El Suprem cita a declarar com a investigat el fiscal general i imputa la seva mà dreta per la revelació de secrets del nòvio d’Ayuso

El magistrat del Tribunal Suprem Ángel Hurtado ha donat un fort impuls aquest dilluns a la seva investigació contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a qui ha citat perquè declari com a imputat el 29 de gener en la causa en què se l’investiga per la presumpta revelació de secrets Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. S’investiga la filtració de documents pels quals l’empresari pretenia arribar a un acord amb la Fiscalia per evitar un judici per frau a Hisenda. En la seva interlocutòria considera que els indicis apuntalen la participació de García Ortiz en els fets, però també les gestions fetes des de la Moncloa per filtrar el correu en què es proposava el pacte a un mitjà digital afí.

L’instructor del cas també ha citat per al dia 30 l’altra imputada, la cap de la Fiscalia Provincial de Madrid , PilarRodríguez, mentre ha imputat el número dos de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat, Diego Villafañe –el cita per al 5 de febrer–, a qui situa «en el context d’una operació coordinada, pròpia d’una tasca d’equip, com, per la resta, va acabar definint-lo la mateixa Pilar [Rodríguez] quan parlava de l’equip de Fortuny», assenyala la resolució. Les citacions es produeixen després de rebre els últims informes de la Guàrdia Civil sobre l’absència de missatges i canvi de terminal telefònic en els dispositius confiscats a García Ortiz i la declaració com a testimoni de la mà dreta de la presidenta madrilenya, el seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez.

En la seva interlocutòria de citació, el magistrat argumenta que, després de la pràctica de diligències, considera apuntalada la presumpta participació de García Ortiz i de Rodríguez, amb la imputació del qual es va donar origen a la instrucció al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en els fets delictius objecte de la present causa després de les diligències desenvolupades fins ara, i en particular en els informes elaborats per la Unitat Central Operativa (CO) de la Guàrdia Civil, i fa una encesa defensa de la professionalitat del cos.

Quant al nou investigat, el tinent fiscal de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat, Hurtado entén que de manera coordinada amb els altres dos investigats es podria «haver concertat per revelar secrets o informacions reservades relatives a un altre ciutadà, dels quals haurien tingut coneixement per raó del seu ofici o càrrec i que no haurien d’haver sigut divulgats, i amb això incórrer en l’eventual comissió del delicte contemplat a l’article 417» del Codi Penal.

La interlocutòria porta a terme un resum de les actuacions fetes fins ara, i destaca que, en el cas del fiscal general de l’Estat, la UCO, en el seu informe del 21 de novembre, parla de «la participació preeminent del Fiscal General de l’Estat en els fets que, finalment, van derivar en la filtració investigada».

«Sense entrar en consideracions sobre això –afegeix l’instructor–, el que les diligències practicades fins ara apunten, amb un elevat grau de versemblança, és que, per ara, hi ha una base indiciària per presumir la rellevant participació d’aquest investigat en aquesta filtració, en la mesura que va ser la persona que va dirigir els passos que hi van portar, aprofitant la situació de superioritat que ostentava sobre altres fiscals, que es van prestar a posar-se a la seva disposició, i això només es pot entendre des de la seva posició de preeminència per ser superior jeràrquic de tots ells».

Afegeix que «el sol tràfec de l’intercanvi de missatges que es produeixen el dia 13 de març del 2024 entre les 21.59 hores, en què Álvaro García Ortiz rep al seu Gmail particular el correu en què Pilar Rodríguez Fernández li reenvia el de 2 de febrer del 2024 entre l’advocat d’Alberto González Amador i el fiscal Julián Salto Torres, i els passos que fa abans per aconseguir-lo, reveladors de moments d’urgència i gran tensió, que tenen lloc sota la seva batuta, i les 23.51, en què es publica a la web de la cadena SER aquest correu de 2 de febrer del 2024, o la seva intervenció en l’elaboració de la nota de premsa, que es publica com a nota informativa, el matí del dia 14, és prou indicatiu del seu paper rellevant en la divulgació d'una informació reservada i confidencial que no s’hauria d’haver divulgat».

«La seqüència i afany d’aquests passos posen en relleu unes presses per part del fiscal general de l’Estat a recollir una determinada informació, tantes, que no pot esperar al matí següent, així com el concret interès de comptar amb aquest correu del 2 de febrer del 2024, que no havia sigut remès a la Fiscalia General entre la documentació enviada el dia 8 a través del tinent fiscal Diego Villafañe», exposa la interlocutòria.

