La pujada de les pensions i l’ajuda al transport cauen al tombar-les Junts i PP

Junts i el PNB van complir l’amenaça i van tombar també la pròrroga de l’impost energètic. Quant a la reforma de la jubilació activa, el PP va salvar en aquest cas el reial decret que van rebutjar Junts, EH Bildu, Podem i BNG. Aquestes són algunes de les mesures que van caure ahir:

Pujada del 2,8% de les pensions contributives.

El reial decret llei incloïa la pujada del 2,8% per a les més de 10 milions de pensions contributives (jubilació, incapacitat permanent i les de viudetat, orfandat i a favor de familiars). La revalorització de les pensions d’acord amb la inflació mitjana dels 12 mesos previs (de desembre a novembre) comporta una pujada d’uns 40 euros al mes a la pensió mitjana de jubilació, fins a l’entorn dels 1.489 euros, amb efectes des de l’1 de gener del 2025. La revalorització de les pensions contributives d’acord amb la inflació ve obligada per la llei general de la Seguretat Social.

Ajudes als usuaris del transport públic.

El Govern havia prorrogat fins al 30 de juny del 2025 els descomptes de fins al 100% del transport públic terrestre per a viatgers habituals. Així, els abonaments gratuïts de Rodalies, mitjana distància convencional i de les línies d’autobús estatal s’havien de mantenir vigents durant el primer semestre del 2025, així com les ajudes directes a les comunitats autònomes i entitats locals per promoure la reducció, almenys, del 50% del preu dels abonaments i títols multiviatge del transport públic col·lectiu urbà i metropolità. També s’havia previst mantenir durant tot l’any la rebaixa del 50% dels abonaments Avant, igual que la gratuïtat dels abonaments de Rodalies d’Astúries i Cantàbria i del transport públic col·lectiu terrestre de les Canàries i les Balears.

Sense pròrroga del salari mínim interprofessional.

Per donar temps a una negociació amb els agents socials al llarg del mes de gener, el decret òmnibus havia inclòs la pròrroga del salari mínim interprofessional (SMI) del 2024 –de 1.134 euros per 14 mensualitats– fins que s’aprovi el reial decret que el fixi per al 2025. Al decaure el decret òmnibus també decau aquesta pròrroga, de manera que, en espera d’acordar una nova quantitat (que podria arribar als 1.183 euros al mes), hi ha el risc que s’interpreti que en aquest moment no hi ha un salari mínim interprofessional a Espanya.

Escut social per als consumidors vulnerables.

El reial decret llei incloïa la pròrroga parcial de diverses mesures de protecció dels consumidors vulnerables i de la indústria electrointensiva. L’Executiu havia decidit mantenir un any més, fins al desembre del 2025, la prohibició d’interrompre els subministraments bàsics d’aigua, llum i gas per als consumidors vulnerables establerta el 2021. També s’havien prorrogat descomptes del bo social d’electricitat, si bé, dins d’un esquema per anar reduint-los de forma progressiva al llarg del 2025. Una altra mesura que decau amb el decret és la suspensió dels procediments de desnonament i llançaments per a persones i famílies vulnerables.

Obligació de declarar l’IRPF quan hi ha més d’un pagador.

El Govern havia incorporat al reial decret un paquet de mesures tributàries que ara decauen. Una afectava l’obligació de declarar l’impost sobre la renda: no havien d’estar obligats a presentar la declaració aquells contribuents amb ingressos de fins a 22.000 euros que tinguin més d’un pagador sempre que la suma de les rendes del segon o restants pagadors no superin els 2.500 euros (fins ara eren 1.500 euros). El decret també incloïa la pròrroga un any més, durant el 2025, dels límits que permeten als autònoms declarar en el règim de mòduls de l’IRPF.

Entregues a compte a les comunitats autònomes.

També cau l’actualització de les entregues a compte a les comunitats autònomes a les quanties vigents el 2024 (en espera d’un projecte de Pressupostos que permeti una pujada addicional d’aquestes quantitats). Així, les entregues a compte provisionals s’hauran de fer d’acord amb les recollides en els Pressupostos del 2023. Previsiblement, això es corregirà en un decret posterior.

De moment, segons càlculs d’Hisenda, ajustar les entregues a compte a les quantitats heretades del 2023 suposa una minva de 9.675,2 milions per al conjunt de totes aquestes, respecte del que hagués suposat prorrogar les xifres del 2024.

Les minves més grans corresponen a Catalunya (1.910,3 milions menys), Andalusia (1.828,4 milions menys) i Madrid (-1.286 milions). Per a València suposa restar ara 814,2 milions. A Galícia li suposa un ajust de 702,8 milions; per a Astúries és de 252,6 milions; per a Múrcia, de 287,8 milions; per a Aragó, de 335,7 milions; per a les Canàries, de 441,3 milions; per a Extremadura, de 300,6 milions; per a Castella i Lleó, de 600,4 milions, mentre que per a les Balears, l’ajust suposa una minva de 153,5 milions en relació a les seves entregues a compte.

Més endeutament per a València, per la dana.

El reial decret llei 9/2024 permetia a la Comunitat Valenciana per al 2025 un endeutament addicional a llarg termini per finançar les despeses extraordinàries derivades de la dana. També establia la pròrroga de les mesures dirigides a la reconstrucció econòmica de l’illa de La Palma.

Simplificació de la llei de contractes per impulsar la vivenda.

El reial decret llei contemplava una modificació de la llei de contractes del sector públic amb l’objectiu d’impulsar la vivenda pública. Per a això se simplifica i flexibilitza el marc legal en els contractes de concessió per a la promoció d’habitatge social o a preu assequible.

Notícies relacionades

Rosauro Varo va promoure que Telefónica col·laborés amb Begoña Gómez

Trapero es desvincula de les teories conspiradores dels atemptats del 17A

Pròrroga del Moves 3.

El Govern volia prorrogar la deducció del 15% en l’IRPF per compra d’un vehicle elèctric fins al 31 de desembre del 2025 i ampliar el pla d’ajuda Moves 3.