Junts protegeix el diàleg amb el PSOE a Suïssa de la tensió que hi ha al Congrés

L’expresident de la Generalitat va prometre no donar els seus vots "a canvi de res" davant la investidura de Pedro Sánchez com a cap del Govern i des d’aleshores ha intentat instal·lar el relat que Junts no forma part de "cap bloc" i que negocia "peça a peça". Donar un "sí" a ulls clucs al PSOE, sense avenços en algun dels punts que els postconvergents assenyalen com a incompliments, no era una opció per a Puigdemont. A més, Junts ja s’ha queixat en més d’una ocasió de la seva incomoditat amb els decrets òmnibus, que inclouen una àmplia diversitat de mesures.

"El que molesta Junts és el seu trilerisme, la seva mentida, la seva ganduleria, la seva prepotència, el seu xantatge i els seus incompliments. Aquesta pirateria seva, ni la compartim, ni la votem", va etzibar la portaveu del partit al Congrés, Miriam Nogueras, per justificar el seu no al megadecret de mesures socials. El rebuig va ser avalat per unanimitat en la reunió de la direcció permanent celebrada dimarts a la nit, tot i que en l’executiva del partit no tots entenen ni comparteixen la decisió. "És un tret al peu, ningú ho entendrà", lamenta un dels membres consultats per EL PERIÓDICO.

No és la primera vegada que els postconvergents censuren el mètode de negociació del PSOE. Un altre exemple va ser la votació del camí d’estabilitat. Al juliol, els set diputats de Junts van tombar la proposta perquè no s’havia negociat prèviament i van estar a punt de dinamitar-la de nou al setembre. El Govern havia presentat el mateix text i el va haver d’acabar retirant de la votació perquè la derrota estava assegurada. També la llei d’amnistia es va retardar uns mesos perquè Junts va decidir plantar-se. El pacte per a la investidura de Sánchez es va retardar pels mateixos motius.

Pactes pendents

La negociació tampoc s’ha trencat ara. Però, per evitar que la ruptura al Congrés (que no a Suïssa) es consumi, i que les derrotes parlamentàries del Govern se succeixin, els postconvergents reclamen uns avenços en els pactes pendents. A Junts no li interessa desbaratar la taula de negociació a l’estranger, ja que és el triomf més gran que pot vendre als seus electors: el reconeixement que existeix un conflicte polític –assisteix un mediador internacional– i del mateix Puigdemont com un interlocutor vàlid. Però no n’hi ha prou: "Hi ha d’haver fets, els instem a complir els acords", rematen des de la direcció de Junts, que recorden que hi ha tres aliances per consumar.

La primera és el traspàs de les competències en immigració a Catalunya. Junts i el PSOE van arribar a aquest acord fa un any com a contraprestació a un altre megadecret amb les mateixes mesures que ara s’han suprimit. No obstant, la llei que hauria de permetre la delegació continua encallada en el control de les fronteres i en la resolució d’expedients com els NIE o els permisos de treball.

El segon incompliment és l’oficialitat del català a la Unió Europea. Els de Puigdemont reclamen la implicació directa de Sánchez en les negociacions diplomàtiques amb els 27 països. I, finalment, l’aplicació de l’"amnistia política". Aquest punt es podria concretar en una reunió entre el president del Govern i Puigdemont, tot i que el postconvergent assegura que no tindria valor sense avenços en la resta d’acords per complir.

Al marge de l’actuació del poder judicial amb l’aplicació de l’amnistia, a Junts exigeixen als socialistes que tractin el seu líder en la seva condició d’expresident de la Generalitat i no com un delinqüent. Això també passa per autoritzar servei d’escorta, que depèn del Ministeri de l’Interior i que Puigdemont fa anys que reclama. Una de les queixes més recurrents de Junts és contra l’encarregat d’aquesta cartera, Fernando Grande-Marlaska. El secretari general del partit, Jordi Turull, fins i tot va arribar a demanar la seva destitució aquesta setmana: "Si el senyor Marlaska no assumeix el traspàs d’immigració, se l’ha de cessar".

Dos discursos

A més, a Junts denuncien que els socialistes fan dos discursos, un dins de l’Estat i un altre al país helvètic. "No pot ser que a Suïssa hi hagi un relat i a l’Estat i a Catalunya n’hi hagi un altre. No pot ser que ens vegem a Suïssa per resoldre el conflicte polític, i el PSOE i el PSC diguin que no hi ha conflicte. El PSOE ha d’escollir", va acabar rematant Turull.

Notícies relacionades

El Parlament planeja convertir la seva biblioteca en un museu obert

La moció a Orriols, una patata calenta per a Junts

Una de les principals explicaciones de la disparitat de discursos, segons Junts, són els interlocutors. El principal contacte de Turull en el PSOE és el secretari d’organització, Santos Cerdán.

Malgrat la bona relació entre tots dos dirigents forjada en un any i mig de relacions, Junts reclama un interlocutor de més rang perquè els acords a Suïssa tinguin influència a la Moncloa i no acabi tot com el joc del telèfon. Els postconvergents desconfien del ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Que fos un decret del seu ministeri el que va patir la derrota parlamentària tampoc és casual. El PSOE i Junts estan a matadegolla al Congrés, però Suïssa continua sent un oasi que cal preservar.