El jutge indica que és cert que dos dels testimonis (periodistes) que van declarar el 9 de gener han mantingut haver tingut coneixement del correu de 2 de febrer del 2024 anteriorment a les 21.59 hores del 13 de març, però afegeix que «es tracta de testimonis que no aporten dades objectives i contrasten amb un altre dels testimonis prestats el matí del dia 8, que nega que hagués sigut així, mentre que els elements objectius que aporten les diligències practicades apunten que només després de la recepció per part d’Álvaro García Ortiz del correu de 2 de febrer a les 21.59 hores és quan en té lloc la seva difusió, cosa que ha de portar a mantenir la seva condició d’imputat».

Filtració de la investigació al nòvio 

Pel que fa a la fiscal Pilar Rodríguez, l’instructor indica que «circumstàncies com posar-se a disposició d’Álvaro García Ortiz, ser la persona que facilita a Diego Villafañe l’expedient d’Alberto González Amador, que acaba filtrant-se el dia 12 de març a ‘elDiario.es’, i prestar-se a fer arribar el correu de 2 de febrer entre l’advocat de González Amador i el fiscal Julián Salto a la Fiscalia General de l’Estat, coneixedora de la finalitat que s’hi perseguia, també són elements suficients per mantenir la seva imputació».

Pel que fa a l’extensió de la condició d’investigat a Diego Villafañe, per a qui va sol·licitar aquesta condició la representació de l’acusació particular, el jutge indica que cal presumir «que té un paper de rellevància, si es vol menor, des del moment que, com a tinent fiscal de la Secretària Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat, per tant, persona de confiança del fiscal general de l'Estat, està en contacte amb la fiscal Pilar Rodríguez, a qui demana que li remeti la denúncia, expedient administratiu i la resta de documentació relativa a Alberto González Amador que es filtraria a ‘elDiario.es’, el dia 12 de març».

La interlocutòria destaca així mateix que els informesde la UCO han aportat a les diligències «una informació de pes i que, en el moment processal en què ens trobem, no podem ignorar, perquè es tracta d’unes diligències pericials que aporten elements indiciaris, elaborades des d’un organisme oficial de l’Estat, com és la UCO, realitzades per funcionaris públics, en els quals no hi ha raó per presumir cap interès en el cas, sinó que, per contra, convé no oblidar les notes d’imparcialitat i objectivitat en procedir d’un organisme com és aquesta Unitat, que, sigui dit de passada, ha estat comptant amb el beneplàcit del ministeri fiscal en altres causes en què s’ha recolzat habitualment en els seus informes per mantenir les seves tesis acusatòries».

En aquest sentit, destaca que l’UCO, que s’ha ocupat dels informes relatius als registres dels despatxos i de les comunicacions dels fiscals imputats, està integrada «per especialistes amb una qualificació, professionalitat i coneixements que haurien d’estar fora qualsevol dubte, ni posar en entredit, de manera infundada, la perícia realitzada pels seus professionals, amb una reconeguda solvència que no hauria de ser qüestionada gratuïtament, amb més raó si es té en compte que, entre els principis bàsics de la seva actuació, de conformitat amb l’establert» en la llei, «hi ha el d’actuar amb absolut respecte a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic o col·laborar amb l’Administració de Justícia i auxiliar-la».

El capítol Lobato

Per a l’instructor no sembla haver-hi dubtes sobre el recorregut que va seguir el missatge en què la defensa de González Amador assumia la comissió de dos delictes fiscals per arribar a un pacte amb la fiscalia i en la interlocutòria afirma que «amb sortida de la Fiscalia General de l’Estat i destinació Presidència del Govern, va circular el mateix correu del 2 de febrer del 2024, i d’aquí al mitjà de comunicació» que el va publicar en la seva integritat el primer: El Plural.com.

Notícies relacionades

Feijóo anima Puigdemont a donar-li suport en una moció de censura contra Sánchez: «Crec que soc bastant més fiable»

Profetes, mentiders i deslleials

«Arribat a Presidència del Govern, es va posar a disposició del testimoni Juan Lobato, portaveu del grup socialista de l’Assemblea de Madrid, a fi que en fes ús, amb una clara finalitat política, en la intervenció que tindria el matí del dia 14 en el ple d’aquesta Assemblea, que, en una primera transmissió que rep d’ell, planteja els seus dubtes que s’hagués publicat en algun mitjà, fins al punt que demana que es confirmi això, ja que, com diria en el whatsap que envia a les 08.44:19: ‘Perquè si no sembla que me l’ha donat la fiscalia’, o en el que envia a les 09.00:49: ‘I la Pilar vol que jo tregui el ‘mail’ de fiscalia. Que no ha sortit però que el tregui jo. No pot ser’».

Davant aquestes circumstàncies, afegeix la interlocutòria, «des de Presidència del Govern es fan gestions per a la publicació al mitjà ElPlural.com del correu del 2 de febrer del 2024 entre l’advocat d’Alberto González Amador i el fiscal, on apareix, però amb les dades personals tapades, que és el que mostra a l’Assemblea Juan Lobato, i que no ho estaven al correu que anteriorment havia rebut ell de Presidència».