¿Un any sense eleccions?

Si no hi ha sorpreses, que n’hi pot haver, Espanya acaba d’estrenar el primer any sense eleccions de cap tipus des del 2013, i des que Pedro Sánchez és president. Malgrat trobar-se en el seu moment de més fragilitat, el Govern presumeix que esgotarà la legislatura perquè calcula que, si l’economia continua sòlida, els seus socis parlamentaris el faran suar, però en cap cas el tombaran mentre Vox sigui una amenaça a l’horitzó. Per la seva banda, el PP repeteix el mateix mantra dels últims geners: que té llesta la maquinària electoral perquè Sánchez caurà aviat. El 2025 serà, doncs, un any de batalla per fixar el relat i l’agenda política amb vista al cicle electoral que s’obrirà el 2026.

Desmobilització general

El que no deixarà d’haver-hi seran enquestes, i en un any de letargia electoral convé interpretar-les amb més cautela de l’habitual. La fotografia que reflecteixen en aquests moments els sondejos, la mitjana dels quals acabem d’actualitzar a EL PERIÓDICO, pot semblar que és irreversible. El PP i Vox sumarien una folgada majoria absoluta que faria impossible qualsevol alternativa: ni Sánchez podria reeditar el trencaclosques actual ni Alberto Núñez Feijóo podria aspirar a prescindir dels ultres. La mitjana d’escons enfila a 184 el bloc de la dreta i enfonsa a 133 el bloc de l’esquerra. La bretxa és gran, però cal prendre-la en la seva justa mesura i analitzar alguns trets de l’actual context.

El primer matís és la desmobilització de bona part de l’electorat, a esquerra i dreta. Quan no hi ha eleccions a curt termini, la intenció de vot es desactiva i amplia el calador dels indecisos o d’altres formacions. Al final del primer semestre del 2024, quan hi va haver fins a quatre eleccions (Galícia, Euskadi, Catalunya i Europa), les diferències entre blocs eren menors que a l’acabar l’any, quan l’efecte electoral s’havia diluït, arrasat en bona mesura per la dana i les investigacions judicials que afecten el Govern.

Alta fidelitat de vot malgrat tot

Una convocatòria electoral inesperada sacsejaria aquesta tendència. Però, ¿en quina direcció? La clau és el comportament dels votants dins de cada bloc, perquè els transvasaments entre blocs continuen sent escassos. De setembre a desembre, PP i PSOE van retrocedir en vot estimat, ja que el suport confés als grans partits també minva sense l’esperó de les urnes. Ara bé, mentre la majoria conservadora queda blindada perquè les fugues populars nodreixen íntegrament Vox, la suma progressista es redueix perquè a l’erosió socialista se li suma la caiguda de Sumar.

Més enllà de les estimacions, les entranyes de moltes enquestes reflecteixen que el PSOE retindria un alt percentatge de votants, al voltant de dos de cada tres, malgrat el desgast de governar, i que Sánchez supera Feijóo en tots els indicadors en què es confronta als dos polítics: valoració de líders, preferència com a president, capacitat de govern... Al PP li afavoreix que la percepció de la gestió del Govern ha empitjorat i que, tot i que les seves fugues de vot han augmentat, té un percentatge de fidels similar al del PSOE.

El botó electoral de Castella i Lleó

Notícies relacionades

El vaixell Elcano salpa de Cadis amb la princesa Elionor a bord

Síndrome 1933

En definitiva, les arenes són tan movedisses que unes eleccions sobrevingudes poden remoure profundament aquestes projeccions al situar els votants convocats davant la disjuntiva que fins ara sempre ha funcionat a Sánchez: o governa l’esquerra o ho fa el PP amb la ultradreta. A falta de comicis, els actes del 50è aniversari del final de la dictadura li venen al PSOE com l’anell al dit per explotar aquest missatge, l’efectivitat del qual es posarà a prova si es produeix un dels detonants que truncarien l’any sense eleccions: unes de generals o unes d’autonòmiques en alguna de les comunitats on Vox va trencar amb el PP.

Cinc barons populars poden aguantar en minoria fins al 2027 perquè és inviable que l’esquerra i Vox forgin mocions de censura, però n’hi ha un que sí que podria prémer el botó electoral aquest any: Alfonso Fernández Mañueco. El 2022, Castella i Lleó va ser la tomba política de Pablo Casado i el catalitzador de Feijóo com a revulsiu del PP. Les especulacions sobre un possible avenç electoral creixen i Sánchez s’ha afanyat a rellevar sense gaire dolor el seu líder davant el que seria el primer gran examen dels votants a l’entesa entre PP i Vox. O sigui, un terratrèmol amb rèpliques a tot el tauler polític nacional. Mentrestant, compte amb les enquestes.