DECRET ÒMNIBUS

Els socis del Govern central donen per perdut Junts i temen una moció amb el PP i Vox: «És qüestió de temps»

El to de confrontació d’ERC amb Junts s’ha contagiat a altres grups, que passen a incloure’l al sac de les «forces de dretes». El rebuig dels postconvergents al decret òmnibus tampoc agrada al PNB

Els socis del Govern central donen per perdut Junts i temen una moció amb el PP i Vox: «És qüestió de temps»

José Luis Roca

4
Es llegeix en minuts

Junts va centrar els seus esforços des de l’inici de la legislatura a situar-se com un actor independent, sense que s’inclogués dins del bloc d’investidura. Tot i que el Govern espanyol negocia per separat amb tots els grups, Junts mai ha estat un soci més i se li va concedir ja aquest segell diferenciador en el pacte d’investidura al fixar una taula de diàleg amb mediació internacional. A excepció d’ERC, a causa de la seva competitivitat electoral amb els postconvergents, la resta de socis ho van assumir amb més o menys resignació el seu paper, sense confrontar. La decisió de Junts d’unir els seus vots al PP i Vox per bloquejar la tramitació d’una norma per regular els lloguers de temporada, primer, i la seva oposició al costat del PNB a prorrogar el gravamen a les energètiques, ja van provocar algunes crítiques, més enllà d’ERC, que ara s’han fet explícites per tombar el decret òmnibus.

El to de confrontació d’ERC amb Junts s’ha contagiat a altres grups. Però no només això, ja que també ha començat a calar la seva tesi que acabarà recolzant una moció de censura amb el PP i Vox per fer caure el Govern de Pedro Sánchez. «És qüestió de temps, segueixen en l’estratègia de desgastar el Govern i més d’hora que tard ho faran», expliquen des de la direcció d’ERC al Congrés sobre aquest fet. Un temor que insinuen també des de Podem i EH Bildu.

Els ‘abertzales’ inclouen ja els postconvergents al sac de les «forces de dretes», al costat dels populars i els de Santiago Abascal. Una equació que en matèria de fiscalitat està fins i tot més assentada. A Podem fa més temps que tenen aquesta lectura i van ser els primers a contagiar-se de les tensions entre el Govern i Junts.

Amb la legislatura en suspens, els morats han baixat del carro de la negociació dels Pressupostos. Una manera de desentendre’s del bloc d’investidura per no quedar atrapats electoralment sota la capa del PSOE o reflectits com a socis acrítics i amb un baix llistó d’exigència. Després del rebuig del PP, Vox i Junts al decret òmnibus, Podem va reclamar al Govern «que no cedeixi davant el xantatge dels que volen criminalitzar les persones més vulnerables de la nostra societat, que són aquelles que estan en risc de desnonament».

En el PNB es creuen la negativa de Junts sobre que no hi haurà moció de censura mentre Vox sigui necessària per tirar-la endavant. Amb tot, fins i tot els nacionalistes bascos mostraven resignació aquesta setmana després de la decisió de Junts de rebutjar el decret amb l’escut social i altres mesures econòmiques i tributàries. Per no saber jugar els seus «trumfos» amb les bones cartes que donaria l’actual aritmètica parlamentària, amb els seus set diputats imprescindibles per armar majories.

Quan els ‘jeltzales’ van recuperar la seva històrica relació amb l’espai que ara porta les sigles de Junts, després de trencar-se per l’1-O, es va apostar per la seva coordinació al Congrés. Una cosa que després de la investidura es va materialitzar en una reunió de les cúpules dels dos partits per fixar l’objectiu d’un «futur de col·laboració» a les Corts Generals. Llavors es va insistir en la coordinació parlamentària amb «mesureslegislatives, econòmiques i socials que promoguin el benestar de les ciutadanies d’Euskadi i Catalunya».

Si els socis comencen a donar per perdut Junts, el PNB ha vist com les seves posicions colpejaven de ple en la pròpia agenda i interessos. I és que, en el decret tombat per Junts, s’incloïa la cessió del palauet parisenc que va ser seu del Govern basc a l’exili, amb el ‘lehendakari’ José Antonio Aguirre al capdavant, fins al 1951. Una reivindicació històrica dels nacionalistes bascos. En el que sí que coincideixen des del PNB amb altres grups que van recolzar la investidura és que l’Executiu té intenció de mantenir la legislatura a la superfície. El mateix Pedro Sánchez repetia aquest divendres que «hi ha legislatura per a estona».

El ‘tot o res’ de Sánchez

Els socialistes pretenen reconduir la relació amb Junts, però amb una arriscada aposta pel tot o res. Mentre Carles Puigdemont es treu de sobre la pressió reclamant que es trossegi el decret per salvar només la revalorització de les pensions i les bonificacions al transport, en el Govern central responen amb la seva intenció de tornar a presentar un decret amb «totes» les mesures que van decaure.

Notícies relacionades

El mateix Pedro Sánchez va enumerar aquest divendres altres de les mesures de l’escut social, com la prohibició dels desnonaments o les ajudes pels danys de la dana, per valorar-les positivament i assegurar que van ser acordades íntegrament amb altres grups el mes de desembre passat, quan es van portar a l’últim Consell de Ministres de l’any. És per això que Sánchez ha demanat «recapacitar» als grups que hi van votar en contra i tornar a l’acord del desembre perquè puguin aprovar-se la majoria de les mesures del paquet.

El president del Govern va apel·lar així a les forces polítiques que van votar en contra del decret al «sentit comú» i que «podem treure un decret òmnibus, que és un escut social que necessita el nostre país». A la Moncloa es combinen les crides al diàleg i la recerca d’un nou consens amb Junts, amb la pressió de responsabilitzar de la baixada de les pensions i la pujada de preus en el transport als grups que van votar en contra de la convalidació del decret.