Junts estudia mesures cautelars contra Comín per una denúncia per assetjament

A Toni Comín se li acumulen les carpetes. Primer van ser les acusacions de despeses no justificades a compte del Consell de la República, després els tuits de l’exraper Valtònyc en què assegurava que s’havia transferit diners de les donacions a l’organització al seu compte personal i, finalment, la gota que ha fet vessar el vas: la denúncia d’un exassessor de Junts a l’Eurocambra per assetjament sexual i psicològic. El partit ha anunciat que ha obert una investigació interna per aclarir els fets i estudiar possibles "mesures cautelars" contra el seu eurodiputat electe. Tot plegat, en plena campanya electoral de cara a presidir el Consell, en què Comín va presentar candidatura.

Despeses personals

La primera polèmica pública va arribar l’estiu passat, després de les eleccions europees, quan Comín va ser acusat internament de suposades irregularitats econòmiques durant el seu exercici com a vicepresident de l’organisme creat el 2018 per preservar el "llegat" del referèndum de l’1-O a l’estranger. Concretament, el van acusar de carregar 15.530,35 euros de despeses personals al compte de l’organisme. Entre aquestes despeses, el lloguer d’un vehicle durant 15 dies per valor de 1.997,35 euros, un apartament al sud de França per 2.562 euros, els impostos derivats de la casa que té a Lovaina (Bèlgica) i que arribaven als 4.608 euros, a més d’una retirada de 6.000 euros en efectiu. Comín va defensar que eren despeses de representació i va al·legar que darrere d’aquesta acusació hi havia una venjança personal de Sergi Miquel, exgerent de CatGlobal.

La qüestió, però, no va quedar aquí. La setmana passada, després que l’auditoria interna encarregada pel mateix Consell afirmés fa uns mesos que les despeses no estaven justificades, Comín va fer un comunicat en què assegurava que l’encarregat de la investigació dels comptes havia rectificat el seu veredicte. La junta gestora de l’entitat el va acusar d’haver pressionat l’auditor i va assenyalar que l’esmentada modificació era merament "tècnica".

I, per si no fos poc, també va entrar un nou actor en l’equació, l’exraper Valtònyc, que també havia treballat com a tècnic i informàtic del Consell. A través de les xarxes socials, el va acusar d’haver transferit fons de l’entitat al seu compte personal. A més, Valtònyc li va dir que utilitzava el "xantatge emocional" en benefici propi i que Comín era un "perill potencial" per a qualsevol organització. Comín, per la seva banda, va anunciar accions legals contra l’exraper i va denunciar que darrere de les acusacions hi havia una voluntat de perjudicar la seva candidatura a la presidència del Consell, unes eleccions que s’han de celebrar entre el 8 i el 12 de febrer. Lluny de retractar-se’n, ahir Valtònyc li va dedicar un nou tuit: "Ens veurem a l’infern. Fins aviat, gàngster".

Notícies relacionades

El TSJC rebutja la querella de Puigdemont contra el jutge Aguirre

Diputats populars critiquen l’estratègia "erràtica" del PP al Congrés

En les últimes hores, també ha denunciat públicament les suposades males "pràctiques" de Comín a l’expresidenta del Consell a la Catalunya Nord, Júlia Taurinyà, que va dimitir poc abans del gran acte del Consell celebrat el febrer del 2020 a Perpinyà. "El 2020 vaig compartir les meves sospites de corrupció dels germans Comín amb membres del Consell. Hi ha molta gent al cas de les pràctiques del Toni i de la Betona. I tots ben callats", va afirmar a través de les xarxes. Taurinyà també va assenyalar Comín per "toxicitat", "crits" i "xantatge emocional".

Però el que va obligar Junts a fer un pas va ser la denúncia d’un exassessor de Comín per assetjament sexual i psicològic, avançada per La Vanguardia. En un comunicat, Comín va negar les acusacions i va dir que emprendrà les "accions necessàries" per demostrar la seva honorabilitat i la "correcció" en el seu comportament. "Caldrà valorar en quina mesura aquesta denúncia pot ser un delicte d’odi per homofòbia", va afegir, i va assenyalar la "coincidència temporal" de la "falsa denúncia" amb la seva candidatura per presidir el Consell. A més, va assegurar que té "plena confiança" en la investigació del Comitè Consultiu del Parlament Europeu, on el col·laborador va presentar la denúncia.