El Parlament planeja convertir la seva biblioteca en un museu obert

Sostres alts, parets engalanades i catifes fastuoses són elements que tradicionalment han caracteritzat els edificis on es concentrava el poder, des dels palaus fins a les seus governamentals o els parlaments. Eren unes edificacions monolítiques i tancades a la ciutadania que buscaven demostrar qui era l’autoritat. Un missatge que ara es tracta de canviar. Així, durant els últims anys, els polítics han mirat d’acostar-se més als seus votants i s’han esforçat a donar una certa sensació d’igualtat, estratègia en la qual les xarxes socials han tingut un paper fonamental.

Ara algunes institucions també es proposen fer el mateix i deixar de ser espais inaccessibles per al gran públic. Exemple d’això és el Parlament de Catalunya. Des de fa més d’un any, la Cambra catalana té la voluntat de convertir-se en un espai "més obert" i "participatiu". "No podem tirar murs, però sí obrir les portes", expliquen fonts parlamentàries consultades per EL PERIÓDICO. Per fer-ho, s’estudien diferents opcions, entre les quals guanya força la idea de ressituar l’actual biblioteca i convertir l’espai que ara ocupa en una espècie de museu, amb plafons explicatius i pantalles interactives que ajudin a explicar la història de l’edifici i tota l’activitat que actualment s’hi porta a terme. Un exercici que busca que la Cambra catalana guanyi "proximitat" i "transparència" amb els visitants.

Comptes difícils d’aprovar

De moment, l’òrgan rector, que recentment ha presentat els comptes del Parlament, ha pressupostat una partida de 390.000 euros per a l’"ampliació d’espais", una xifra que, segons expliquen fonts parlamentàries, inclou l’encàrrec d’un projecte que estudiï i analitzi les opcions per a aquesta ampliació, que passarà també per buscar un nou lloc per ubicar la biblioteca. Aquest pressupost previsiblement no tirarà endavant i s’haurà d’aprovar una pròrroga dels actuals per la falta d’uns comptes públics de la Generalitat. Tot i així, a la Cambra asseguren que aquest escenari no impedirà que els plans per a la renovació de l’hemicicle segueixin endavant. Des de fa anys també sobrevola la idea d’ampliar l’edifici situat al parc de la Ciutadella, una qüestió que s’ha de pactar amb l’Ajuntament de Barcelona.

La primera vegada que es va posar sobre la taula va ser fa gairebé 20 anys i va ser llavors quan es va avançar més. El juliol del 2006, la Cambra va firmar un conveni de col·laboració amb la Generalitat i el consistori barceloní i, l’any següent, va entrar a participar també en el projecte el Col·legi d’Arquitectes. La intenció era construir un nou edifici adjacent a l’actual –per la part del darrere, la que dona al zoo– de fins a 16.000 metres quadrats, que duplicaria gairebé l’espai actual.

Eterna espera

No obstant, el 2011, amb la crisi econòmica i l’aprovació del pla d’austeritat, el projecte va caure en sac foradat. El Parlament havia estalviat fins a sis milions de romanent per a aquesta iniciativa, però va haver de tornar aquests diners a la Generalitat. Des d’aleshores, tots –o gairebé tots– els presidents de la Cambra han intentat fer algun pas en aquest sentit. De moment, sense gaire èxit. L’últim en fer-ho ha sigut Josep Rull, que quan va assumir el càrrec va pactar amb l’Ajuntament crear un grup de treball que s’havia de reunir periòdicament per estudiar el futur de l’extensió de l’edifici. No obstant, fonts coneixedores asseguren que encara no hi ha hagut cap trobada, malgrat que el compromís era iniciar les reunions al setembre. Les necessitats parlamentàries han canviat radicalment des que el projecte es va posar per primera vegada sobre la taula. Per posar un exemple, l’any 2000 treballaven al Parlament un centenar de funcionaris. En canvi, en el dia d’avui són més del doble d’empleats que llavors.

També ha crescut el nombre de grups parlamentari i, en conseqüència, les sales que necessiten per desenvolupar la seva activitat, mentre que han augmentat exponencialment el nombre de comissions ordinàries, d’investigació o els intergrups. A més, s’han creat diversos departaments nous, com el d’informàtica, el de comunicació i els serveis audiovisuals. Des del 2004, la institució compta amb la totalitat del Palau, que anteriorment compartia espai amb el Museu d’Art Modern de Catalunya. Però, malgrat això, continuen faltant metres quadrats.

Exemple gal·lès

Dels 18.600 que té la Cambra, només 13.000 són útils, la resta són passadissos i espais de passada. D’aquests, 2.400 metres quadrats es destinen a òrgans parlamentaris –com l’hemicicle–, 2.700 metres quadrats són per a ús dels grups parlamentaris i 2.000 més per a la mateixa administració de la institució. Poc espai queda doncs per a les visites, que el 2023 es van xifrar en unes 56.000 persones.

Notícies relacionades

ERC garanteix el seu suport al decret òmnibus i acusa Junts de deixar «tirats» els catalans

La moció a Orriols, una patata calenta per a Junts

L’obertura al públic no comportaria guanyar més espai, sinó "modernitzar" el ja existent, amb la voluntat d’assemblar-se al prototip que impera en altres parlaments europeus com el de Gal·les o Westminster, que compten amb una àmplia entrada amb exhibicions i plataformes interactives que expliquen la història de la institució i el seu funcionament. De fet, Rull va explicar durant una visita a principis de desembre passat al parlament gal·lès que el seu edifici és un "exemple" de com s’estudia projectar la renovació dels espais en el de Catalunya.

Aquesta cambra en concret és, a més, un referent en matèria de sostenibilitat. La Mesa treballa des de l’inici de la legislatura per "adaptar" l’edifici amb l’objecte de reduir l’empremta de carboni, una cosa en què el de Gal·les és pioner. Al novembre, Rull va presentar les línies estratègiques del futur "pla d’acció climàtica" del Parlament, l’execució del qual es xifra en 453.499 euros en els pressupostos, encara per aprovar, d’aquest 2025.