El Parlament retira els beneficis fiscals al Hard Rock amb el vot del PSC, ERC, els Comuns i la CUP

El Parlament ha aprovat aquest dimecres amb els vots del PSC, ERC i els Comuns una llei per retirar definitivament els beneficis fiscals al casino del Hard Rock, el complex d’oci projectat en uns terrenys de Vila-seca i Salou del qual fa més d’una dècada que es parla però que mai s’acaba de fer. La norma aprovada torna a situar el tipus impositiu aplicable al joc en els grans casinos al 55% i no al 10%, i fa així marxa enrere a la rebaixa fiscal que la mateixa Cambra va aprovar en el seu dia (2014) per atraure els promotors del projecte.

Aquesta llei és una iniciativa d’ERC i els Comuns i busquen no només una fiscalitat que consideren més justa, sinó torpedinar el projecte en el seu conjunt perquè el consideren nociu tant del punt de vista del medi ambient com de l’activitat turística i del joc que proposa. En definitiva, el que esperen aquests dos partits és que la pujada fiscal desincentivi els promotors, Hard Rock Entertainment World, de seguir endavant amb el complex. La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha assegurat que aquest dimecres «tanca la porta al projecte» que suposava el risc de convertir Catalunya «en el Las Vegas d’Europa». Raquel Sans (ERC) no ha donat per mort el complex, però ha considerat que des d’avui està «més lluny» i no tindrà «un vestit fiscal a mida».

El PSC sí que és partidari de construir el Hard Rock, però ha hagut de pagar el peatge d’aquesta rebaixa fiscal perquè va ser una de les condicions que van fixar ERC i els Comuns quan van negociar la investidura del president Illa. De fet, el diputat de Jordi Riba s’ha mostrat convençut que l’aprovació de la llei no frenarà la construcció del complex. Per als socialistes avui, simplement, el projecte tindrà una «fiscalitat justa».

Notícies relacionades

El Govern busca que Junts retiri la seva qüestió de confiança sobre Sánchez

Una causa mutant

Però, ¿qui té raó sobre el que passarà amb el futur Hard Rock? Aquesta és la pregunta del milió, però no d’ara, sinó pràcticament des del principi. El projecte, impulsat el 2012 durant la presidència d’Artur Mas, sempre ha estat envoltat d’incerteses. Des d’aleshores ha vist passar cinc presidents de la Generalitat, tres promotors diferents i fins i tot ha arribat a canviar de nom –al principi es deia ‘BCN World’–. També s’ha emportat governs per davant, com el de Pere Aragonès, que va haver d’avançar eleccions per una controvèrsia sobre el casino que li va bloquejar uns pressupostos. L’únic que s’ha mantingut intacte tot el temps és que mai s’ha arribat a posar una pedra. Des de fa anys està pendent d’un informe ambiental i d’un pla urbanístic de la Generalitat que no arriba a concretar-se.

Un dels temors que des de fa temps existeix a la Generalitat és que, si es canviava la fiscalitat, els promotors presentin una demanda milionària per danys i perjudicis al canviar les condicions inicials de l’acord. Un informe intern del Govern xifrava que la indemnització reclamada podia ascendir als 50 milions d’euros. En canvi, un informe recent del Consell de Garanties, que depèn de la Generalitat, defensava la capacitat de canviar els impostos sense que això afectés la «seguretat jurídica». Mentrestant, ningú coneix les intencions dels inversors, que fa temps que guarden silenci.