Una causa mutant

La investigació que se segueix contra el fiscal general de l’Estat (FGE), Álvaro García Ortiz, és una causa mutant. Segons va aclarir ahir el jutge d’instrucció del Tribunal Suprem, Ángel Hurtado, l’objecte de la investigació ja no és només la filtració del correu del 2 de febrer del 2024 en el qual el Carlos Neira, advocat d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, reconeixia haver defraudat Hisenda a través de dos delictes fiscals. També s’indaga la filtració d’una notícia periodística del 12 de març del 2024 en la qual s’adonava de la denúncia de la Fiscalia de Madrid contra González Amador i la nota informativa del 14 de març per la qual es desmentien informacions falses difoses per Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet de Díaz Ayuso. Hurtado va fer aquesta explicació a preguntes de l’advocat de l’Estat que defensa al FGE.

¿Per què és mutant? Perquè ja la sala d’admissió de l’exposició raonada del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que va ser cursada el mes de juliol passat a la Sala Segona, va modificar l’objecte de la investigació.

El TSJM va considerar l’existència de delicte de revelació de secret en la nota informativa del 14 de març. Però la sala d’admissió que va decidir obrir diligències contra el FGE va considerar que "aparentment no hi ha informació indegudament revelada davant el coneixement públic dels fets, però de la instrucció de la causa practicada en el TSJM i en concret de la declaració del fiscal de Delictes Econòmics que portava l’assumpte [Julián Salto] es desprèn que hores abans de la nota de premsa entre el fiscal i el lletrat d’Alberto González Amador [Carlos Neira] van ser revelats...". És a dir, la investigació s’assumia al Suprem per investigar aquest possible rellevament de secret.

Durant la declaració d’ahir, al resumir l’objecte de la causa, el jutge Hurtado es va remetre a la seva interlocutòria del 13 de gener en què citava el fiscal general a prestar declaració, entre altres diligències. Allà el jutge parla d’una "dinàmica delictiva que va tenir per objecte divulgar, per mitjà de filtracions, en aquest cas, a través de mitjans de comunicació, informació concernent a la identitat d’una persona, que hauria d’haver sigut objecte de reserva, però va obtenir una publicitat que no hagués d’haver assolit". Per tant, el perímetre supera l’establert per la Sala d’Admissió de la Sala Segona ja apuntat, del 15 d’octubre del 2024.

La Sala d’Admissió que va obrir les diligències no va esmentar la "dinàmica delictiva" en la qual s’inclogués la notícia periodística del 12 de març. Però és el que està fent l’instructor. García Ortiz va negar rotundament haver filtrat o participat en la filtració tant de la notícia periodística del 12 de març com del correu del 2 de febrer del 2024.

Les fonts judicials consultades assenyalen que fins dimarts passat, dia 28, Hurtado no ha tingut una sala per sobre que revisés les seves decisions. Aquestes fonts apunten que els recursos d’apel·lació de la defensa del FGE contra les resolucions de Hurtado han sigut elevades a la Sala d’Apel·lacions –integrada pels magistrats Andrés Martínez Arrieta, Julián Sánchez Melgar i Eduardo Porres–, en efecte, dimarts passat. Per tant, ni la interlocutòria d’incoació de diligències ni l’entrada i registre a la fiscalia i a la Fiscalia Provincial de Madrid han sigut examinats per aquesta Sala.

Composició del tribunal

Si, com sembla, el jutge d’instrucció s’apresta a elaborar l’ordre de processament, concloure les diligències i obrir el judici oral, val la pena saber qui integrarà el tribunal d’enjudiciament amb el funcionament vigent a la Sala Segona del Suprem. Aquest tribunal, si García Ortiz és enjudiciat, estarà format pels magistrats de la Sala d’Admissió més uns altres dos per formar un tribunal de set.

Notícies relacionades

El Govern defensa la continuïtat del Hard Rock després de la supressió dels seus beneficis fiscals

El Govern busca que Junts retiri la seva qüestió de confiança sobre Sánchez

Per tant, ja sabem que Manuel Marchena presidirà el tribunal d’enjudiciament, juntament amb els magistrats Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Susana Polo i Carmen Lamela. S’hi uniran uns altres dos que haurien de sortir d’aquells magistrats que no van prendre part en l’admissió ni a l’apel·lació: Ana Ferrer, Andrés Palomo, Pablo Llarena, Vicente Magro, Leopoldo Puente i Javier Hernández. Per raons com aquestes, fonts judicials afirmen que és urgent una reforma del sistema d’organització de la Sala Segona, com propugna la magistrada Ferrer, perquè els magistrats que admeten les querelles contra aforats siguin més tard els que els enjudiciïn.

¡Elemental, estimat Watson!