El Govern central «avança» amb Junts per cedir immigració a Catalunya després del pacte de les pensions

El Govern ha celebrat aquest dimecres la tornada de Junts al bloc dels aliats parlamentaris. Un dia després que l’Executiu aconseguís un acord amb el partit de Carles Puigdemont per aprovar el decret d’escut social i revalorització de les pensions, els col·laboradors de Pedro Sánchez han defensat l’entesa amb els postconvergents i han donat pistes sobre el que ha d’arribar. La negociació per transferir a Catalunya les competències de migració, una iniciativa a la qual es va comprometre l’Executiu fa més d’un any, «està bastant avançada, però no tancada», ha dit el ministre de Justícia, Félix Bolaños, un dels principals interlocutors amb la formació independentista. 

«Pensi com estava Junts fa uns anys i el que avui fem amb Junts. Estem negociant esmenes de lleis i la delegació de competències. Per al nostre país, és important que avui a Espanya tinguem totes les forces polítiques fent política a les institucions. Això és clau. Que estiguem parlant de com ajustar una llei amb Junts ja és una bona notícia per a la ciutadania», ha argumentat Bolaños a TVE. 

El Govern, no obstant, intenta donar molt poques coses per segures amb Junts, l’aliat més volàtil al Congrés. Bolaños ha evitat anticipar escenaris sobre els Pressupostos Generals de l’Estat, la iniciativa que permetria a Sánchez blindar aquesta complexa legislatura, marcada per l’absoluta dependència de grups parlamentaris que poc tenen a veure entre si, com Podem i els postconvergents. «Partit a partit», ha dit. Poc després, no obstant, la portaveu de l’Executiu, Pilar Alegría, ha sigut una mica més optimista, lligant el recolzament de Puigdemont al decret social amb una empenta als comptes públics.

Junts, de moment, continua sense entrar en converses de fons sobre els Pressupostos a l’espera que es tanquin abans altres carpetes pendents, com migració, però després del pacte d’aquest dimarts Alegría ha conclòs a la SER que «tot porta a pensar que aquesta negociació també es posarà a sobre de la taula». L’aparcada aprovació de la part del decret amb les mesures tributàries, segons l’acord traslladat pels postconvergents i ratificat pel PSOE, es vincula al fet que el Govern avanci en el concert econòmic i modifiqui el camí d’estabilitat perquè Catalunya i altres comunitats autònomes puguin augmentar la seva despesa. A la Moncloa, per la seva banda, assenyalen que estan disposats a cedir en aquestes exigències, presentant altres objectius de dèficit, si Junts ofereix garanties per encarrilar els Pressupostos. 

La qüestió de confiança

Bolaños, mentrestant, ha rebaixat la transcendència d’una futura reunió entre Sánchez i Puigdemont, a la qual el cap de l’Executiu ja s’ha mostrat disposat, i el debat sobre la qüestió de confiança. La hipotètica trobada, que s’hauria de celebrar fora d’Espanya a l’haver rebutjat el Tribunal Suprem que l’expresident de la Generalitat pugui beneficiar-se de la llei d’amnistia, és un «assumpte bastant menor» en comparació, per exemple, amb «la pujada de les pensions» aprovada dimarts pel Consell de Ministres. 

El mateix passa amb la qüestió de confiança, ha insistit el ministre. Com a cessió a canvi del suport de Junts al decret, que havia sigut tombat fa una setmana amb els vots del PP, Vox i els set diputats postconvergents, el Govern ha acceptat tramitar la proposició no de llei en què el partit de Puigdemont demana a Sánchez que se sotmeti a una votació per comprovar si continua comptant amb el recolzament de la majoria del Congrés. Els socialistes s’havien negat fins ara a deixar tramitar la iniciativa, que ara patirà algun retoc però es debatrà finalment. Tot i així, el resultat no tindrà cap transcendència jurídica, ja que les proposicions no de llei no vinculen a res i el mateix Sánchez va deixar clar dimarts que no pensava sotmetre’s a una qüestió de confiança.

Notícies relacionades

Una causa mutant

El fiscal general nega les filtracions i denuncia la vulneració de drets

«¿Per un debat parlamentari posaríem en risc les pensions de la nostra gent gran? Això és el que ha prevalgut», ha assenyalat Bolaños, que també ha defensat que l’escut social es va aprovar dimarts de manera «íntegra» (amb mesures com les ajudes a la dana i al transport, la moratòria dels desnonaments i la pujada de l’ingrés mínim vital, a més de les pensions), tot i que gairebé tota la part econòmica que la norma original incloïa quan va ser tombada la setmana passada hagi quedat aparcada per a les «pròximes setmanes». 

I davant, ha afegit el ministre, hi ha el PP, que «sempre» vota en contra de revaloritzar les pensions. Ha ocorregut aquesta vegada, però també, ha recordat, va passar el 2021, el 2023 i el 2024. «L’oposició negacionista no només busca atacar el Govern, busca atacar la ciutadania», ha conclòs.