Una dècada amb pilot automàtic
En els últims 45 anys, la Generalitat ha prorrogat o aprovat fora de termini un total de 24 pressupostos, deu d’ells concentrats durant l’època del procés, entre el 2011 i el 2021.
A finals del 2009, el llavors president socialista José Montilla i Antoni Castells, que era el conseller d’Economia, no sabien que aquells comptes serien els últims aprovats i que iniciaven un període d’una dècada amb pressuposats fora de termini o prorrogats. A partir del 2010 va començar un període en què allò que la llei pressupostària sortís ratificada del Parlament es va convertir més una excepció que en una norma durant anys.
No va ser fins als del 2022 que es va aconseguir recuperar la normalitat d’aprovar-los en temps i forma, amb Pere Aragonès (ERC) de president i Jaume Giró de conseller d’Economia, en un Executiu català en què els republicans i Junts pilotaven la nau en coalició fins que els postconvergents van trencar les amarres. En l’actualitat, per circumstàncies diferents, Catalunya torna a viure el 2025 amb pressupostos prorrogats per segon exercici consecutiu.
A partir dels pressupostos del 2011 va començar una llarga etapa marcada per comptes públics tardans i amb retallades el 2011 i 2012, després de la caiguda de la recaptació; i prorrogats el 2013 per la convocatòria d’eleccions anticipades per part d’Artur Mas (CiU). També es van demorar els comptes del 2014 i el 2015. Després del traspàs de la cartera econòmica d’Andreu Mas-Colell a Oriol Junqueras el 2016, aquest, que va ocupar també el lloc de vicepresident, els va haver de prorrogar, i va dissenyar els últims pressupostos prereferèndum de l’1-O el 2017, aprovats entrat l’exercici per les impugnacions legals per incloure-hi despeses per a una consulta sobre la independència.
L’1-O i els esdeveniments posteriors, com la declaració unilateral d’independència, van obrir un pas un període d’inestabilitat amb comptes prorrogats el 2018 (es va intervenir la Generalitat durant 218 dies a través de l’article 155, de l’octubre del 2017 fins al juny del 2018), el 2019 i part del 2020, ja que fins a l’abril de l’any següent el Govern no va aconseguir aprovar-los amb el suport dels Comuns i amb qui després va ser president, Aragonès, com a responsable de la caixa i alhora vicepresident.
El 2021 va tornar la pròrroga i el llavors conseller, Jaume Giró, es va comprometre, davant les peticions de Foment del Treball i Pimec i els sindicats UGT i CCOO, a treballar en els comptes del 2022. La recerca de majories i el tràmit parlamentari faria que els del 2021 fossin per a molt pocs mesos.
Però l’historial dels comptes prorrogats o fora de termini no s’acaba aquí. Així, en els últims 45 anys, la Generalitat ha prorrogat o aprovat fora de termini un total de 23, i va camí dels 24, pressupostos davant els 9, i camí dels 10, del Govern central.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Seguretat Social La Seguretat Social està traient la pensió de viduïtat als qui facin aquesta operació
- Previsió meteorològica Arriba una dana a Catalunya: pluges i neu
- Totes les estrenes i tornades Les 10 sèries que no et pots perdre aquest febrer
- ELS SEIENTS DE L’ESTADI El poble de Sòria que va desmuntar les grades del Camp Nou perquè els seus veïns poguessin asseure’s
- Biòpsia líquida Una start-up desenvolupa un test de sang per detectar precoçment 5 tipus de càncer
- Josué Canales: "Els meus germans no tindran els problemes que jo vaig tenir"
- Aitor Ariño: "En el Barça es viu del futbol. Si fiquen la piloteta, funciona; si no, no"
- El Barça cau per primera vegada a la història al Johan
- Flick enterra el debat: "Ara Szczesny és el número u"
- L’Espanyol trastorna el Madrid