El Govern activa el traspàs de les competències de l’R1 de Rodalies

El Govern activa d’aquesta manera un traspàs complex que porta mesos de negociació. El traçat de l’R1, que va de la Sagrera a l’estació de Maçanet-Massanes (on connecta amb l’R2), és l’única que transcorre íntegrament per Catalunya, una condició ineludible perquè es pugui segregar de la xarxa ferroviària d’interès general (RFIG). Més endavant es firmarà un conveni entre la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i l’Estat per concretar la gestió de l’R1, per exemple en tot el que tingui a veure amb les instal·lacions o les estacions. Des del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible asseguren que les trobades amb el Govern s’estan produint de manera regular i que avancen a bon ritme.

Pendents de l’empresa mixta

Amb aquest gest, Illa busca complir la primera data en el calendari que es va fixar perquè es materialitzi el traspàs de la gestió de la xarxa ferroviària, que haurà de ser gestionada per una nova empresa mixta entre la Generalitat i l’Estat, els estatuts de la qual per constituir-se encara estan pendents malgrat que es va acordar que estiguessin a punt abans que acabés el 2024. Va ser el mes de juliol passat, tres setmanes abans de la investidura d’Illa, quan el Govern en funcions de Pere Aragonès va acordar amb el Ministeri de Transports que aquest mes de gener es posaria en marxa el traspàs de l’R1, mentre que a finals d’aquest 2025 s’hauria de fer el mateix amb l’R2 i l’R3.

Assumir la gestió de Rodalies suposa un repte gran per a la Generalitat, ja que el Govern és conscient de la mala percepció que té la ciutadania sobre el funcionament dels trens després d’anys d’una desinversió que el Govern mira de revertir amb les obres que hi ha en marxa en aquests moments. És per això que, per mitigar les afectacions que aquesta intervenció està tenint sobre els passatgers i que se sumen a l’historial de retards, el Govern invertirà en els pròxims dos anys 77 milions en el Pla Endreça per millorar la seguretat i la informació als usuaris, a més de fer un rentat de cara a les instal·lacions amb més neteja i il·luminació a les estacions i els trens.

Rodalies i finançament singular són les dues factures més costoses que ERC reclama als socialistes que paguin després d’haver recolzat tant la investidura de Pedro Sánchez com la d’Illa. El president mira de donar una empenta a la primera de les carpetes perquè la segona requereix més temps per materialitzar-se. De fet, Junqueras ha especificat que no considerarà que s’hagi complert amb la segona fins i que el nou model sigui vigent, és a dir, quan l’Agència Tributària de Catalunya estigui en disposició de recaptar l’IRPF, cosa que, sobre el paper, no passarà fins al 2026.

Notícies relacionades

Junqueras recupera la majoria en la direcció del grup d’ERC al Parlament

El PP confirma que recolzarà l’última reforma de les pensions

La setmana que ve Illa arrencarà, començant per les Canàries, el tour amb els presidents autonòmics per intentar rebaixar les hostilitats envers el finançament singular i durant el primer trimestre la previsió és que es reuneixi la comissió bilateral Estat-Generalitat per donar rang d’acord entre governs al que es va pactar amb els republicans. No obstant, la direcció d’ERC, que encara té per davant culminar el seu convuls congrés al març, no en té prou amb els gestos i les bones voluntats i ni tan sols té al cap nomenar un equip negociador. Malgrat aquest cop de porta als comptes del 2025, al Govern s’han proposat contemporitzar i posar aquest no en quarantena a l’espera de si, una vegada aprovin el nou full de ruta i aconsegueixin certa pau interna, hi ha bisos d’arribar a un acord.

Massa aviat, consideren, per donar per perduts els pressupostos just quan la consellera d’Economia, Alícia Romero, ha iniciat la ronda de contactes amb els grups i les entitats per desglossar el seu projecte econòmic. I tot i que així acabi sent, els socialistes insisteixen que compliran tot el que van pactar en la investidura i garantiran l’estabilitat, cosa que significaria transitar aquest any de legislatura en minoria via decrets i modificacions de crèdit dels comptes prorrogats del 2023. És a dir, negociant carpeta per carpeta els vots d’ERC i dels Comuns al Parlament.