Collboni se servirà de retocs puntuals en els comptes per garantir el seu pla

L’alcalde Jaume Collboni complirà aquest juny dos anys al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, 24mesos en què ha anat encarrilant en solitari els seus projectes per als reptes de la ciutat. El socialista assegura que "aquest govern governa" des del primer moment, tot i que se li resisteixin els acords per articular majories en el ple. No ha aconseguit pactar dos pressupostos amb l’oposició i no ha tingut més remei que recórrer a una qüestió de confiança en el seu primer any i a una pròrroga la setmana passada. Aquests mecanismes, que per llei tot consistori pot activar si no aconsegueix un consens, l’obliguen a anar fent retocs puntuals als comptes –normalment amb modificacions de crèdit– per garantir els fons de cada nova actuació i complir tots els calendaris que té fixats.

A les portes de l’equador del mandat, a dos anys vista de les pròximes eleccions municipals previstes per al 2027, la improbabilitat d’acords pressupostaris és evident. La dificultat per articular una aliança estable en l’inici del quadrienni estableix un precedent important per a la segona meitat. El seu govern és conscient que la fragmentació política no ajudarà a arribar a acords i encara menys quan s’acosti la pròxima campanya electoral. En política, el rellotge comença a córrer molt més ràpid un any abans dels comicis.

Des que va assumir l’alcaldia el 2023, Collboni va fixar com a socis prioritaris ERC i els Comuns per negociar els comptes. Els tres partits –que ell mateix va batejar com "les forces progressistes"– sumen una majoria àmplia de 24 regidors i es va convertir en l’aritmètica més probable en el consistori.

Suports en l’oposició

Notícies relacionades

Sánchez presumeix de gestió davant el "perill" de Mazón

Illa i López demanen una "prosperitat compartida" entre Madrid i Catalunya

Els socialistes van sembrar aviat el camí amb els republicans i van aconseguir el seu suport per al pressupost del 2024, amb el qual no n’hi havia prou per aprovar-lo. Davant el no dels Comuns, l’alcalde es va acabar sotmetent a una qüestió de confiança. La bona relació entre ERC i el PSC s’ha mantingut aquest segon any i la seva negociació dels comptes del 2025 ha sigut relativament plàcida. No obstant, amb BComú el camí va ser més complicat. Les diferències que ja es constataven quan compartien executiu es van engrandir encara més quan el PSC va agafar les regnes de la ciutat i els d’Ada Colau van passar a l’oposició. El primer any, els Comuns requerien la seva entrada en el govern municipal per donar el vot favorable als números, dos tipus de pacte diferents que el PSC no va voler mai vincular. Liderats ara per Janet Sanz, l’escenari va canviar a finals d’aquest any, quan es va produir un desglaç entre tots dos i van acostar postures que auguraven un acord gairebé imminent per al gener.

Els exsocis de govern van arribar a primers compromisos, com una taula tècnica sobre creuers o la regulació de lloguers de temporada. Però, quan tot semblava encarrilat, es va trencar aquest nou clima de sintonia i confiança. Els Comuns van posar noves exigències i el PSC va decidir plantar-se i concloure les converses per "exigències innegociables".