Rere la pista d’Es-Satty

Mentre escoltava aquest dimecres, 22 de gener, el director general de la Policia de Catalunya, Josep Lluís Trapero, en la comissió del Congrés que investiga els atemptats gihadistes d’agost del 2017 a Barcelona i a Cambrils (Baix Camp), al parlar que l’atemptat suposava que hi havia hagut un error al no poder impedir-lo, la meva ment va volar lluny d’Espanya. Em vaig remuntar al 7 de juliol del 2005. Em dirigia a cobrir la cimera del G8 al Regne Unit quan diverses explosions al metro de Londres i en un autobús de doble planta van segar la vida de 52 persones i van sembrar la capital britànica de centenars de ferits. Al-Qaida va reivindicar l’atemptat.

En la roda de premsa del 8 de juliol que va oferir el primer ministre britànic, Tony Blair, li vaig preguntar:

—Primer ministre, ¿puc preguntar-li sobre l’atac terrorista d’ahir? ¿Vostè podria avaluar què va fallar i va permetre que els terroristes executessin amb èxit els atacs d’ahir? ¿Quin és el seu punt de vista personal?

—La meva opinió –va contestar ell– és que aquestes persones que maten innocents i causen aquest vessament de sang en són els únics responsables.

Blair va eludir amb aquesta resposta la qüestió. Quan, dies després de l’atemptat, es va saber que Mohammad Sidique Khan i Shehzad Tanweer, dos dels quatre terroristes suïcides, havien aconseguit atacar malgrat estar sota vigilància dels serveis de seguretat 18 mesos, la pressió política va augmentar.

Llavors aquesta pregunta no era impertinent. Perquè una clau dels atemptats del 17A seguia sense resoldre’s quan es va celebrar la investigació al Parlament de Catalunya i se’n van extreure les conclusions el juliol del 2020. Aquells atemptats, que van causar la mort de 13 persones i va deixar-ne ferides 131, van ser el segon gran cop fonamentalista islamista a Espanya, 13 anys després de l’11 de març del 2004, l’operació terrorista que va costar la vida de 192 persones, la més greu des de l’11 de setembre del 2001 a Nova York i Washington.

En l’11M hi va haver una clara falta de coordinació entre els serveis d’informació i intel·ligències de la Guàrdia Civil, la Policia i el Centre Nacional d’Intel·ligència. A Espanya ho tenim tot per duplicat. La Guàrdia Civil té el seu servei d’informació, la Policia s’espavila amb el seu propi departament, i els Mossos d’Esquadra també tenen els seus serveis.

Tot des que es va crear el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) l’octubre del 2014, seguim amb la mateixa pràctica. Socialitzar, compartir, no és el nostre punt fort. Subsisteixen els recels. Ho vam viure en l’11M.

Segons va explicar dimecres el major Trapero, la coordinació va funcionar el 17A. En una intervenció orientada a desactivar la idea que l’Estat espanyol podia haver tingut una mà negra per castigar els catalans, Trapero potser va exagerar aquella sintonia. Aquest és el punt de vista, per exemple, de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, que aquest dimecres també va comparèixer al Congrés dels Diputats.

La idea conspiradora a l’estil Villarejo no és més que una reedició de la rendible –en terme de venda de diaris– teoria dels peons negres de l’11M. Però el tema de l’imam de Ripoll continua sent una història d’interès. En el seu dictamen del 2020, el Parlament va declarar acreditat que Es-Satty havia sigut confident del CNI. Ara, en vista dels documents desclassificats i de la compareixença de l’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, ja no es pot sostenir. Almenys fins que es desclassifiquin les trucades entre un agent i l’imam –que s’han sol·licitat al Govern–, aquesta acreditació està qüestionada.

Les bases de dades de la policia espanyola registraven antecedents d’Es-Satty el 2006, però no hi figuraven a la dels Mossos. I, segons va aclarir Trapero, la comunicació entre un agent de la policia a Vilvoorde, Bèlgica, i un altre dels Mossos va tenir caràcter informal sobre el certificat d’antecedents penals espanyol que s’exigia a Es-Satty per exercir d’imam. El mosso en qüestió no va poder aportar informació.

El cas d’Es-Satty destaca, segons s’ha comprovat a posteriori, per ser el cap de la banda terrorista. Va ser condemnat per tràfic de drogues, va complir condemna el 2014 i va poder evitar una ordre d’expulsió a Castelló amb un recurs. Però és que molt abans, el 2006, el seu nom apareix, sense ser imputat, en l’anomenada operació Xacal, en la qual un grup presumptament terrorista establert a Vilanova i la Geltrú enviava, presumptament, gihadistes a l’Iraq.

Notícies relacionades

Illa inicia a les Canàries un ‘tour’ sobre el finançament singular

El Govern promet assumir el 100% de la despesa municipal per l’efecte de la dana

Però, a més, en l’error de comunicació entre els diferents serveis a Espanya s’afegeix el fet que l’Europol no crida l’atenció sobre la situació de l’imam Es-Satty, que havia intentat establir-se a Vilvoorde, la ciutat flamenca a 10 quilòmetres de Brussel·les focus de gihadistes, i havia concitat sospites allà.

Es-Satty mor, víctima dels seus preparatius, a Alcanar, amb l’explosiu que s’havia d’utilitzar en l’ambiciós i diabòlic pla a dels atemptats, concebut i preparat per ell: l’estadi del Camp Nou o la Sagrada Família.