El disputat vot dels pensionistes

El diccionari de la RAE defineix òmnibus, gal·licisme que procedeix del llatí i significa etimològicament per a tothom, igual que qualsevol "vehicle de transport col·lectiu per traslladar persones, generalment dins de les poblacions". No hi ha més accepcions, tot i que la mania dels governs de recórrer a aquest tipus de fórmules per legislar pot fer que l’acadèmia es plantegi en el futur acceptar un nou significat. Amb una llei o un decret òmnibus, un executiu, normalment en minoria, mira d’aprovar de cop mesures de pes que inclouen àmbits molt diversos, amb la intenció d’esquivar l’erosió constant d’haver de negociar-les per separat. La jugada és enverinada per a l’oposició perquè pot fer caure totes les mesures tot i que discrepi només d’una part.

Qui hi guanya i qui hi perd

El balanç de danys del sainet del decret òmnibus ha sigut desigual. Pedro Sánchez ha tornat a salvar una altra situació límit a costa de tenir amb la respiració continguda un bon grapat de col·lectius socials. Junts pot exhibir davant la seva parròquia que ells no donen un xec en blanc al PSOE com ERC i que estan disposats a fer-les-hi passar magres fins a arrencar-li alguna cosa a canvi. El botí en aquest cas ha sigut desencallar la petició de qüestió de confiança, aquesta a la qual Sánchez diu que, tot i que s’aprovi, no se sotmetrà mai. Forçar-li a fer-ho pot ser l’as que es guarda Carles Puigdemont a la màniga davant futures negociacions sobre la botzina.

¿I el PP? Doncs el PP ha quedat, si més no, descol·locat davant l’opinió pública. Alberto Núñez Feijóo ha passat en una setmana de rebutjar a donar suport a les mesures (palauet del PNB inclòs) sense emportar-se cap contrapartida i despertant el recel dels seus presidents autonòmics perquè del decret han caigut les entregues a compte que tant oxigen econòmic proporcionen a les comunitats. Ara bé, tot i que als populars els hagi sortit carbassa, la pinça amb Junts comença a deixar de ser una cosa esporàdica i ha tingut una setmana el Govern amb l’ai al cor.

El 25% del pastís electoral

Però el que veritablement ha empès Sánchez a pagar més peatges a Puigdemont, i Feijóo a passar per l’adreçador de la contradicció pública, no han sigut els set vots de Junts, sinó els vots de 9.316.509 espanyols. Els pensionistes, que finalment cobraran més aquest any, representen el 25% del cens electoral. Una de cada quatre persones amb dret a vot a les generals del 2023 formaven part d’aquest col·lectiu amb un comportament a les urnes, d’acord amb les enquestes, que no segueix un patró estable, sinó que es mou en funció de la conjuntura. Votar en contra de millorar les pensions, per més paranys que pugui incloure el decret, resulta del tot contraproduent als ulls d’un sector tan important de l’electorat.

En una recent enquesta sobre participació política del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el 31,1% dels jubilats o pensionistes manifestaven la intenció de votar el PSOE si ara se celebressin eleccions, mentre que només el 15,4% triarien la papereta del PP. Un elevat 27% dels entrevistats es declaraven indecisos o no contestaven, una cosa habitual quan no hi ha convocatòries electorals a la vista. Però una segona dada dona més motius a Feijóo per estar preocupat: al preguntar-los per la seva segona opció de vot, el PP (9,8%) es queda per darrere de Sumar (14,7%), i dos de cada 10 pensionistes asseguren que no votarien cap altre partit que no fos la seva primera opció. El mateix sondeig reflectia que el 38,3% dels pensionistes afirmaven haver votat Sánchez l’any passat, pel 21,1% que van votar Feijóo.

Notícies relacionades

Sánchez presumeix de gestió davant el "perill" de Mazón

Illa i López demanen una "prosperitat compartida" entre Madrid i Catalunya

Sánchez tira més que Feijóo

En l’última Enquesta Política d’Espanya del GESOP per a Prensa Ibérica, del desembre passat, el 32,8% dels jubilats o pensionistes manifestaven el seu propòsit de votar el PSOE, i el 21%, el PP. Però només tres mesos abans, el 31,8% escollia la papereta de Feijóo, i el 24,2%, la de Sánchez. I en el primer semestre del 2024, les diferències eren més estretes, però sempre favorables als socialistes. A més, el 37,9% prefereixen Sánchez com a president, davant el 20,7% que voldrien Feijóo. Els pensionistes suspenen el president, però la seva nota mitjana de 4,7 és la més alta entre els dirigents polítics. Quedar-se a la Moncloa o arribar-hi passa, en gran part, per atraure a aquest suculent tros del pastís electoral.