El desplegament autonòmic evidencia la falta de banqueta del PSOE

Fins a cinc titulars de carteres al Govern han pres ja o agafaran probablement en el futur immediat el timó orgànic del PSOE en altres tants territoris. Ángel Víctor Torres a les Canàries, Diana Morant en el País Valencià, Óscar López a Madrid, Pilar Alegría a Aragó i el salt més important de tots: María Jesús Montero a Andalusia. L’arriscada aposta, que cerca que els socialistes recuperin el poder autonòmic després de l’enorme patacada soferta el maig del 2023, ve a posar de manifest moltes coses alhora.

Sobre tot, l’autoritat de Sánchez dins del partit, malgrat els seus controvertits pactes amb l’independentisme català i basc, la seva debilitat parlamentària i els processos judicials que afecten el seu entorn.

Ferides internes

En altres moments, el salt de tants ministres a les federacions hauria provocat profundes ferides internes. Aquesta vegada, en canvi, tot s’ha saldat de forma pacífica, empenyent Juan Lobato a deixar el lideratge socialista a Madrid i a Juan Espadas a fer el mateix a Andalusia. Només Alegría haurà de sotmetre’s a les primàries, un procés del qual Sánchez feia gala però que té una importància menor des que ell va recuperar el lideratge socialista el 2017.

El president del Govern, admeten fins i tot els seus més pròxims, confia de veritat només amb un nucli molt reduït, cosa que explica també que hagi decidit apostar per tants membres del Govern per liderar les federacions socialistes. La decisió denota la falta de banqueta que pateixen els socialistes, amb referents cada vegada més escassos. El desembarcament de ministres llança un missatge bastant clar: no hi ha als diferents territoris a penes líders capaços de recuperar el poder autonòmic perdut.

Tot i així, diversos col·laboradors de Sánchez opten per veure-ho d’una altra manera. "Banqueta sí hi ha. El que passa és que és molt difícil transcendir, ser conegut i valorat quan fas oposició en les autonomies. Un cas clar és Espadas a Andalusia. Els ministres, en canvi, sí reuneixen aquests requisits", assenyala un membre de la direcció del PSOE. "La batalla ara és de personalitats. Nosaltres apostem per les més públiques. Ser ministre et concedeix un enorme protagonisme. I em fa gràcia que el PP es queixi que ara els ministres faran política. ¡Però si tot el que fan és política!", afegeix un altre.

En una situació parlamentària molt delicada, depenent en cada votació al Congrés de tots i cadascun dels seus socis i amb un poder territorial escàs després de la debacle de les autonòmiques i municipals de fa any i mig, fa setmanes que Sánchez insisteix en la necessitat de "suar la samarreta" i "no donar cap partit per perdut". L’aposta pels ministres, argumenten en el seu entorn, ve a abundar en aquesta idea. "El missatge fonamental és que Sánchez donarà la batalla no només en el Govern, sinó també en les comunitats autònomes. Que no s’encastella en la Moncloa, sinó que s’arrisca i llança la gent amb més possibilitats. Estem en el combat", explica un col·laborador del màxim responsable de l’Executiu.

Moviment amb risc

Notícies relacionades

Profetes, mentiders i deslleials

Urtasun juga fort a la Ricarda. ¿Què farà Illa?

Però el moviment resulta arriscat. Ni Morant, ni López, ni Alegría, ni Montero compten amb escó en els parlaments autonòmics, així que han de delegar en portaveus els que no han anomenat. Alhora, l’acció en el Govern pot perjudicar els seus interessos en el territori. Montero, per exemple, és l’encarregada de negociar el finançament singular per a Catalunya, que compta amb una enorme contestació a Andalusia.

Els precedents més pròxims d’aquest tipus d’operacions, finalment, emeten senyals contradictoris. La candidatura de Reyes Maroto a l’alcaldia de Madrid va resultar fallida, però no la de Salvador Illa a la Generalitat de Catalunya. El pressent del Govern, en qualsevol cas, és poc respectuós amb els antecedents.