Viatge al centre del cas de González Amador

Potser per haver freqüentat durant un llarg any i mig els tribunals britànics durant el cas d’extradició del general dictador Augusto Pinochet (1998, 1999, 2000) i, més recentment, en la demanda civil de Corinna zu Sayn-Wittgenstein contra Joan Carles I, m’ha quedat la idea del test de l’home raonable (the reasonable man), un concepte que solen utilitzar tant jutges com advocats per defensar els seus casos. És una idea del dret anglosaxó, que planteja la qüestió de com s’hauria comportat una persona raonable en circumstàncies similars a les que se li van presentar a un demandat, imputat o acusat en el moment de cometre una presumpta negligència o delicte. Si el test revela que una persona raonablement prudent hagués sigut conscient d’aquests perills en una situació similar, llavors l’acusat pot ser considerat responsable dels fets.

Anem al principi. El 12 de març del 2024 eldiario.es va informar que la Fiscalia de Madrid havia denunciat Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, per frau fiscal de 350.951 euros a Hisenda en els exercicis 2020 i 2021, a través de dos delictes i una trama d’empreses que van emetre factures falses. "Aquí no hi ha hagut ni trames ni xarxes paral·leles ni res del que s’està intentant fer des de la Moncloa, que em consta que des de primera hora està trucant també a les televisions demanant més llenya i generar una trama on hi ha una inspecció fiscal a un ciutadà que no té res a veure amb la Comunitat de Madrid", va asseverar la presidenta de la Comunitat de Madrid. "Primer se t’acusa i després et defenses", va dir. Alhora, Díaz Ayuso escrivia el següent missatge al seu compte de X: "La Fiscalia Provincial de Madrid la presideix una senyora que va ser directora general al Ministeri de Justícia amb Zapatero". Es referia a la cap de la Fiscalia de Madrid, Pilar Rodríguez, fet que, segons la presidenta, reforçava la idea que la seva parella era objecte d’un assetjament polític. Tot i que com havia dit un dia abans "això no té res a veure amb la Comunitat de Madrid", el 13 de març hi va tornar sobre l’assumpte. Aquella nit, Díaz Ayuso i el seu cap de Gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, van decidir un pla de xoc: un enduriment de les seves declaracions, d’una banda, i una campanya agressiva amb el seu cercle de mitjans més pròxim, de l’altra, amb munició de gruixut calibre. La idea: avortar el que consideraven la campanya iniciada amb la notícia del dimarts 12.

En una roda de premsa, el dia 13, Díaz Ayuso va assenyalar que la seva parella era víctima d’una "inspecció fiscal salvatge i treta polleguera" assegurant que el consultor estava sent "assetjat" per "tots els poders de l’Estat" només per ser el seu nòvio i negant que fes servir factures falses o societats pantalla per no tributar 351.000 euros, com afirmava la inspecció.

Tenint en compte que la vicepresidenta del Govern central María Jesús Montero va invocar el contracte de compravenda de mascaretes de la seva parella per demanar explicacions sobre la compra del pis en què tots dos viuen, i que el president del Govern, Pedro Sánchez, sol·licitava la seva dimissió, Díaz Ayuso va cavar la trinxera i va atacar. Va afirmar que era Hisenda qui devia 600.000 euros a la seva parella (la multa, ja pagada, pels fets investigats, que arribarien del 2018 al 2022). "Si, després de tota una vida treballant, aquesta persona té un patrimoni i es pot permetre comprar una casa, un cotxe o set, mentre sigui legal, mentre estigui tot en A, mentre estigui davant notari, soc lliure de pujar en aquest cotxe o de ficar-me en aquest llit", va dir Díaz Ayuso sobre les preguntes relacionades amb el pis de Chamberí i l’esportiu d’alta gamma que va comprar González mentre la seva empresa, Maxwell Cremona, gràcies a la seva tasca com a comissionista en la venda de mascaretes, guants o ulleres de protecció durant la pandèmia, multiplicava diversos cops els seus ingressos.

L’altre punt del pla d’actuació va ser la difusió d’un correu reservat que li havia enviat el fiscal Julián Salto, encarregat de la denúncia contra González Amador, a Carlos Neira, advocat de l’empresari, en el qual li contestava afirmativament, el 12 de març, al fet que era possible negociar una proposta que li havia enviat el 2 de febrer per evitar el judici una vegada judicialitzada la denúncia per frau fiscal i falsedat. Aquí Díaz Ayuso, González Amador, Carlos Neira i MAR presentaven com a iniciativa del fiscal el que era la proposta de Neira. Deixem exprofeso el que va venir després a cavall d’una hàbil cortina de fum: la filtració del correu inicial del 2 de febrer, la nota informativa del 14 de març de la Fiscalia de Madrid, l’obertura de diligències i la gairebé segura intenció del jutge del Tribunal Suprem Ángel Hurtado d’enjudiciar el fiscal general de l’Estat i d’altres.

Cinquena vegada

La bona disposició judicial cap a Díaz Ayuso està acreditada. La magistrada Inmaculada Iglesias, titular del jutjat número 41 de Madrid, ha fet quatre ajornaments i acabava de citar per cinquena vegada el que ha sigut denunciat per doble frau fiscal i creació de factures falses per declarar com a imputat/investigat el 24 de febrer, i al seu torn el jutge Hurtado sembla disposar-se a processar el FGE després de defensar González Amador contra els que l’anomenen defraudador confés.

Notícies relacionades

El jutge Hurtado deriva les queixes de García Ortiz a un jutjat ordinari

Diana Morant: "A mi ningú em va posar a dit i jo no posaré a dit ningú"

Per tant, el test de l’home raonable diria: si es tracta d’un muntatge contra González Amador per castigar Díaz Ayuso, ¿per què no anar a judici i defensar-se contra la presumpta arbitrarietat d’inspectors tributaris i fiscals del penal? ¿Per què ja està en marxa la conformitat? No. Que hi hagi un correu en el qual l’advocat Neira hagi proposat la conformitat no té cap valor. Ho ha explicat el fiscal Salto davant el jutge Hurtado. "Aquesta suposada conformitat era una mica conformitat sui generis atès que no està judicialitzat l’assumpte, no havia declarat encara el senyor González Amador com a investigat en aquesta causa i no estaven pagades les responsabilitats civils o consignades o pagades les eventuals responsables civils derivades del presumpte delicte tributari. L’únic que hi havia és unes, és que no són ni converses, o sigui, és un intercanvi de mail que no tenen cap tipus de validesa. O sigui, això jo no ho puc fer valer com una suposada conformitat el dia del judici [....]. És simplement una presa de negociacions".

Doncs això, a judici.