El jutge cita García Ortiz el 29 de gener, quan podria no ser ja fiscal general

El magistrat Ángel Hurtado va decidir, el 9 de gener, després de la declaració de Miguel Ángel Rodríguez i diversos periodistes, prémer l’accelerador i entrar en la recta final cap a l’obertura del judici oral contra el fiscal general de l’Estat (FGE), Álvaro García, el 29 de gener, la cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, el 30 de gener, i incorporar com a imputat Diego Villafañe, tinent fiscal de la FGE –citat el 5 de febrer–. L’instructor ho ha resolt abans de sentir quatre testimonis rellevants citats, respectivament, per al 16 i 21 de gener: la fiscal superior del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), Almudena Lastra; el fiscal encarregat dels dos delictes fiscals d’Alberto González Amador, i els responsables de comunicació de la FGE i del TSJM.

Tot i que la nova interlocutòria del magistrat Hurtado porta data d’ahir, si es llegeixen els seus raonaments, queda clar que la decisió adoptada és del 9 de gener. "És cert que, mitjançant les diligències testificals portades a terme aquest dia 9 de gener al matí... Els elements objectius que aporten les diligències practicades apunten que només després de la recepció per part d’Álvaro García Ortiz del correu del 2 de febrer a les 21.59 hores té lloc la seva difusió, fet pel qual s’ha mantenir la seva condició d’imputat".

Procediment abreujat

La interlocutòria de citació té les característiques d’una interlocutòria de transformació de les diligències en procediment abreujat (ordre de processament en el procediment ordinari), cosa que no vol dir que el jutge exposi tot el que ja coneix. Perquè s’ha realitzat diligència davant dues operadores de telèfons perquè aportin les trucades emeses i rebudes, i també els titulars de les línies que les reben i emeten, i els paquets de dades emesos i rebuts, la identificació del receptor i l’emissor, dels mateixos números de telèfon, entre el 8 de març del 2024 i el 14 de març del mateix any, tots dos dies inclosos. És possible, segons fonts consultades, que el magistrat ja tingui coneixement del resultat.

Però, a l’espera d’aquestes dades, l’estructura de la interlocutòria que cita el fiscal general de l’Estat a prestar declaració en qualitat d’imputat supera el d’una resolució clàssica de citació. Hurtado, a més, amplia la llista d’imputats al tinent fiscal Diego Villafañe, a qui cita per al 29 de gener. La citació per al 29 de gener implicarà la suspensió del Consell Fiscal, òrgan assessor del ministeri fiscal, que, segons fonts consultades, s’ha convocat el 29 de gener, a fi d’examinar l’assumpte de la remuneració dels membres de la carrera fiscal pel concepte de productivitat.

Però, així mateix, com hem anticipat, la continuïtat del fiscal general de l’Estat serà objecte de deliberació i votació a la secció quarta de la Sala Tercera del Contenciós Administratiu, arran d’una demanda d’impugnació al seu nomenament pel Reial Decret 1182/2023, de 27 de desembre, per part de l’Associació Professional Independent de Fiscals (APIF). Es tracta del segon nomenament de García després de les eleccions del 23 de juliol del 2023. L’APIF basa la seva demanda en el fet que aquesta mateixa secció va decidir anul·lar, el novembre del 2023, el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal de sala quan se la va designar fiscal de sala togada militar del Tribunal Suprem, per decisió d’Álvaro García, que presumptament va exercir, segons la sentència, una "desviació de poder".

Així mateix, es basa en el fet que el ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va decidir, el 30 de novembre del 2023, després de la sentència de la secció quarta del 21 de novembre, considerar per 8 vots contra 7 no idònia la proposta de García com a FGE. La resolució no és vinculant, de manera que el Govern va seguir endavant i el va anomenar.

"Desviació de poder"

Notícies relacionades

El Govern dona un cop de porta a la tramitació de la qüestió de confiança a Sánchez que reclama Puigdemont

El Goven treu pit d’estar complint els acords amb ERC tot i que no hi hagi pressupostos el 2025

Si la secció quarta –que ja va impugnar el 2023 el nomenament de la presidenta del Consell d’Estat, Magdalena Valerio, i els de Dolores Delgado per a la sala togada militar i la de memòria democràtica– resol el 28 de gener anular el nomenament de García, la seva situació davant el jutge Hurtado ja no serà la mateixa. Amb tot, malgrat que la secció quarta de la Sala Tercera comuniqui de seguida la decisió, la sentència tardarà a conèixer-se. "Tot i que, tal com està el pati, els ritmes poden ser diferents", va dir una font judicial. El ponent de la impugnació contra García és el magistrat José Luis Requero, que va formar part de la sentència que va consagrar l’esmentada "desviació de poder" en el cas del nomenament de Delgado com a fiscal de sala.

El mateix dia en què es deliberava i decidia aquesta impugnació, el magistrat Requero va escriure en una columna que publica regularment: "¿Què suposarà això –colonitzar el CGPJ i eliminar jutges desafectes– per a l’Estat de Dret i per a tots vostès? Doncs n’hi ha prou de fixar-se en el que ja és un Tribunal Constitucional i una Fiscalia General de l’Estat subjugats". És a dir: qui ja considerava el 21 de novembre del 2023 que existia una FGE –al capdavant de la qual hi ha Álvaro García– "subjugada" serà el 28 de gener el ponent de la sentència sobre la demanda d’impugnació del seu nomenament. De moment, Requero no s’ha abstingut per falta d’imparcialitat.