Carretero i el ‘només sí és sí’

No han passat dos mesos encara des que el magistrat de la Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional Eloy Velasco va explicar en una conferència que els jutges espanyols saben bé el que és el consentiment. Va dir Velasco: "Quan ets el cinquè partit [Podem] i has de formar part d’una coalició de Govern, de sobte et creus [el partit Podem] que el Govern t’ha de deixar el que anomenàvem a l’escola les assignatures maries per tu, les més importants per mi [PSOE]. De sobte es van creure que estaven ensenyant-nos el món. Ens van intentar explicar als juristes què és consentir, que des del dret romà sabem el que és el consentiment. I l’exprés, i el consentiment tàcit, i els actes conseqüents. I mil coses més que mai aprendrà Irene Montero des del seu caixer de Mercadona, ni ens podrà fer classes als altres".

Doncs, ves per on, Adolfo Carretero, titular del Jutjat d’Instrucció número 47 de Madrid, acaba de donar-li a Velasco la resposta durant les declaracions d’Elisa Mouliaá i Íñigo Errejón arran de la denúncia de la presentadora de televisió i actriu d’agressió sexual contra el llavors dirigent de Sumar i exfundador de Podem.

L’actitud prepotent, macarra i masclista de Velasco és objecte d’una investigació, però el cert és que l’escena del jutge Carretero no podia ser més il·lustrativa que sí, que el que Velasco intentava negar temeràriament era que no era necessari ensenyar els jutges perquè se saben bé el que és el consentiment. Exprés i tàcit, Velasco dixit.

El jutge Velasco, que forma part de la rellevant Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional, hauria de veure el vídeo i, a continuació, demanar perdó a Irene Montero per haver-la intentat caricaturitzar, discriminar i menysprear.

El jutge Carretero: "Però a veure, senyora, ¿com que es deixa anar i se’n va? ¿Va forcejar amb ell? Sí, d’acord, s’aixecaria molt astorada, ¿no?, ¿li va abaixar les calces o alguna cosa?, però, ¿vostè li va dir que parés. ¿Va dir alguna cosa?". Mouliaá va contestar: "Li vaig dir que no volia que em toqués. Ni que em fes petons. Sí, sí que estava molt incòmoda".

El jutge: "No, molt incòmoda no. ¿Dir ‘que em deixis en pau, que no em toquis’, li va dir alguna cosa d’això? ¿No serà que vostè volia alguna cosa amb aquest senyor i al no correspondre-li per això ara el denuncia, perquè aquest senyor s’ha rigut de vostè". Carretero també li va dir: "No s’entén que se’n vagi amb aquest senyor". En resum: Carretero va fer d’advocat defensor d’Errejón.

Les escenes al Jutjat d’Instrucció número 47 de Madrid i l’obscena conferència de Velasco anterior projecten un potent feix de llum retrospectiu que posa el focus en l’elaboració de la llei del només sí és sí.

Un no pot pretendre legislar fora o fent abstracció del camp de mines que és la judicatura a Espanya. Així com un fiscal general de l’Estat d’un Govern amb pretensions progressistes no pot actuar com si fos un fiscal general d’un Govern de dretes. El Govern –no una fracció d’aquest– va haver d’elaborar una llei del només és sí amb la idea que la judicatura aixecaria aquestes barricades que apuntem. I que ningú vindria a ajudar-los. La Sala Segona del Suprem no corregiria, com sí que va fer en una altra ocasió –quan el magistrat Juan Saavedra era el seu president– possibles errors legislatius del Govern d’Aznar per no convertir una rascada en una gangrena, com en el cas de la llei del només sí és sí.

Si la Sala Segona presidida per Manuel Marchena ha pogut, segons paraules escrites per la magistrada Ana Ferrer en el seu vot particular, crear una "ficció jurídica" i una "entelèquia" per justificar el rebuig de no aplicar la llei d’amnistia, ¿com no entendre per què l’elaboració de la llei d’agressió sexual havia de ser prou sòlida per travessar aquest camp minat?

Vulneració de les lleis

Com Juan Carlos Peinado, titular del Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid en el cas de Begoña Gómez amb la imputació de Juan José Güemes, el jutge Carretero ha vulnerat les lleis vigents. L’article 439 de la llei d’enjudiciament criminal estableix: "No es faran al testimoni preguntes capcioses ni suggestives, ni es farà servir coacció, engany, promesa ni cap artifici per obligar-lo o induir-lo a declarar en determinat sentit". Tot l’interrogatori, podria dir-se, és capciós.

Notícies relacionades

Paz Esteban, imputada en un segon cas d’espionatge a ERC

Govern i Comuns s’encallen en les sancions al lloguer de temporada

Però el jutge Carretero també ha convertit en paper mullat la llei orgànica del Poder Judicial. En el capítol 3, article 416, afirma que els jutges i magistrats "estan subjectes a responsabilitat disciplinària". I desplega en els articles 417 i 418 el catàleg de les faltes. En el 418.5 es pot llegir l’enumeració de faltes greus: "L’excés o abús d’autoritat, o falta greu de consideració respecte dels ciutadans, institucions, secretaris, metges forenses o de la resta del personal al servei de l’Administració de Justícia, dels membres del ministeri fiscal, advocats i procuradors, graduats socials i funcionaris de la Policia Judicial".

¿Falta greu de consideració? Per descomptat. ¿És sol·licitar a la Comissió d’Ètica Judicial i al Promotor de l’Acció Disciplinària del CGPJ que actuï demanar coses impossibles? Potser.