Operació Cándido TC26

Tot i que Alberto Núñez Feijóo afirma per guanyar-se Carles Puigdemont que Pedro Sánchez el va enganyar i no vol aplicar-li l’amnistia, el cert és que la dreta judicial ha erigit un mur primer contra l’aplicació, segon contra els recursos d’empara i tercer contra el debat de la llei d’amnistia aprovada pel Congrés el 30 de març del 2024 al Tribunal Constitucional (TC). Aquest mur sembla lluir un grafiti: no passarà.

El pròxim 12 de març, el ple del TC admetrà la recusació de l’últim dels magistrats a arribar al tribunal de garanties el juliol passat a instàncies del Partit Popular al Senat que controla: José María Macías.

Mà dreta de Carlos Lesmes, poc temps després que el llavors president del Suprem i Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es desprengués de l’advocada Mercè Pigem el gener del 2015, Macías va liderar el grup conservador, bloquejant primer l’elecció dels dos magistrats que corresponia designar per al TC.

Error estratègic

Finalment, ell i els seus col·legues van trobar una proposta que, segons creien, el bloc progressista rebutjaria sense cap dubte: el nomenament de César Tolosa i María Luisa Segoviano, tots dos de la sala tercera del contenciós administratiu del TS. Així, la responsabilitat del bloqueig recauria en els anomenats progressistes.

El 27 de desembre del 2022, des de Sevilla, el president en funcions del Suprem i CGPJ, Rafael Mozo, va convocar el bloc progressista abans del ple per votar, i va haver d’esquivar alguna oposició quan va explicar que era necessari renunciar al candidat –Juan Manuel Bandrés– que la dreta mai acceptaria i, en canvi, votar per Segoviano. Ja en el ple és quan va ser evident que el bloc conservador havia comès algun error perquè els vocals van renunciar explícitament a Bandrés per recolzar Segoviano. Els dos candidats van obtenir la unanimitat. Macías, que prenia notes dels vots, va llançar el paper sobre la taula.

Candidat tapat del PP

Segoviano, doncs, es va incorporar a la majoria progressista del Tribunal Constitucional que, finalment, va votar per fer president a Cándido-Conde Pumpido.

Macías va ser un candidat tapat del PP en la negociació per renovar el CGPJ el juny passat després d’un boicot popular mantingut al peu de la lletra des de novembre del 2018 quan es va avortar, des de files populars, la presidència de Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Suprem.

Macías farà ara tot el que pugui per reparar aquest error estratègic anomenat Segoviano del 27 de desembre del 2022 i plantar cara en el TC després de fer-ho en el CGPJ. Primer contra l’amnistia en general, després contra el projecte de llei d’amnistia i ja més tard contra la llei aprovada, des de fora i ara dins del TC.

Però, precisament, aquest bagatge de plom –va aprovar amb els seus col·legues, els vocals conservadors, dos dictàmens del CGPJ contra la llei d’amnistia el novembre del 2023 i a petició del Senat, el març del 2024– que han sigut fonts d’inspiració dels redactors del recurs d’inconstitucionalitat del PP elevat al TC.

Macías, al seu torn, ha sigut nomenat magistrat pel Senat, sota control del PP, per ocupar la vacant per malaltia del magistrat Alfredo Montoya i va comptar amb l’acceptació del PSOE, com a part del pacte per renovar el CGPJ. El seu mandat no és, per tant, de nou anys –el termini de tots els magistrats– sinó que, com és norma, dura fins a acabar el mandat de Montoya: març del 2026.

En aquestes dates vencen els mandats de Cándido Conde-Pumpido, María Luisa Balaguer (sector progressista) i Ricardo Enríquez (conservador), tots per la quota del Senat. Per tant, toca al Senat elegir els quatre magistrats, una cosa que no treu el son al PP i a la dreta, ansiosa d’acabar amb la majoria progressista al TC.

Recusació i abstenció

La recusació de Macías que serà admesa avui, ¿portarà a la seva abstenció en totes les altres qüestions d’inconstitucionalitat, recursos i empares? Ell mateix ja ho ha dit als seus col·legues fa més d’un mes: no.

I el més rellevant: li ha tocat ser ponent en el recurs d’inconstitucionalitat del PP, que és el més important de tots.

Són cinc qüestions d’inconstitucionalitat (Sala Segona, tres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i una de l’Audiència de Madrid, i s’hi sumen 15 recursos d’inconstitucionalitat de les comunitats autònomes (més el del PP).

Macías té sobre el seu cap 29 recusacions. Però després de ser recusat avui seguirà insistint a no abstenir-se en les altres qüestions, recursos i empares. I això suposa temps. Perquè fins que no es resolguin les seves recusacions, la feina segueix paralitzada, llevat que es posi en marxa un mecanisme per treure-li capacitat a ell i a la dreta que la llei d’amnistia quedi encallada al TC.

Notícies relacionades

El Congrés rebutja les al·legacions d’Ábalos al suplicatori

Junqueras es reforça en la direcció del grup d’ERC al Parlament

L’operació de la dreta judicial és arrossegar els recursos fins a la sortida de Conde-Pumpido el març del 2026: operació Cándido TC26.

La batalla de Macías no és tant per participar en les deliberacions del tribunal i participar, sinó per boicotejar el funcionament del tribunal i, mentre no es resolgui la seva recusació també en l’assumpte del recurs del PP, ell seguirà a la trinxera. I mentrestant, no mourà el procediment del qual és ponent, que, en aquells moments, segons vam apuntar, és el més important.