Auge i caiguda de Toni Comín: la mà dreta de Puigdemont se la juga en el Consell de la República

El fitxatge de Toni Comín per Junts, com a número dos de Carles Puigdemontper a les eleccions europees del 2019, es va vendre a so de bombo i platerets. Per als postconvergents va ser com robar una peça important del tauler d’escacs als seus contrincants, ERC, i els va servir per poder mantenir la flama de la suposada unitat independentista. No obstant, als republicans ja els va anar bé la ruptura. Des que havia arribat a Bèlgica, el seu exconseller de Salut s’havia anat distanciant del partit i havia desatès algunes de les seves directrius, com la de deixar l’acta al Parlament. Abans d’Esquerra va passar pel PSC. Però el tàndem Puigdemont-Comín, que va semblar infrangible durant un llarg temps, s’està esfumant.

Al novembre, quan Puigdemont va decidir centrar-se en Junts i deixar la presidència de l’organisme creat per mantenir el «llegat» de l’1-O, podria haver deixat el Consell de la República en mans el seu vicepresident, Comín. Però no ho va fer. El Govern va dimitir en bloc, va deixar l’organisme en mans d’una gestora i va convocar eleccions. Si aquest fet ja va ser per si mateix significatiu, encara ho és més que Puigdemont no s’hagi pronunciat a favor seu en la carrera per a la presidència del Consell. I que tampoc hagi sortit al pas de les acusacions d’irregularitats que des de l’estiu pesen sobre el seu fins ara número dos.

L’última bala

Les eleccions del Consell, previstes entre el 8 i el 12 de febrer, són l’última bala de l’eurodiputat electe de Junts, que continua sense poder accedir al seu escó a l’Eurocambra per no haver jurat la Constitució a Espanya. Però hi ha cinc candidats més i Jordi Domingo, advocat i excònsol major del Consolat de Mar de Barcelona, parteix com a favorit, segons fonts consultades. Justament, per aquest fet, algunes de les altres candidatures que es presenten denuncien certa predilecció i favoritisme de membres de l’anterior cúpula per Domingo, i fins i tot s’han arribat a platejar una impugnació, que no s’ha arribat a formalitzar.

Però és que la història del Consell de la República bé podria ser l’argument d’una novel·la. Ja el seu inici va ser mogut. Es va presentar amb tota la solemnitat des del Saló Sant Jordi de la Generalitat uns mesos després de l’arribada a la presidència de Quim Torra. Puigdemont va liderar l’acte per videoconferència des de Brussel·les, en presència de tot el Govern i de la plana major de l’independentisme. L’única absència destacada va ser la de la CUP, però va ser un presagi del que vindria després. ERC, que sempre el va mirar amb pena, se’n va despenjar al cap de poc temps.

L’acte a Perpinyà

Entre els seus grans èxits destaca l’acte celebrat el febrer del 2020 a Perpinyà, que va aconseguir reunir més de 100.000 persones. Però la mobilització va tenir també una cara fosca. La presidenta del Consell a la Catalunya Nord, Júlia Taurinyà, va dimitir uns dies abans al·legant motius «ideològics i relacionals». En aquell moment no en va donar més detalls, però amb el temps ha assenyalat que darrere de la seva dimissió hi havia els germans Comín.

Consultada per EL PERIÓDICO, Taurinyà explica que Betona Comín va ser «imposada com a organitzadora», i que ho va fer acompanyada d’«una empresa amiga» i sense permetre que empreses locals poguessin aspirar a fer cap treball. Taurinyà els acusa de «prepotència» i d’actuar de manera molt poc transparent, sense ensenyar-los cap pressupost. Una queixa que fan també més membres del Consell consultats, que asseguren que la situació ve de lluny. «Tot el que es diu és veritat i qui podia no va voler parar-li els peus», lamenta un d’ells, que assenyala directament Puigdemont.

No obstant, les primeres denúncies d’irregularitats no van sortir a la llum fins a l’estiu passat. Concretament, el van acusar internament de carregar 15.530,35 euros de despeses personals al compte de l’organisme. Entre aquestes despeses hi havia el lloguer d’un vehicle durant 15 dies, un apartament al sud de França i els impostos derivats de casa seva a Lovaina (Bègica), a més d’una retirada de 6.000 euros en efectiu.

La setmana passada també va entrar un nou actor en l’equació: l’exraper Valtònyc, que també havia treballat com a tècnic i informàtic del Consell. A través de les xarxes socials, el va acusar d’haver transferit fons de l’entitat al seu compte personal. «Ens veurem a l’infern. Fins aviat, gàngster», va arribar a proferir-li, mentre el va acusar d’utilitzar constantment una estratègia de xantatge emocional. I és que les acusacions contra Comín no acaben en l’àmbit econòmic.

Denúncia per assetjament

Notícies relacionades

Sánchez presumeix de gestió davant el "perill" de Mazón

Illa i López demanen una "prosperitat compartida" entre Madrid i Catalunya

Un exassessor del partit al Parlament Europeul’ha denunciat per assetjament sexual i psicològic. Concretament, l’acusa de tocaments, insinuacions, interrogatoris sobre la vida sexual amb la seva dona i propostes de trios amb un altre home. El coneixement públic de la denúncia ha obligat Junts a moure fitxa. De moment, han activat una investigació interna a través de la comissió de garanties, que estudiarà el cas i haurà de proposar a la direcció del partit possibles mesures cautelars contra el seu eurodiputat electe i membre de la direcció permanent.

Comín, per la seva banda, nega totes les acusacions. Assegura que totes les despeses a càrrec del Consell han sigut degudament acreditades i que li pertanyen com a vicepresident del Consell i a causa de la seva situació judicial. També ha anunciat accions legals contra Valtònyc i contra l’exassessor que l’ha denunciat d’assetjament, a qui atribueix un «delicte d’odi per homofòbia». A més, assegura que tot és una venjança i una conjura per evitar que guanyi les eleccions.