La reforma contra l’"assetjament" judicial podria arxivar les causes del Govern

La proposició de llei registrada ahir al Congrés dels Diputats pel PSOE posa seriosament en perill els principals procediments que afecten el Govern; en concret, les causes seguides contra Begoña Gómez, contra el germà del president del Govern i contra el fiscal general de l’Estat. Però no només per la restricció que pretén imposar en l’exercici de l’acusació popular, al limitar qui o quan pot intervenir en un procediment, sinó també perquè es remet a la doctrina Botín per obligar a arxivar els procediments en què no acusi la fiscalia ni l’acusació particular, que només exerceix la víctima o perjudicat directe del delicte.

Ni en la causa oberta contra la dona del president del Govern ni en la seguida contra el fiscal general, el ministeri públic acusa, de manera que haurien de ser arxivades quan entri en vigor la reforma, tret que l’instructor al capdavant dels diferents procediments consideri que es tracta de "delictes en què es presenti un interès exclusivament públic". En la del germà de Pedro Sánchez, la fiscalia ha recorregut la diligència clau: la seva citació com a imputat en el procediment, amb l’argument que la jutge no l’havia motivat prou.

Es dona la circumstància que l’interès públic va ser el que va diferenciar el cas Atutxa del de l’expresident del Santander Emilio Botín i va fer possible que mentre aquest últim va ser absolt, perquè només l’acusava una acusació popular, l’expresident del Parlament basc fos condemnat per no dissoldre el 2003 el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak, malgrat que el Suprem havia acordat la il·legalització del partit. Finalment, Atutxa va ser absolt pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que va declarar vulnerats els seus drets.

La proposta socialista donada a conèixer ahir preveu en un nou article de la llei d’enjudiciament criminal que "quan no es formuli acusació pel ministeri fiscal o per l’acusació particular, el procés sigui arxivat, de manera que no es pugui continuar només amb l’acusació formulada per l’acusació popular excepte en cas de delictes en què es presenti un interès exclusivament públic".

La reforma, l’aplicació de la qual també inclourà "els processos en curs en el moment" en què entri en vigor, limita extraordinàriament l’exercici de l’acusació popular, que és una particularitat del sistema processal espanyol, que va permetre investigar certs fets, com els crims dels GAL. Per això les principals organitzacions que exerceixen l’acció popular en diferents procediments han sortit a criticar amb duresa la reforma, ja que la consideren un intent del Govern de buscar la impunitat.

Entre les restriccions a l’acció popular hi figura que no podran exercir-la "els membres de les carreres judicial o fiscal i les associacions professionals de jutges i fiscals", així com "els partits polítics i associacions o fundacions que hi estiguin vinculades". En el cas en què s’investiga el fiscal general de l’Estat per la presumpta comissió d’un delicte de revelació de secrets del nòvio de la presidenta madrilenya, una de les organitzacions que exerceix l’acusació és l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), que quedaria exclosa automàticament del procediment, malgrat ser una de les que pot tenir més interès a fer que l’actuació del ministeri públic es desenvolupi amb la màxima transparència.

Vox, el PP i Iustitia Europa exerceixen l’acusació popular en diferents procediments, com el de Begoña Gómez i el del germà del president, però també en el cas Koldo i la seva branca del Tribunal Suprem, el cas Ábalos: amb la reforma també quedaran fora dels procediments. El PSOE també havia sol·licitat personar-se a l’Audiència Nacional per investigar la presumpta corrupció detectada en el si del Ministeri de Transports. Tots ells, com a partits polítics, quedaran fora de la instrucció d’aquestes causes.

Vincle amb l’"interès públic"

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

La norma afegeix que "els que pretenguin exercitar l’acció popular hauran d’actuar en virtut d’un vincle concret, rellevant i suficient amb l’interès públic tutelat en el procés penal corresponent", i hauran d’acreditar aquesta "relació o vincle personal, social o professional amb l’interès públic que motiva la seva intervenció en el procediment, així com la rellevància i suficiència del vincle esmentat".

A més, en qualsevol cas, les acusacions populars es podran personar "en qualsevol moment previ a la preclusió del tràmit de presentació de l’escrit d’acusació, si bé només podrà intervenir de manera plena en el procés una vegada conclosa la instrucció i només per al cas que el jutge consideri que els fets són indiciàriament delictius". Així, bona part de les acusacions populars que porten el pes de la instrucció en les principals causes que afecten el Govern, com Hazte Oír, Manos Limpias, Liberum i Movimiento de Regeneración Política, hauran d’acreditar aquest interès per poder continuar exercint l’acusació popular en el cas Begoña Gómez.