¿Celebrar la mort del dictador o l’inici de la democràcia?

Pedro Sánchez no va pronunciar ni una sola vegada el nom de Francisco Franco en la presentació del pla del Govern per commemorar els 50 anys d’Espanya en llibertat després de la mort del dictador. No obstant, el PP té clar que el centenar d’actes programats per a aquest any només busquen recuperar el "comodí de Franco per tapar la corrupció" del Govern i no hi participarà. Més enllà d’aquesta acusació, els populars denuncien l’efemèride escollida, la mort de Franco, en lloc de l’aprovació de la Constitució. La polèmica està servida.

Diversos experts consultats per EL PERIÓDICO coincideixen en la necessitat de commemorar el pas de la dictadura a la democràcia a Espanya i veuen en els 50 anys de la mort del dictador una data idònia per fer-ho. No obstant, discrepen a l’hora d’assenyalar on s’ha de posar el focus d’aquest pla.

Revisitar el passat

"Tot el que sigui tractar el passat, analitzar-lo, revisar-lo, discutir-lo, em sembla positiu, necessari i imprescindible", assegura el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) Lourenzo Fernández Prieto, que considera que la mort de Franco és la que "obre una finestra d’oportunitats" que permet la transició i que, per tant, cal partir d’aquest punt. "Celebrar només a partir de la data de la Constitució és mantenir el discurs anterior de no parlar del passat", insisteix.

Una visió que no comparteix el catedràtic de Periodisme de la Universitat CEU San Pablo i especialista en la transició democràtica, Álvaro de Diego, que sosté que "la reivindicació del franquisme no té cap sentit" i que caldria centrar els actes en "l’èxit col·lectiu" que va ser la Constitució de 1978. "Que des de la classe política s’hagi triat la mort de Franco amb l’interès d’actualitzar-lo políticament, jo crec que no pot portar a res bo", remarca abans d’assenyalar que l’objectiu principal dels polítics ha de ser "buscar el que pugui unir en lloc del que pugui separar".

La catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del comitè científic constituït pel Govern per a la celebració d’aquesta efemèride, Carme Molinero, explica que "els règims democràtics tenen l’obligació de fer polítiques públiques de memòria en vista dels valors democràtics" i que aquest és l’objectiu actual.

En aquest sentit, defensa que s’hagi situat la commemoració en els 50 anys de la mort del dictador perquè "la lluita contra la dictadura és un element que rau en l’origen de la democràcia actual i és fonamental tenir-la en compte". Així, justifica que moltes de les activitats programades estiguin centrades en els moviments de resistència davant el franquisme que van portar a la crisi del règim.

L’absència del PP

Sobre si l’absència del PP resta legitimitat als actes, Molinero creu que no, i que són els populars els que "deixen ben clara quina és la seva postura". Pel que fa a això, Fernández afirma que el PP "no defensa la dictadura", però que sí que "té la seva memòria segrestada pel franquisme". El catedràtic de l’USC apunta que l’èxit del franquisme va ser "construir una memòria per quedar ocults" i van aconseguir que "a Espanya tothom cregui que en el passat es trobaran coses terribles". "Llavors prefereixen no parlar del passat. No hi pot haver una democràcia, no hi pot haver un present, sense parlar del passat", recalca l’historiador.

No obstant, De Diego posa l’accent en la necessitat de reprendre l’ampli consens que es va aconseguir amb l’aprovació de 1978, una part de la història d’Espanya que, segons la seva opinió, actualment està desprestigiada. "Mai hi havia hagut menys acord entorn de la positivitat de la Transició espanyola", apunta, una situació que atribueix al fet que la classe política actual no va viure la dictadura i, per tant, no entén el que va suposar la Transició. Tot i així, considera que els polítics haurien de "recuperar una mica l’esperit d’aquell moment".

Notícies relacionades

¿Un any sense eleccions?

El vaixell Elcano salpa de Cadis amb la princesa Elionor a bord

El programa de l’Executiu

Davant aquest debat, Molinero, que està dins del comitè científic conformat pel Govern, explica que els més de 100 actes programats parteixen de l’impuls de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica, però que un element fonamental ha sigut la participació de la societat civil, que ha fet arribar propostes a l’Executiu. En aquest sentit, destaca que moltes universitats han plantejat congressos o jornades sobre els temes que han considerat convenients. A això se sumarà una sèrie de televisió sota el títol La conquista de la democracia, un escape room itinerant i diverses exposicions.