¿Què voten els pensionistes? Els vots que més van influir en el decret òmnibus

El balanç de danys del sainet del decret òmnibus ha sigut desigual. Pedro Sánchez ha tornat a salvar una altra situació límit a costa de tenir amb la respiració continguda un bon grapat de col·lectius socials, que o bé no entenen què ha passat, o bé ho entenen tant que no volen saber res de la política. Junts ha fet de Junts i pot exhibir davant la seva parròquia que ells no donen un xec en blanc al PSOE com ERC i que estan disposats a fer-los-les passar magres fins a arrencar-li alguna cosa a canvi. El botí en aquest cas ha sigut desencallar la petició de qüestió de confiança, aquesta a la qual Sánchez diu que, tot i que s’aprovi, mai se sotmetrà. Forçar-lo a fer-ho pot ser l’as que es guarda Carles Puigdemont a la màniga davant futures negociacions sobre la botzina.

¿I el PP? Doncs el PP ha quedat, si més no, descol·locat davant l’opinió pública. Alberto Núñez Feijóo ha passat en una setmana de rebutjar recolzar les mesures (palauet del PNB inclòs) sense emportar-se cap contrapartida i despertant el recel dels seus presidents autonòmics perquè del decret han caigut les entregues a compte que tant oxigen econòmic proporcionen a les comunitats. Ara bé, tot i que als populars els hagi sortit malament, la pinça amb Junts comença a deixar de ser una cosa esporàdica i ha tingut una setmana el Govern amb el cor encongit.

Però el que veritablement ha empès Sánchez a pagar nous peatges a Puigdemont, i Feijóo a passar pel cèrcol de la contradicció pública, no han sigut els set vots de Junts, sinó els vots de 9.316.509espanyols. Els pensionistes, que finalment cobraran més aquest any, representen el 25% del censelectoral. Una de cada quatre persones amb dret a vot en les generals del 2023 formaven part d’aquest col·lectiu el comportament de les urnes del qual, d’acord amb les enquestes, no segueix un patró estable, sinó que es mou en funció de la conjuntura. Votar en contra de millorar les pensions, per més paranys que pugui incloure el decret, resulta contraproduent a ulls d’un gruix tan important de l’electorat.

Notícies relacionades

Junts estudia mesures cautelars contra Comín per una denúncia per assetjament

El TSJC rebutja la querella de Puigdemont contra el jutge Aguirre

En una recent enquesta sobre participació política del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el 31,1% dels jubilats o pensionistes manifestaven la seva intenció de votar el PSOE si ara se celebressin eleccions, mentre que només el 15,4% elegirien la papereta del PP. Un elevat 27% dels entrevistats es declaraven indecisos o no contestaven, una cosa habitual quan no hi ha convocatòries electorals a la vista. Però una segona dada dona més motius a Feijóo per estar preocupat: al ser preguntats per la seva segona opció de vot, el PP (9,8%) es queda per darrere de Sumar (14,7%), i dos de cada 10 pensionistes asseguren que no votarien cap altre partit que no fos la seva primera opció. El mateix sondeig reflectia que el 38,3% dels pensionistes afirmaven haver votat Sánchez l’any passat, davant el 21,1% que van votar Feijóo.

En l’última Enquesta Política d’Espanya del GESOP per a Prensa Ibérica, del desembre passat, el 32,8% dels jubilats o pensionistes manifestaven el seu propòsit de votar el PSOE i el 21%, el PP. Però només tres mesos abans, el 31,8% escollia la papereta de Feijóo i el 24,2%, la de Sánchez. I en el primer semestre del 2024, les diferències eren més estretes, però sempre favorables als socialistes. A més, el 37,9% prefereixen Sánchez com a president, davant el 20,7% que voldria Feijóo. Els pensionistes suspenen el president, però la seva nota mitjana de 4,7 és la més alta entre els dirigents polítics. Quedar-se a la Moncloa o arribar-hi passa, en bona mesura, per atraure aquest suculent tros del pastís electoral.