Sánchez endurirà la compra de vivenda a extracomunitaris

"Els no residents de fora la Unió Europea van comprar a Espanya 27.000 pisos. Ho van fer no per viure, sinó per especular, per guanyar diners, una cosa que en el context d’escassetat no ens podem permetre. El Govern de coalició progressista sempre ha abraçat la inversió estrangera, però volem que sigui productiva, fomenti la innovació i creï nous llocs de treball, no que serveixi per especular, com si fos un actiu financer o dipòsit bancari", va assenyalar Sánchez, durant la clausura del fòrum Habitatge, cinquè pilar de l’Estat del benestar. Un acte en el qual va estar acompanyat per fins a 11 ministres, tots de l’ala socialista del Govern.

Dotze mesures

Les dotze mesures anunciades pel president de l’Executiu giren, segons va expressar, entorn de tres objectius: més habitatge, millor regulació i més ajudes. Algunes de les propostes són a la pràctica fórmules per saltar-se les reticències de les "comunitats autònomes insubmises", en paraules de fonts del Govern, que es neguen a aplicar alguns dels punts contemplats en la llei d’habitatge.

En total, el Govern implementarà 12 mesures. La primera és la transferència de cases i sòls a la nova Empresa Pública d’Habitatge, que és l’actual Sepes. "L’Administració General de l’Estat acaba de transferir més de 3.300 habitatges i gairebé dos milions de metres quadrats de sòl residencial per construir habitatges socials de lloguer assequible. També s’hi incorporaran 13.000 habitatges de Sareb de manera immediata i 17.000 més progressivament", va explicar Sánchez.

A més, Sepes disposarà d’un dret de tempteig i retracto quan es vagi a vendre un habitatge o un sòl al mercat lliure, que serà "supletori" al que ja hi ha en algunes comunitats autònomes. Això vol dir que quan un particular acordi la venda d’un actiu amb l’altre, l’empresa pública disposarà del dret a adquirir-lo al mateix preu. La tercera mesura serà un blindatge que "garantrà per llei" l’habitatge protegit construït per l’Estat, que serà de manera indefinida de titularitat pública. "Tot el que es construeixi sobre sòl públic, si volen rebre diners de l’Estat, ha de garantir la protecció permanent i indefinida; si no, no els rebrà", expliquen fonts del Govern.

L’Executiu ha inclòs en aquest paquet de reformes diversos canvis fiscals. El primer i de més aplicació serà que aquells propietaris que decideixin llogar els seus habitatges als preus màxims marcats a l’índex de referència podran disfrutar d’una exempció del 100% dels guanys en l’impost de la renda de les persones físiques (IRPF) sense la necessitat que la zona on s’ubica el seu immoble sigui declarada zona tensada, tot i que aquest haurà de ser aprovat pel Congrés dels Diputats. Les mateixes fonts de l’Executiu asseguren: "Tenim capacitat de modificar l’IRPF i ho farem malgrat que algunes comunitats no vulguin que els propietaris abaixin els preus dels seus lloguers".

Sistema de garanties públiques

En paral·lel, el Ministeri d’Habitatge implementarà un sistema de garanties públiques destinat a protegir propietaris que lloguin els seus habitatges a preus assequibles, assegurant-los el cobrament de la renda. La previsió és que entri en vigor aquest mateix any per a inquilins menors de 35 anys.

Entre les 12 mesures anunciades, se n’inclouen d’altres en la línia oposada. El Govern portarà també al Congrés una reforma del règim fiscal de les socimis, que condicionarà els seus avantatges tributaris a la promoció d’habitatge assequible de lloguer. També proposaran a la Cambra baixa que els pisos turístics "siguin considerats un negoci i passin a tributar com una activitat econòmica, incloent l’aplicació de l’IVA en aquelles zones on hi hagi dificultats en l’accés a l’habitatge o saturació turística". Precisament, en aquest últim punt, l’Executiu crearà un fons del qual es podran beneficiar els governs autonòmics i locals per reforçar els equips d’inspecció de pisos turístics il·legals i altres usos fraudulents de l’habitatge.

Aquest fons encara no compta amb dotació pressupostària, ja que no està contemplat dins dels Pressupostos Generals de l’Estat en vigor i s’haurà encara de negociar amb el Ministeri d’Hisenda. "En breu es podrà donar més concreció. Es tracta d’ajudes a les comunitats i als ajuntaments a l’hora de perseguir el frau", assenyalen les mateixes fonts de la Moncloa.

En aquesta matèria, es tracta d’un pas més. Anteriorment, l’Executiu va canviar la llei de propietat horitzontal per donar més poder a les comunitats de propietaris a l’hora de vetar aquests immobles i va crear un registre únic per prohibir els anuncis en plataformes online, com Airbnb o Booking, d’aquells que no compleixin la normativa aplicable.

Notícies relacionades

Junqueras recupera la majoria en la direcció del grup d’ERC al Parlament

El PP confirma que recolzarà l’última reforma de les pensions

Per al 2026

La intenció del Govern és aprovar un nou Pla Estatal d’Habitatge que entri en vigor el 2026. El focus d’aquest nou programa serà l’atenció a les persones grans, als joves, a les persones amb discapacitat i a aquelles que resideixen en zones degradades. Addicionalment, a totes les mesures esmentades se suma la llei del sòl, que va ser retirada just abans que es votés al Congrés al maig.