L’estratègia de defensa del fiscal general fractura la cúpula de la carrera judicial

També està tenint una important incidència en el si de la fiscalia, com queda evidenciat per la carta que li van remetre ahir 13 membres de la Junta de Fiscals de Sala, un òrgan que integra els màxims responsables del ministeri públic del país.

La missiva utilitza termes molt durs per criticar la decisió adoptada per García Ortiz de no respondre a les preguntes de l’instructor del cas, el magistrat Ángel Hurtado, al·legant la nul·litat dels indicis basats en el registre del seu despatx i la confiscació dels seus dispositius electrònics i els de la també imputada fiscal provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, efectuats per la Guàrdia Civil el 31 d’octubre. Considera que el registre va vulnerar els seus drets fonamentals.

Actitud "impròpia"

Un terç dels 35 membres –un més si es compta el fiscal general– de la Junta de Fiscals de Sala consideren que la decisió de guardar silenci davant el jutge suposa un punt de no retorn en tot l’esdevingut fins al moment en relació amb aquest assumpte i arriben a afirmar que "la compareixença del fiscal general de l’Estat per declarar com a investigat en el Tribunal Suprem en la qual es nega a respondre a les preguntes del magistrat instructor és impròpia d’un estat democràtic de dret". Per això insten que dimiteixi, cosa que reclama des d’abans de l’inici d’aquesta causa, i de manera reiterada, la majoritària Associació de Fiscals.

La realitat és que molts dels que signen la carta i demanen la renúncia de García Ortiz pertanyen a aquesta associació, però la importància rau en el fet que la seva reclamació la fan ara des del seu lloc de fiscal de Sala, la categoria més alta de la carrera.

Que la missiva no hagi rebut el suport de la majoria dels funcionaris que integren aquest òrgan evidencia, no obstant, la fractura de la cúpula fiscal en relació amb aquest assumpte. Entre els signants, dos exfiscals generals, Consuelo Madrigal i María José Segarra. Aquesta última pertany a la Unió Progressista de Fiscals, de la qual va ser portaveu el mateix García Ortiz, i va ser impulsada a la Fiscalia General per la que aleshores era ministra de Justícia, Dolores Delgado, predecessora de l’actual fiscal general en el càrrec.

Per la seva banda, García Ortiz no sembla que tingui intenció d’atendre la reclamació dels 13 fiscals de Sala. Després de conèixer-se el contingut de la carta, fonts del seu entorn es van afanyar a manifestar que García Ortiz expressava "el seu absolut respecte al procés, sense que factors externs hi hagin d’interferir". Es col·locava així davant els membres de la Junta que reclamen que faci un pas al costat, al considerar la seva postura un intent d’interferir-hi.

Relat dels fets

Durant la seva declaració de dimecres passat, García Ortiz únicament va respondre al seu advocat i va compartir un detallat relat dels fets que van envoltar la nota de premsa que va donar origen a aquest procés, per a l’elaboració del qual va reclamar els correus electrònics que s’havien intercanviat la defensa de l’empresari Alberto González Amador i la Fiscalia de Delictes Econòmics de Madrid. La finalitat era desmentir el que des de la Fiscalia General denominen "una notícia falsa" sobre de qui va partir la possibilitat d’un pacte i l’existència d’una pressió "des de dalt" dirigida a invalidar-lo. Va negar estar al darrere de cap filtració.

Però, a banda d’explicar la seva versió, García Ortiz va anar més enllà i va anar al xoc directe amb el jutge Hurtado, al qual va dir que parteix d’una premissa que no "li permet veure la veritat sobre els fets".

Per justificar per què no responia, va manifestar que la Sala Penal del Tribunal Suprem encara no ha resolt sobre la nul·litat del registre del seu despatx que el jutge Hurtado va ordenar, una diligència que considera que vulnera els seus drets fonamentals i que no té precedent a Europa. Ho considera una violació.

Estratègia de defensa

En aquest punt, García Ortiz va revelar la seva nova estratègia de defensa, ja que, si la Sala confirma la decisió d’Hurtado a l’ordenar el registre del seu despatx i confiscar els seus telèfons mòbils –cosa que va tenir un resultat negatiu, a l’haver-se esborrat tots els missatges en els dies investigats–, el seu advocat podrà acudir davant el Tribunal Constitucional per instar que declari expressament que els drets del fiscal general de l’Estat es van veure vulnerats.

L’Advocacia de l’Estat apunta fins i tot a quines serien aquestes vulneracions: les dels articles 18 (inviolabilitat del domicili) i 24 (tutela efectiva dels jutges i tribunals a l’exercici dels seus drets i interessos legítims).

Notícies relacionades

Junts estudia mesures cautelars contra Comín per una denúncia per assetjament

El TSJC rebutja la querella de Puigdemont contra el jutge Aguirre

En cas de produir-se finalment aquest moviment, la causa contra el fiscal general de l’Estat dependria en gran manera del que estableixi un Tribunal Constitucional amb majoria progressista.

González Amador, citat el 24 de febrer

La jutge Inmaculada Iglesias va fixar el 24 de febrer com a nova data per a la declaració d’Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, com a imputat en la causa en la qual s’investiga la presumpta comissió de dos delictes fiscals i falsificació documental. Es tracta de la cinquena citació que programa la titular del Jutjat d’Instrucció número 19 de Madrid, després de quatre suspensions anteriors de la compareixença. Tenint en compte que el termini d’instrucció d’un any està a punt d’esgotar-se, a inicis de març, Iglesias va fixar la citació «a fi d’evitar dilacions indegudes» en el procediment.