ERC buscarà la manera de remuntar

Relació amb el PSC

La ponència política d’un partit no predetermina exactament quins pactes pot fer l’organització, però sí que fixa una orientació i, sobretot, fa un balanç dels pactes firmats en l’últim cicle polític. En la seva ponència, ERC haurà de donar pistes de si continua apostant per les aliances recurrents amb els socialistes, com les quals fet en l’últim cicle (2019-2024) o fixa un nou rumb.

Existeix entre els militants de l’organització símptomes d’embafament respecte a aquestes aliances que fins i tot es pot mesurar amb dades. El novembre del 2023, un 89% d’afiliats va recolzar que el partit investís president Pedro Sánchez. Nou mesos després, l’aval dels militants a investir Salvador Illa es va quedar en el 53%. No obstant, tallar les relacions amb els socialistes tampoc és una decisió senzilla. En clau estatal, perquè seria abonar el terreny a un executiu del PP i Vox. En clau catalana, perquè ERC va pactar un finançament singular amb el PSC que, si vol veure com es fa realitat, haurà de continuar col·laborant amb l’executiu d’Illa.

¿Què fer? Aquest és el dubte. El partit ha endurit ostensiblement el discurs cap al PSC i el PSOE. En pocs mesos el duo Junqueras-Alamany ha passat que voler governar amb el socialistes a Barcelona, a negar-li els pressupostos al Govern d’Illa i donar gairebé per morts els comptes públics del president del Govern.

La independència

Una concessió que Junqueras ha fet als sectors crítics del partit és el compromís de presentar un document específic en el qual es reculli un pla per aconseguir una "majoria social a favor de la independència" el 2031. Serà llavors quan es compleixin 100 anys de la fundació d’ERC. S’escampa la sensació dins el partit que, amb tants pactes amb els socialistes, l’organització s’ha desviat de l’objectiu independentista.

En l’última dècada, ERC ha fet l’esforç de formular infinitat de propostes per arribar a la independència, però han sigut tantes que al final ha costat saber quina era la vigent. Ha passat d’avalar una declaració unilateral a defensar un referèndum pactat i fins i tot va formular una proposta pròpia de "pacte de claredat" que mai va fer fortuna. També ha fet gairebé una volta al món buscant referents en els quals reflectir-se –Escòcia, Quebec, Irlanda, Kosovo i Montenegro– fins al punt que més d’un militant s’ha perdut. Aquesta ponència ha de ser l’oportunitat per reordenar com queda aquesta aspiració per al partit republicà.

Els estatuts

La ponència dels estatuts sobre com s’organitza internament és la que desperta menys passions perquè no deixa de ser una proposta més tècnica que política. Aquesta vegada, no obstant, tindrà la seva substància. En primer lloc, perquè els sectors crítics del partit volen presentar una esmena perquè el president i la secretària general no puguin aspirar en el futur a càrrecs institucionals. Això és una pulla a Junqueras i Alamany, que aspiren algun dia a ser candidat a la Generalitat i candidata a l’Ajuntament de Barcelona, respectivament.

Notícies relacionades

Junts tanca el debat obert per Mas sobre la política de pactes amb AC

Auge i caiguda de Comín

Hi ha una segona qüestió interessant. L’exdiputat del Congrés i històric militant Joan Tardà vol esmenar l’article 2 dels estatuts perquè ERC deixi de ser un partit "exclusivament independentista". El seu argument és que això permetria a ERC erigir-se com la formació que pot aglutinar el votant progressista que va de l’independentisme-sobiranisme al federalisme-autonomisme. La proposta ha generat un fort debat intern, però no sembla que tingui possibilitats de prosperar.

L’últim assumpte és que Junqueras es va comprometre, arran de la polèmica pels cartells difamatoris contra els germans Maragall, a reformar totes les estructures relatives a les investigacions internes. Això passa per reformular el funcionament de la figura que fa aquestes investigacions –el responsable de Compliance- i de la Comissió de Garanties, que és qui té la potestat de sancionar militants que actuen malament. Encara ningú ha vist la proposta de la direcció, però si es tracta de l’assumpte dels cartells, sempre és un tema delicat amb tendència a complicar-se amb facilitat.