El Govern promet impulsar la llei de barris malgrat no tenir pressupostos

Amb la vista posada en aquests recursos addicionals, ahir el Consell Executiu es va comprometre a garantir la dotació per poder impulsar la llei de barris amb una convocatòria abans de l’estiu, al juny o al juliol, perquè els municipis puguin optar a inversions d’entre tres i 25 milions (la xifra està condicionada al nombre d’habitants dels ajuntaments que hi optin i compleixin els requisits) per millorar zones vulnerables. Tot just arrencar el mandat, la Generalitat va anunciar que aquest seria un dels vaixells insígnia de la seva acció governamental creant un comissionat específic a càrrec de Carles Martí i donant continuïtat així a una de les iniciatives emblemàtiques dels governs tripartits.

A expenses de sumar crèdit

Ahir, va reafirmar el seu compromís perquè així sigui activant un mecanisme alternatiu tenint en compte l’escenari de pròrroga i ha aprovat encarregar a la conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica el desplegament de la llei, que va ser aprovada el 2022. Es tracta d’un tràmit que permetrà recórrer a l’instrument de suplement de crèdit per garantir els recursos, que no estan previstos en els comptes vigents que van ser aprovats el 2023.

L’objectiu que té el Govern és que fins a 90 barris puguin beneficiar-se del fons de la llei i una de les zones en les quals pretén posar especialment el focus és en el Besòs. "Aquest va ser un dels projectes més ben recordats dels governs de Maragall i Montilla, va suposar una inversió que va transformar l’espai urbà", va argumentar la portaveu de l’Executiu i consellera de Territori, que va defensar que la llei de barris és necessària perquè els ciutadans "guanyin qualitat de vida" a través de la millora de l’urbanisme i la millora dels serveis que els atenen des de la proximitat.

Notícies relacionades

El Suprem demana un informe del patrimoni d’Ábalos i el seu fill

El jutge que investiga Begoña Gómez imputa la seva assistent

El que no va aclarir el Govern és la partida anual que hi destinarà, tot i que sí que es vol igualar almenys la xifra que hi va destinar el tripartit. "La dotarem el màxim que sigui possible", es va limitar a dir la consellera. Fonts governamentals, no obstant, admeten que es busca que la partida sigui de, almenys, 150 milions d’euros. La via per obtenir-los tampoc està del tot clara, ja que no és el mateix disposar dels 4.000 milions de més que no tenir-los. En aquests moments, el Govern negocia amb ERC i els Comuns per aprovar el decret de suplement de crèdit en un termini màxim de dos mesos. En cas que no sigui possible aquest pacte, Paneque va apuntar la possibilitat de recórrer a algun romanent de licitacions.

De fet, la consellera va defensar que tot el que defensa el Govern, també el pla econòmic per a la inversió de 18.500 milions d’euros en cinc anys anunciat divendres passat per Illa, podrà portar-se a terme tot i que els pressupostos estiguin prorrogats. Això sí, va admetre que perquè sigui una realitat suposarà lligar acords amb els socis d’investidura perquè 13.700 milions del còmput global seran d’inversió directa de la Generalitat i provindran, per tant, dels comptes.