Les operacions contra Podem

La inspectora en cap del Cos Nacional de Policia, Silvia O. M., havia de declarar el pròxim 13 de gener sobre el seu escrit aportat al jutjat en el qual va revelar dues operacions d’intel·ligència contra Podem el 2016: Bolívar i Venus. Però la decisió del jutge Santiago Pedraz, del passat dia 8, d’incorporar els expedients de totes dues a la causa, segons una sol·licitud de l’acusació particular –Podem actua en qualitat de perjudicat– ha ajornat la compareixença testifical de Silvia. O.M.

La nova data depèn, ara, que les institucions policials enviïn els expedients de les operacions Bolívar i Venus al jutjat per conèixer l’abast de les indagacions polítiques, al marge dels tribunals. Es pot assenyalar que Pedraz va decidir dimecres passat aquesta incorporació malgrat l’informe negatiu del fiscal de l’Audiència Nacional, Vicente González Mota, qui va considerar desproporcionada la sol·licitud.

Controlant "des de darrere"

Cosidó, decididament, passarà a la història política no perquè durant la seva gestió el Govern de Mariano Rajoy va convertir la Policia Nacional en un instrument polític contra els seus adversaris (des de Luis Bárcenas, extresorer nacional del PP, al PSOE, a Podem i als partits independentistes catalans), segons el dictamen del Congrés dels Diputats del 2017, sinó per la filtració del WhatsApp que va enviar com a portaveu del PP al Senat al seu xat informal de senadors el 18 de novembre del 2018, un missatge que va fer avortar el pacte secret del Govern i el Partit Popular per nomenar president del Tribunal Suprem i Consell General del Poder Judicial (CGPJ) al llavors president de la Sala Segona, o Penal, del Tribunal Suprem. En l’esmentat text, Cosidó es va mostrar pedagògic amb veus dissidents –els anomenats senadors sorayistas que abominaven un pacte amb el Govern– i destacava la golejada que suposava l’acord: "Obtenim el mateix numèricament, però posem un president excepcional, un gran jurista amb una capacitat de lideratge i auctoritas perquè les votacions no siguin 11 a 10, sinó pròximes al 21-0. I a més controlant la sala segona [la sala penal del Tribunal Suprem] des de darrere..."

El pacte va volar pels aires i el PP de Pablo Casado i Alberto Núñez Feijóo van mantenir el bloqueig de la renovació durant cinc anys i mig, fins al juliol del 2024.

Es diu aviat, sí.

Com a director general de la Policia (2012-2017), Ignacio Cosidó va ser al capdavant d’una institució que va posar en marxa una policia política, segons s’ha apuntat, sense resultar imputat ni prestar declaració en qualitat de testimoni, en l’operació extrajudicial Kitchen a la recerca de dades presumptament comprometedores per a Mariano Rajoy en poder de Luis Bárcenas. Va ser un muntatge en què van intervenir 50 policies, que es jutjarà amb la major part dels alts càrrecs d’Interior en data encara per determinar. El rebuig de la judicatura d’investigar l’operació Catalunya, d’altra banda, també li va estalviar qualsevol tipus de molèsties. Finalment, va ser citat en qualitat de testimoni dijous passat en la causa que investiga les operacions polítiques per acabar amb Podem el 2016 i 2017.

Pablo Iglesias S.A.

Segons va declarar, va conèixer l’anomenat informe PISA (Pablo Iglesias S.A.) pels mitjans de comunicació quan el cert que l’esmentat informe va ser elaborat per la direcció adjunta operativa, a càrrec del número dos de la Policia, un subordinat de Cosidó: Eugenio Pino. Això sí: va utilitzar aquest mateix informe per assetjar Podem al Senat.

El 5 d’octubre del 2018, Cosidó va assenyalar públicament: "Hi ha dubtes raonables" sobre els fons que van poder arribar als fundadors de Podem des de l’Iran i Veneçuela, i per això veu oportú que declarin aquelles persones que disposin d’informació "rellevant".

No sense ironia, en al·lusió velada al cèlebre whatsapp de Cosidó, Pablo Iglesias va dir: "Ni [Manuel Marchena], un dels seus ha vist finançament il·legal a Podem". En realitat, els pagaments presumptament efectuats, segons l’informe PISA, no van ser per a Podem sinó per a una entitat anomenada CELS i eren anteriors a la vigència de la nova llei de finançament de partits, de juliol del 2015.

Silvia O.M. va formar part del trio de la benzina –amb el cap de la UDEF comissario José Manuel García Catalán i l’inspector José Ángel Font Gago– per interrogar a Nova York, l’abril de l’any 2016, després que el Suprem rebutgés investigar l’informe PISA, a l’exministre de Finances del Govern veneçolà d’Hugo Chávez, Rafael Isea, sobre el presumpte suport a Podem. D’aquí ve el nom de Bolívar. Totes aquestes informacions anaven saltant als mitjans davant la proximitat de les eleccions generals del 26 de juny del 2016 per desgastar Podem.

Sempre els mateixos

Notícies relacionades

Feijóo i els seus barons forgen el pla del PP per abaratir l’habitatge

Junts descarta recolzar els pressupostos d’Orriols i els porta al bloqueig

Segons l’escrit de la inspectora, Rafael Isea va assegurar que el Govern veneçolà va donar suport amb set milions d’euros l’esmentada entitat. El 14 d’abril del 2016, després de la conversa amb Isea, es va registrar l’operació Bolívar per comprovar les dades. De tornada a Madrid, la inspectora va consultar bases de dades per verificar si Pablo Iglesias havia viatjat a Veneçuela. L’altra operació, Venus, va buscar dades per apuntalar el desacreditat informe PISA i diferents finançaments externs de Podem. Ni Bolivar ni Venus van obtenir resultats. I van ser desactivades. Ara, aquests expedients han sigut sol·licitats pel jutge Santiago Pedraz. Una vegada incorporats a la causa, Silvia O.M serà citada a declarar en qualitat de testimoni.

Quan es comprova la participació dels inspectors, resulta que en aquestes operacions polítiques sempre eren els mateixos. Fonts Gago, per exemple, viatjaria a Ginebra el 2017 per confirmar la veracitat del compte en la Union de Banques Suisses (UBS) que el comissari Enrique García Castaño va filtrar a un diari l’octubre del 2014, a una setmana de la celebració de la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014. Falsa, és clar.