ERC traça el seu pla per a la independència sense terminis ni menció a la via unilateral

ERC va enviar ahir als seus militants els tres documents estratègics que dibuixen com actuarà el partit i com s’organitzarà internament en els pròxims quatre anys. El més esperat dels tres era una proposta de pla per avançar cap a la independència que ha de posar fi a anys de desorientació del moviment sobiranista. En aquest document els republicans plantegen un horitzó fins al 2031 per recuperar una "majoria sòlida" independentista tant a les institucions com al carrer, però no es fixen terminis concrets de quan serà el pròxim embat a l’Estat per intentar aconseguir aquesta independència. Tampoc es fan mencions a la via unilateral, la via que ERC sí que va avalar en la declaració del Parlament d’octubre del 2017, i es limita a considerar que no s’ha de descartar "cap via democràtica".

El raonament dels republicans és que la tardor del 2017 es van cometre "errors" que, en la pràctica, van fer fracassar aquest embat. No entren en el detall, però ERC ja fa temps que va reconèixer que havia sigut una equivocació autoimposar-se dates tan exactes i inamovibles per anar al xoc contra l’Estat.

La conclusió a la qual arriba el document és que ara s’ha de plantejar un "procés creïble i transitable" que, aquesta vegada sí, doni més garanties d’èxit al moviment. Així, el primer pas és recuperar per al 2031 un "majoria social i parlamentària" i, després, ja es veurà. De fet, els republicans tampoc concreten si l’opció preferent per aconseguir la independència és un referèndum pactat o "l’acord de claredat" que al seu dia va defensar el llavors president republicà de la Generalitat Pere Aragonès. La idea és aconseguir fer "efectiu" el "dret a l’autodeterminació" i, el com, ja s’anirà definint.

Aquest plantejament no suposa una gran ruptura en el que havia estat plantejant l’ERC de l’últim lustre. Simplement, serveix per constatar que, ara que Oriol Junqueras ha renovat el seu mandat al capdavant del partit, no té intenció de fer un gir de 180 graus a la seva estratègia. En declaracions als periodistes, el vicesecretari de Comunicació del partit, Isaac Albert, va defensar que ERC ha fet una "lectura realista" del moment i ha arribat a la conclusió que es necessita aquesta estratègia gradualista. "Posar dates no té sentit. Com abans sigui possible, abans ho farem. No es tracta de marcar límits al calendari, sinó de fer una bona lectura política del moment", va argumentar. Els militants poden presentar esmenes als documents a partir d’avui. Els textos definitius es votaran en el congrés del 15 i el 16 de març.

I la pregunta del milió és: ¿com aconseguir de nou aquesta majoria al carrer i les institucions? La resposta que es donen els republicans és que ERC, després d’un cicle electoral nefast, ha de tornar a ser vista com un partit "útil" per a la ciutadania. Així, als seus documents estratègics plantegen diverses prioritats per al futur més immediat. Per exemple, tornar a ser un partit que prioritza el municipalisme; apostar per la llengua catalana com a "pedra angular de la comunitat cultural" i ser la formació que més i millor es preocupa pels problemes quotidians dels catalans.

Una de les clares referències junqueristes del text és que ERC vol ser "el partit del treball", és a dir, el més transversal de tots. El que apel·la des de la classe treballadora al petit empresari passant per l’autònom.

Una de les novetats de la ponència és que fixa la necessitat de continuar construint Catalunya com a "nació". La idea del partit és que massa sovint "s’ha regalat a la dreta" aquesta qüestió, quan també és feina de l’esquerra explicar com es construeix una nació "inclusiva" –socialment i culturalment– que "planta cara a l’extrema dreta populista d’Aliança Catalana i Vox".

Notícies relacionades

El jutge Hurtado deriva les queixes de García Ortiz a un jutjat ordinari

Viatge al centre del cas de González Amador

Pactes amb els socialistes

Als seus documents estratègics els republicans defensen els pactes assolits amb els socialistes en els últims anys perquè, segons argumenten, han permès a Catalunya avançar cap a objectius "ambiciosos". No obstant, no aclareixen si estan disposats a continuar apostant per ells o hi haurà un canvi de rumb. Sí que s’esmenta que la situació de "debilitat" tant del Govern d’Illa com del Govern de Sánchez ha de ser "una oportunitat" per aconseguir "el compliment" dels acords que al seu dia ERC va firmar amb el PSC i el PSOE i que continuen pendents. Des de la direcció al·leguen que mai és bo incloure la política de pactes en aquests documents perquè es convertiria en una cotilla per a la direcció. Ningú sap que li oferirà a ERC en els pròxims quatre anys.