Macías i el bufet Cuatrecasas

Una de les operacions més sibil·lines del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, va tenir lloc el novembre del 2014. Artur Mas havia convocat la consulta sobiranista del 9N. Dos dies més tard, l’11 de novembre, es va reunir la Comissió Permanent del CGPJ. L’advocada Mercè Pigem, exdiputada al Congrés per CDC, era un dels set membres de la Comissió Permanent.

En la reunió setmanal, Lesmes li va dir:

–¿Què ha passat, Mercè? ¿Com ha anat?

Pigem va contestar no sense humor.

–Bé, jo visc a la Bonanova i tots són pijos. Diumenge anem a missa i després ens passem a votar en la consulta.

Lesmes va amonestar durament Pigem. Ella va aguantar estoica el regany.

L’expedient de Pigem

Unes setmanes després, Lesmes va executar la seva vendetta. Pigem acompanyava la seva germana a Andorra per fer les compres nadalenques. Portava a sobre 9.500 euros. En un control de les forces de seguretat de l’Estat li van trobar els diners. La notícia es va filtrar. El 28 de novembre del 2014, Lesmes va trucar per telèfon a Pigem i li va arrencar la renúncia al CGPJ quan no tenia autoritat per fer-ho. El cas dels diners en metàl·lic de Pigem es va arxivar sense sanció administrativa.

L’operació Pigem va ser molt profitosa per a Lesmes i per al PP. Una vegada més, no es tractava únicament de carregar-se algú, sinó de qui seria qui el substituiria. I per a això calia muntar una nova operació. Lesmes va aconseguir desfer-se del primer candidat suplent. Havia fet un lloc a qui es convertiria en la seva mà dreta, al segon suplent. Era l’exdirector de Serveis Contenciosos de la Generalitat durant l’últim any del Govern de Jordi Pujol (2002-2003): l’advocat soci (equity partner) del bufet Cuatrecasas, José María Macías.

El nou vocal a partir de finals de gener del 2015 es convertiria en la mà dreta intel·lectual de Lesmes i, sobretot, va formar amb ell i el magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem Pablo Llarena una troica durant la instrucció de la causa del procés al Suprem. Hi havia una quarta pota: el magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. Macías i Ramírez Sunyer s’havien conegut a l’Escola Judicial Espanyola, el 1990.

Arran d’una denúncia de l’advocat Miguel Durán, l’exdirector de l’ONCE, Sunyer es va convertir, el febrer del 2017, en el cavall de Troia del procés amb l’ajuda del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, a càrrec de la policia judicial.

La instrucció del jutge Pablo Llarena sobre els fets que van tenir lloc el 20 de setembre i l’1 d’octubre del 2017, precisament, va comptar amb les intervencions telefòniques autoritzades per Ramírez Sunyer, i els atestats de Baena, que ja treballava sobre el que considerava "el clima insurreccional de Catalunya" des del novembre del 2015 a les ordres del fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza.

Quan Ramírez Sunyer estava molt malalt, a punt de morir, Macías va aconsellar a Lesmes enviar-li una carta d’agraïment pels serveis prestats. En la carta, del 2 de novembre del 2018, Lesmes el va felicitar per les "dimensions heroiques" que va adquirir la tasca del jutge en el context "hostil" de l’1-O, i va presentar el seu respecte a "la persona que és capaç de perseguir tan tenaçment allò en què creu, cosa que constitueix la seva il·lusió i la seva meta: el servei a la Justícia i a l’Estat, a Espanya, i el compliment del deure que aquest servei comporta".

Al seu torn, Macías revelava en el seu obituari la veritable importància de la instrucció del seu amic mort. "El seu treball com a jutge, sempre impecable, es va fer noticiable quan va assumir la investigació inicial dels fets que van desembocar en els successos del 20 de setembre del 2017 a la Conselleria d’Economia de la Generalitat. Posteriorment, la seva investigació va constituir en bona mesura la base de la que, al seu torn, va portar el jutge Llarena per l’1-O".

Compatibilitat laboral

Macías va compatibilitzar la seva activitat de vocal del CGPJ amb la seva professió d’advocat. La reforma de llei orgànica del poder judicial, elaborada per Lesmes i avalada pel llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, només exigia dedicació exclusiva als set membres de la Comissió Permanent. Els 14 vocals restants podien continuar les seves activitats.

Macías ocupava, en el bufet Cuatrecasas, el lloc de coordinador del Grup Cassació i Recursos Especials. Va compatibilitzar les dues activitats des del 28 de gener del 2015 fins al març del 2018 com a membre de la Comissió d’Assumptes Econòmics i la Comissió Disciplinària, i va exercir la representació del CGPJ en la Xarxa Europea de Consells de Justícia.

Notícies relacionades

Junts estudia mesures cautelars contra Comín per una denúncia per assetjament

El TSJC rebutja la querella de Puigdemont contra el jutge Aguirre

Lesmes el va incorporar a la Comissió Permanent el març del 2018, data en la qual va deixar d’exercir com a advocat. Una activitat que va recuperar el març del 2020 després de renunciar a la Comissió Permanent, i que va mantenir fins al juliol del 2024, quan va ser nomenat magistrat del TC.

Tot i que entre el 2015 i el 2021, període en el qual el CGPJ caducat ja no va poder fer nomenaments de jutges, Macías hi va participar activament. Ningú va veure cap anomalia en el fet que fos responsable de recursos especials a Cuatrecasas i elegís jutges i magistrats dels tribunals davant els quals, alhora, el seu bufet defensava els seus clients. No era un advocat qualsevol. No s’hauria d’haver permès mai –el sistema va acabar amb la reforma del 2018 que va tornar al model anterior a Lesmes– perquè ser advocat en exercici i alhora decidir sobre la responsabilitat sobre els nomenaments de magistrats al Tribunal Suprem i al TC i la supervisió disciplinària comportava un conflicte d’interessos evident. Fonts consultades assenyalen que Macías va informar el TC que s’ha desvinculat completament de Cuatrecasas i que està disposat aportar la documentació que ho acrediti.