Puigdemont en el laberint del Suprem

La Sala d’Apel·lacions de la Sala Segona del Tribunal Suprem continua sense fixar data per deliberar i votar sobre el recurs d’apel·lació presentat per la defensa de Carles Puigdemont contra les dues resolucions del magistrat Pablo Llarena que li van denegar l’aplicació de la llei d’amnistia. Abans de fer-ho, aquesta sala ha de celebrar una vista per sentir els arguments de les parts (Fiscalia del Suprem, Advocacia de l’Estat i acusació popular de Vox), la convocatòria de les quals, segons ha confirmat EL PERIÓDICO, tampoc s’ha produït.

La vista apuntada ha sigut sol·licitada per Puigdemont, i no se sap que les parts hagin manifestat cap objecció. Però té, a més, caràcter preceptiu, perquè la causa del procés s’ha tramitat per sumari ordinari, procediment obligat quan les penes que es demanen per als delictes són superiors a nou anys.

El magistrat Llarena va dictar la seva primera interlocutòria d’inaplicabilitat de la llei d’amnistia l’1 de juliol del 2024, una decisió que va impedir que se’n beneficiessin Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, presumptes autors d’un delicte de malversació de cabals públics; i, alhora, va mantenir les ordres nacionals de detenció contra ells.

El recurs de reforma de la defensa va ser presentat de seguida davant el mateix jutge. Malgrat estar alerta l’agost per l’anunciat viatge de Puigdemont a Barcelona, Llarena no va resoldre el recurs fins al 10 de setembre. Com era previsible, va confirmar la seva resolució de l’1 de juliol. El recurs d’apel·lació, l’últim pas per esgotar el recorregut processal davant el Suprem, va ser presentat el 19 de setembre del 2024.

La Sala d’Apel·lacions, formada pels magistrats Vicente Magro, Eduardo de Porres i Susana Polo, la presideix Magro. Cap dels tres ha hagut, fins ara, de pronunciar-se sobre la llei d’amnistia. El perfil conservador del president d’aquesta sala (ha sigut senador del PP per Alacant i secretari primer de la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats) indica que comparteix la inaplicabilitat de l’amnistia al delicte de malversació resolta l’1 de juliol. Porres tampoc ha participat en les resolucions contràries a l’amnistia, però, igual com Magro, és de perfil conservador.

La tercera magistrada, Susana Polo, de tarannà progressista, és potser la gran incògnita. A la Sala Segona, segons fonts judicials consultades, van causar impacte els dos vots particulars que va presentar la magistrada progressista Ana Ferrer, que aleshores va integrar el tribunal del procés, en què va recolzar la condemna pel delicte de sedició i malversació, juntament amb els magistrats Manuel Marchena, Luciano Varela, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Ana Ferrer i Andrés Palomo.

¿Es va retractar la magistrada Ferrer amb el seu vot particular de la sentència del 19 d’octubre del 2019 que va condemnar per sedició i malversació els dirigents del procés? El que els seus vots particulars de juliol i octubre assenyalen és que han sigut els seus sis companys del tribunal els que s’havien apartat de la sentència al denegar l’amnistia al delicte de malversació.

Benefici patrimonial

"El benefici patrimonial que s’explica en el text subscrit per la majoria, amb referència a les diferents partides que integren el patrimoni, a partir de la idea que no s’hauria vist engrossit el seu passiu pel que fa a les despeses derivades de la posada en marxa del seu il·legal projecte polític que es van sufragar pels condemnats amb fons públics, parteix de considerar que hi va haver un augment del patrimoni de cada un d’ells de resultes d’un previ acte apoderatiu", apuntava.

I ho posava clar i català: "No hi va haver incorporació als seus respectius patrimonis, ni, en conseqüència, benefici personal patrimonial. No podem apreciar cap altre benefici personal que el de donar satisfacció a un projecte polític il·legal, i això és precisament el que, no només la voluntat del legislador expressada en el preàmbul de la norma proclama, sinó també la que sorgeix de la interpretació menys alambinada i, segons la meva opinió, més raonable com ajustada a la lletra de la llei, de les seves disposicions normatives. En definitiva, l’única que pot considerar-se predictible. No es tracta de realitzar una interpretació microliteral de la norma, sinó d’evitar-ne una que sigui contraliteral".

Va oferir diversos exemples de com els magistrats es van allunyar de la mateixa jurisprudència del Suprem. Tenint en compte que la llei assenyala, després d’esmentar la malversació entre els delictes amnistiats, que s’exclou el benefici personal, els magistrats es van agafar a aquesta redundància per fer una enginyeria jurídica de l’enriquiment al decidir que la llei excloïa la malversació.

La magistrada assenyala que en efecte es pot dir que el tema del benefici és "redundant en la dicció de la llei, però no deixa lloc per al dubte". La construcció dels magistrats que deneguen l’amnistia: sí que hi va haver enriquiment personal al no haver desemborsat els dirigents independentistes els seus fons personals per finançar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Ferrer sosté: "Es mouen en el terreny de la ficció jurídica, perquè aquest acte d’apoderament que, segons la seva opinió, va determinar la incorporació als seus respectius actius dels fons desviats, donant lloc així el benefici personal patrimonial, és una entelèquia. I ho és perquè realment aquesta incorporació no es va produir. No pot considerar-se tal incorporació –que seria expressió d’un propòsit tendencial d’enriquiment–, el que no és més que la disponibilitat que a cada un dels consellers citats els corresponia en relació amb els fons assignats als departaments que lideraven i que és la base del delicte de malversació pel que van ser condemnats".

Notícies relacionades

El Tribunal Suprem demana dades a Google i Whatsapp sobre el fiscal general

"¿Per què es va treure el membre?"

En el seu vot, Ferrer reitera en el seu segon vot dissident, més contundent, el que ja havia advertit en el seu primer vot particular de l’1 de juliol: "Ho vaig dir en el seu moment i insisteixo en la idea. Podem discutir la constitucionalitat de la llei, o la seva adaptació al dret comunitari, però el que no podem és fer interpretacions que impedeixin la vigència de la norma. Quan es prescindeix manifestament de la voluntas legislatoris i de la voluntas legis en la seva interpretació, com passa d’una manera tan significativa en el cas, la decisió no és interpretativa, sinó derogatòria, en la mesura que deixa la norma buida de contingut".

És a dir: la Sala Segona, a l’impedir l’aplicació de la norma no ha realitzat una "interpretació", sinó que ha decidit carregar-se-la com a tal. El vot particular va tenir una resposta de la mateixa Sala Segona. La va exposar el mateix magistrat Llarena en una conferència del 6 de novembre del 2024 i va ser interpretada com una reacció contra el Govern. "Dir que el Suprem s’extralimita quan decideix si s’aplica la llei d’amnistia o no, només es pot dir des de la ignorància o la tosca formació jurídica", va explicar el magistrat. Doncs el dit: la Sala d’Apel·lacions no acaba de fixar data per a la vista ni per a la deliberació i resolució del recurs de Puigdemont, a qui només li falta aquesta resolució per acudir en empara al Tribunal Constitucional.