El Govern aprova reformar la carrera judicial i les seves oposicions

L’Executiu vol prohibir el finançament privat de les associacions professionals

Félix Bolaños i Pilar Alegría, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, ahir. | JOSÉ LUIS ROCA

Félix Bolaños i Pilar Alegría, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, ahir. | JOSÉ LUIS ROCA

2
Es llegeix en minuts

El Govern va aprovar ahir en el Consell de Ministres un avantprojecte de llei per reformar la llei del poder judicial amb el qual pretén intervenir la carrera judicial a través de canvis en les oposicions, en el sistema per triar les sales de Govern i la Comissió d’Ètica Judicial. El text proposa crear un centre públic d’opositors, un sistema de beques i un registre obligatori de jutges i magistrats que hagin demanat compatibilitat per preparar oposicions. També planteja canvis en els exàmens, incloent-hi una prova escrita, i en el quart torn, per avaluar primer l’accés a través d’una prova i després els mèrits.

El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, va defensar aquest avantprojecte com una eina necessària per "enfortir" la carrera judicial i fiscal i "adaptar-la a les necessitats del segle XXI". Entre les mesures s’hi inclou així mateix la prohibició a les associacions professionals de rebre finançament privat, limitant-lo a les quotes i als diners públics.

La regulació del finançament es basa en la necessitat de garantir una imatge d’"imparcialitat", segons va defensar el titular de Justícia en roda de premsa després del Consell de Ministres, a l’entendre que els jutges poden veure’s condicionats per empreses finançadores que puguin acabar en procediments judicials. Alhora s’impulsarà un procediment extraordinari de regularització dels jutges substituts i magistrats suplents.

L’Executiu pretén, d’altra banda, fer canvis en l’elecció de les sales de Govern que ara ocupen magistrats conservadors. Per aconseguir-ho, estableix la possibilitat del vot telemàtic, prohibint el vot delegat, i que cada jutge pugui votar un candidat. A més, els mandats de sala es reduiran de cinc a tres anys.

Les candidatures seran, doncs, individuals i es fixarà un sol vot per elector. En les últimes eleccions, celebrades el mes de novembre passat, va arrasar la conservadora Associació Professional de la Magistratura, que va obtenir més de la meitat de les places. L’Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV) va obtenir 30 places; el Fòrum Judicial Independent (FJI), 13, i Jutges i Jutgesses per la Democràcia (JJpD), tres. Els no associats es van quedar amb 11.

La Comissió d’Ètica Judicial, el principal òrgan consultiu en aquesta matèria, deixarà de ser elegida només pel vot dels jutges. Aquests últims n’elegiran només cinc, mentre que les Corts Generals n’elegiran quatre més (de manera que s’ampliarà a nou la composició d’aquest òrgan). Ho faran entre catedràtics d’Ètica, Filosofia del Dret i Filosofia Moral.

"Democratitzar l’accés"

Notícies relacionades

Sumar va aplaudir la iniciativa perquè recull el compromís de l’acord de coalició per "democratitzar l’accés a la carrera judicial amb mesures profundes". Concretament amb l’impuls d’un sistema de beques pel qual els opositors de famílies amb recursos baixos podran optar almenys a percebre el salari mínim interprofessional durant quatre anys. Vox va carregar contra aquest avantprojecte i el va qualificar d’"assalt a la justícia".

Fonts de l’Executiu traslladen que encara no s’ha determinat el sistema d’elecció, però s’inclinen perquè sigui semblant a l’elecció de la Mesa del Congrés perquè hi hagi paritat entre conservadors i progressistes. D’aquesta manera, augmentaria la quota de representació dels candidats progressistes. La norma ha sigut aprovada en primera volta, i el Govern ha deixat la porta oberta a incloure-hi canvis i a continuar concretant-ne les mesures.