El CNI va descartar l’imam de Ripoll com a confident

Agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), el servei d’espionatge de l’Estat, es van entrevistar diverses vegades amb l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty anys abans dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017. Concretament, ho van fer tres vegades el 2014, amb l’objectiu d’obtenir informació sobre els entorns gihadistes. Finalment, no obstant, el van acabar descartant com a confident perquè els agents no confiaven en les seves informacions.

Així consta en els documents desclassificats pel Govern, als quals va tenir accés EL PERIÓDICO, que el qualifiquen de "persona opaca", "molt desconfiat" i amb capacitat de "manipular amb eficàcia". "És un individu del qual no es té cap fiabilitat", concloïa l’informe de l’última entrevista, feta el març del 2014 a la presó de Castelló. Amb aquestes impressions, segons els mateixos documents, el CNI va descartar que fos un risc per a la ciutadania. Després de diverses entrevistes i anàlisis, van concloure que no hi havia cap signe de "radicalització" i que no era una "amenaça" per a la ciutadania, però que la seva "tendència a l’engany" l’invalidava "per a qualsevol activitat informativa" del CNI.

Segell de "confidencial"

El document desclassificat i entregat ahir porta el segell de "confidencial", un nivell de protecció baix: tot i que és un secret del CNI, no porta l’estampilla de "reservat" ni de "secret", qualificacions sota les quals el centre guarda informacions de més gravetat per a la Seguretat de l’Estat.

Va ser un informe grafològic encarregat a experts del CNI l’últim detall que va fer que els seus agents descartessin Es-Satty com a confident el 2015. Se’l va considerar una persona "amb una intel·ligència alta i amb molt bona memòria", "cerimoniós" i "persona propensa a la manca de sinceritat, a l’excés de tàctica i a deliberacions per idees superficials", segons l’informe. Això va fer que els agents que van parlar amb ell confirmessin una primera impressió psicològica com algú "no fiable" i "difícil", segons fonts amb coneixement del cas. El que després seria imam de Ripoll i líder de la cèl·lula terrorista que va atemptar a Barcelona i Cambrils el 17 d’agost del 2017 va ser visitat per dos agents del CNI al Centre Penitenciari Castelló I, on Es-Satty havia anat a parar condemnat per tràfic de més de 100 quilos d’haixix. El van visitar pels coneixements que pogués tenir d’una trama gihadista desmuntada per la Policia i la Guàrdia Civil en la primera operació Xacal, a Vilanova i la Geltrú.

Van ser tres entrevistes al llarg del 2014, dos anys després que, amb un altre tipus d’identificació en el control de visites de la presó, el visitessin també dos agents de la Guàrdia Civil el març, el maig i el juny del 2012.

Notícies relacionades

El Govern invertirà 8,8 milions en un «pla de xoc» per incrementar l’ús del català

Illa intenta convèncer António Costa que l’oficialitat del català a la UE és «una qüestió de justícia lingüística»

Els contactes dels agents del CNI no van donar resultat. Es-Satty no els va semblar fiable i ni tan sols van arribar, segons les fonts esmentades, a atorgar-li la consideració de font. No es va tractar amb ell de pagaments: l’imam no va demanar diners i el CNI tampoc li’n va oferir.

"Es tracta d’una persona molt opaca, gairebé no ha mostrat interès per res", es diu en l’informe de la primera cita amb el CNI, del 17 de març del 2014. A partir d’aquesta primera entrevista, els membres del CNI van anar confirmant la seva impressió que l’home que tres anys després formaria i lideraria la cèl·lula que va atemptar a Barcelona i Cambrils el 17-A no podia donar informació fiable, ni era reclutable ni se’l podia considerar un perill immediat. Si, una vegada que Es-Satty va sortir de la presó, l’imam de Ripoll va ser objecte de seguiment pel CNI és una qüestió que no està desclassificada.