’ús del català

Illa intenta convèncer António Costa que l’oficialitat del català a la UE és «una qüestió de justícia lingüística»

En aquests moments, els postconvergents es limiten a dir que continuen «encallats» i descarten que l’acord sigui imminent. El que sí que han anunciat, paral·lelament, és que començaran a redactar una futura llei catalana per gestionar la immigració des del Parlament una vegada el traspàs tingui la llum verda. Seria en aquest punt on Junts podria introduir les seves polítiques, com l’obligació de tenir coneixement de la llengua catalana per accedir als permisos de residència i treball, i evitaria així deixar la decisió de com gestionar les competències únicament en mans del Govern de la Generalitat liderat per Salvador Illa.

Els altres incompliments

L’enuig de Puigdemont amb el compliment dels acords amb el PSOE no s’explica només per la tardança en el pacte migratori, sinó per la llarga llista d’incompliments que s’arrossega des del pacte d’investidura. Sense anar més lluny, l’acord assolit fa un any per aquests primers decrets de Sánchez també incloïa altres qüestions com la publicació «immediata» de les balances fiscals, la modificació de la llei de societats del capital per revertir el decret del Govern de Mariano Rajoy que va facilitar la fuga d’empreses de Catalunya el 2017 o l’eliminació de l’IVA de l’oli. La dues primeres tampoc s’han complert i la tercera es va aplicar només durant tres mesos.