Les claus del finançament singular català, segons Illa

"No he vingut a convèncer, he vingut a explicar i a escoltar", va dir el president de la Generalitat, Salvador Illa, juntament amb el seu homòleg de les Canàries, Fernando Clavijo, en la seva visita a Tenerife d’aquesta setmana. En la Generalitat expliquen que el propòsit és trencar "tòpics" que han arrelat, com que Catalunya, primer amb el procés i ara amb el finançament singular, va a la seva sense comptar amb la resta de l’Estat. El president considera que abans d’entrar a fons en el nus gordià del model de repartiment de recursos cal cultivar les relacions amb els líders autonòmics basant-se en una agenda d’interessos compartits.

Illa perfila el seu argumentari perquè acabi arrelant el model singular català que presumeix de tenir ja pactat amb el president Pedro Sánchez. Aquests són els arguments amb què el defensa.

Model caducat.

Illa s’aferra que cap autonomia accepta el model de finançament, que s’hauria d’haver reformat el 2009. Fins i tot els barons del PP ho reclamen. El mateix Clavijo (de Coalició Canària) va defensar el divendres que cal "repensar" el sistema de repartiment de recursos perquè les autonomies puguin sostenir els serveis públics que presten. Per això, el president convida els seus homòlegs a afrontar, cada un amb els seus interessos però amb calma, un debat considerat ineludible per tots.

Es manté la solidaritat.

El finançament singular que reivindica Catalunya suposaria més recursos per a la Generalitat –30.000 milions segons alguns càlculs–, però Illa adverteix que això no suposa el final de la "solidaritat" perquè es continuarà aportant a la caixa comuna per contribuir al finançament d’altres territoris amb menor renda. Això sí, segons el paper firmat amb ERC, queda limitada al principi d’ordinalitat perquè Catalunya no perdi recursos per càpita després d’aquesta redistribució solidària. A més, el president advoca perquè es posi fi al dúmping fiscal que fan algunes comunitats abaixant impostos, especialment Madrid, mentre acusen la Generalitat de no ser prou solidària.

Infrafinançament compartit.

Illa busca complicitats amb altres autonomies que estan en una situació d’infrafinançament similar a la de Catalunya, com la valenciana o les Balears. El posicionament sobre el model econòmic no és unànime ni dins del PSOE ni entre els populars, ja que està condicionat per la situació de cada territori, motiu pel qual el president mirarà de buscar escletxes. Pendent de posar data està una trobada amb Carlos Mazón, però també amb l’andalús Juanma Moreno. En el cas de les Canàries, que no és contribuent net en el finançament, Illa ha posat el focus en la "singularitat" que també tenen les illes.

Sostenir els serveis públics.

Si Catalunya vol millorar el seu finançament és, remarca Illa, perquè té "vocació d’exercir el seu autogovern", que inclou sostenir i reimpulsar serveis públics com la sanitat, l’educació o les infraestructures, que acumulen anys de desinversió, i altres, com els Mossos, que no tenen altres autonomies. Aquest ha sigut un dels arguments en què s’ha basat també el Govern central per justificar el suport al finançament singular.

Notícies relacionades

El Parlament planeja convertir la seva biblioteca en un museu obert

La moció a Orriols, una patata calenta per a Junts

Enterrar el conflicte.

Traslladar que amb ell a la Generalitat s’ha recuperat la "normalitat" a Catalunya ha sigut un altre dels afanys d’Illa, obstinat a recuperar els llaços trencats pel procés amb institucions com la monarquia. Per al president, el finançament singular és la via per apaivagar el conflicte territorial i donar carpetada a l’independentisme per la via d’aconseguir col·locar Catalunya en una Espanya que defensa que ha d’avançar cap a una relació federal amb els seus territoris.