El PSOE i Junts se citen al febrer a Suïssa després d’haver revisat amb el mediador el compliment dels pactes

Després de l’acord d’aquest dimarts per recuperar gran part de l’escut social que va decaure la setmana passada per l’oposició de Junts –i també del PP i Vox–, postconvergents i socialistes han reprès ja les relacions amb la vista posada en la pròxima reunió amb el mediador a Suïssa, prevista durant el mes de febrer. Junts espera arribar a aquesta trobada amb alguns dels acords pendents sota el braç i poder començar a obrir ja qüestions de més envergadura com el finançament i el conflicte polític, que sempre van ser els grans temes que els postconvergents havien ambicionat quan van firmar el pacte per a la investidura de Pedro Sánchez.

L’expresident Carles Puigdemont va anunciar el 17 de gener passat la suspensió de totes les negociacions sectorials amb el PSOE en el marc del Congrés dels Diputats. Una amenaça de ruptura que dotze dies després s’ha revertit. De fet, quan la setmana passada Junts va tombar el decret òmnibus, la reunió amb el mediador internacional per verificar els acords assolits ja s’havia produït.

No van passar «ni 48 hores» entre l’anunci de suspensió de les negociacions fet per Puigdemont i la trobada fora d’Espanya, expliquen fonts de Junts que celebren els moviments fets pels socialistes després del toc d’atenció del també expresident de la Generalitat. A més, asseguren que els socialistes van acudir a la trobada amb un balanç dels acords pendents i van explicar a Junts que totes les carpetes estaven molt avançades, cosa que va permetre als dos partits tornar a les negociacions sectorials.

Bolaños i Marlaska, en el punt de mira

Ara, a Junts es feliciten per haver aconseguit reconduir la relació amb el PSOE, tot i que pesen encara les discrepàncies de fons. Fonts del partit assenyalen que a Suïssa s’aborden els temes de fons, donant així continuïtat als pactes, però que després a Madrid xoquen amb el mur polític (i burocràtic) amb la intervenció de ministres com el de la Presidència, Félix Bolaños, i el d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, tots dos en el punt de mira de la formació perquè segons el seu parer no només alenteixen el compliment dels pactes, sinó que fins i tot han arribat a mirar de renegociar-los. 

De fet, a Junts asseguren que Bolaños no ha intercedit en la negociació del decret òmnibus, una cosa que creuen que hauria torpedinat l’aprovació en el Consell de Ministres de dimarts passat. El secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, continua sent el principal valedor dels pactes i la sintonia amb el secretari general, Jordi Turull, creix.

La voluntat dels postconvergents és donar continuïtat als pactes amb el Govern perquè el resultat, després d’una setmana en què van decaure les mesures de l’escut social i els pensionistes van cridar a citar-se als carrers, ha acabat sent favorable als interessos de la formació perquè suposa haver aguantat el pols a Sánchez i haver aconseguit que s’obri a noves concessions, com la tramitació de la proposta sobre una qüestió de confiança que no és més que una evidència de la seva debilitat parlamentària tot i que no s’hi presti. No obstant, els postconvergents han acceptat modificar el text de la proposició no de llei per deixar clar que la potestat d’utilitzar aquesta eina és exclusivament del president del Govern.

Junts insisteix que cada votació que requereixi els seus set vots –la totalitat, a causa de l’ajustada minoria de Sánchez si no compta amb el concurs del PP– haurà de ser debatuda i discutida «peça a peça». La traducció del que ja és un eslògan és que separen les carpetes i que, per exemple, el traspàs de les competències en immigració a Catalunya –que ja va ser acordat, però que encara no s’ha posat en marxa– va ser un intercanvi previ que no val desencallar a canvi de l’aval a futurs decrets. «Aquí no es renegocia», diuen fonts de Junts. 

La immigració

El pacte per la immigració està a punt, indiquen, però depèn del Govern tancar els últims serrells. Per a l’oficialitat del català a la Unió Europea exigeixen un esforç més gran de l’Executiu complet i del president en particular: «Que aixequi el telèfon», apunten, pressionant Sánchez perquè convenci un per un els 27 estats membres. Segons les mateixes fonts, són «dos o tres» estats només els que oposen resistència. En canvi, per al que encara no hi ha data és per a la possible reunió de Puigdemont amb el president del Govern espanyol. Les mateixes fonts asseguren que no volen «només una fotografia» i que la seva intenció és fer-la sense mitjans de comunicació pendents, perquè pugui ser més productiva.

Notícies relacionades

El Govern busca que Junts retiri la seva qüestió de confiança sobre Sánchez

Una causa mutant

A finals de febrer, el partit avaluarà l’estat d’aquestes tres carpetes per decidir què fa amb la qüestió de confiança. De moment, des del partit eviten confirmar si podrien acabar retirant la proposició no de la llei de l’ordre del dia, o si aprofitaran igualment per fer el debat al Congrés dels Diputats.

Una vegada normalitzades les relacions, la pròxima carpeta serà la dels Pressupostos Generals de l’Estat, que han passat de ser un assumpte que ni Junts ni ERC volien negociar a ser una qüestió que tots dos volen obrir ja. Tot i que Junts no vol revelar encara quines són les contrapartides que reclamaran a canvi dels seus vots, el primer pas per assentar la negociació serà la revisió i el compliment de les execucions previstes en els comptes públics vigents que no arriben a través del FLA o d’un taló a la Generalitat.