La moció a Orriols, una patata calenta per a Junts

L’oposició municipal disposa d’un mes de marge per posar-se d’acord i fer fora l’alcaldessa amb una moció de censura. S’obre aquest escenari després que la líder d’extrema dreta perdés la qüestió de confiança amb què pretenia aprovar els pressupostos.

La moció a Orriols, una patata calenta per a Junts
4
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un mes. Aquest és el termini que té l’oposició a Ripoll per posar-se d’acord i desbancar Sílvia Orriols de l’alcaldia, després que la també líder d’Aliança Catalana perdés la qüestió de confiança que va convocar per mirar d’aprovar els pressupostos municipals. A diferència de la Generalitat o de l’Estat, els governs locals disposen d’aquesta eina per aprovar els comptes públics i d’aquesta manera evitar el bloqueig.

El mecanisme funciona de la manera següent: si l’oposició tomba el projecte pressupostari, l’alcalde té la potestat de convocar una qüestió de confiança. En cas de perdre-la, la pilota passa a la teulada de l’oposició, que disposa de 30 dies per posar-se d’acord per designar un nou alcalde mitjançant una moció de censura. En el cas de Ripoll, per reemplaçar Orriols s’haurien de posar d’acord Junts, ERC, el PSC, la CUP i Som-hi Ripoll. Es tracta d’una aliança que ja es va intentar forjar, sense èxit, després de les eleccions municipals del 2023.

En aquell moment, els postconvergents, que venien d’una dolorosa derrota electoral, van tenir reticències a fer un "cordó sanitari" al partit d’extrema dreta independentista. I també hi va haver divisió dins de l’executiva nacional de Junts. L’aleshores presidenta, Laura Borràs, va apostar per deixar governar la llista més votada –la d’Orriols–, i la direcció, llavors, la va acabar corregint públicament.

Ha plogut molt des d’aleshores i les circumstàncies han canviat, tant dins de l’executiva de Junts com en el grup municipal de Ripoll. Borràs ja no és presidenta de la formació i la candidata de Junts per Ripoll, Manoli Vega, va dimitir. Tot i això, per a Junts, Aliança Catalana és una patata calenta que cada vegada crema més.

Pros i contres

Malgrat que els postconvergents van firmar el cordó sanitari contra el partit d’Orriols el maig passat, l’entrada de la formació d’extrema dreta a la Cambra catalana ha fet replantejar l’estratègia al partit liderat per Carles Puigdemont. Aquest canvi de tàctica es palpa en l’actuació del president del Parlament, Josep Rull, que ja no talla les intervencions d’Aliança Catalana a la Cambra quan identifica discursos d’odi i la formació ja no estigui d’acord a votar sempre contra qualsevol proposta que impulsi, com van acordar amb la resta de partits. Durant el debat de política general ja es van abstenir en un text de l’extrema dreta a favor de declarar la independència de manera unilateral. Aquests dos canvis s’expliquen perquè Junts considera que interrompre els seus discursos i vetar les seves propostes acabava donant més aliment i més arguments a Orriols per victimitzar-se.

Competències en immigració

A ningú se li escapa, però, que al darrere d’aquest canvi d’actitud també s’hi amaguen motius electorals i, alhora, s’hi emmarca l’exigència al Govern que traspassi les competències en immigració a Catalunya.

Segons la última enquesta del CEO (Centri d’Estudis d’Opinió), en cas de noves eleccions al Parlament, Junts experimentaria un retrocés –perdria entre tres i cinc escons, que anirien a parar Aliança Catalana i a la CUP–. Aquesta transferència de vots, que només s’entén per una coincidència ideològica d’una part dels seus votants, provoca que qualsevol de les opcions que prengui el partit a Ripoll el mes que ve tingui més riscos que beneficis. Per contra, per a Orriols, la jugada de sotmetre’s a una qüestió de confiança té més avantatges que inconvenients.

Dilema endimoniat

El serial que va començar dijous passat a Ripoll només té dos finals. La primera possibilitat és que l’oposició no aconsegueixi posar-se d’acord. En aquest cas, Orriols haurà matat dos pardals d’un tret: tindrà nous pressupostos i haurà deixat l’oposició local encara més debilitada de cara a les eleccions municipals del 2027.

La segona possibilitat és que la resta de partits sí que aconsegueixin posar-se d’acord per fer fora Aliança Catalana del govern municipal. Orriols perdria poder institucional, una cosa sempre negativa per a una formació política, però també tindria avantatges: es podria dedicar més al Parlament i a l’expansió del seu partit i li permetria reforçar el discurs victimista i contra Junts per continuar esgarrapant-li vots.

Notícies relacionades

Per als postconvergents, en canvi, es tracta d’un dilema endimoniat. Que Orriols mantingui una plataforma institucional com l’Ajuntament de Ripoll li dona altaveu i capacitat d’acció, i encara més si a partir d’ara pot obrar amb uns pressupostos municipals aprovats. Malgrat això, arrabassar-li l’alcaldia amb formacions com el PSC i la CUP podria arribar a emmurriar certs votants que en aquests moments es troben a la frontera entre les dues formacions.

Acció reivindicada

Les joventuts de la CUP, Arran, van reivindicar ahir la destrossa d’una parada informativa que el partit d’extrema dreta Aliança Catalana tenia situada dissabte al barri barceloní de les Corts. En un comunicat, van defensar que la seva acció tenia per objectiu evitar que aquesta formació difongués «les seves posicions racistes, xenòfobes i classistes».Desenes de persones van anar a la plaça de Comas per arrencar la carpa i desmuntar la parada. Llavors va començar un intercanvi d’insults i empentes amb simpatitzants del partit de Sílvia Orriols que es va acabar amb un militant ferit després d’un forcejament pel qual va caure a terra i es va clavar un fort cop al cap.