Junts diu que Catalunya podrà tancar els CIE si assumeix la gestió migratòria

Turull assegura que l’acord sobre aquests centres amb el Govern està gairebé tancat / "Si els gestionem, podem oferir una alternativa", afirma

Junts diu que Catalunya podrà tancar els CIE si assumeix la gestió migratòria
4
Es llegeix en minuts
Gisela Boada
Gisela Boada

Redactora

ver +

El secretari general de Junts, Jordi Turull, va explicar ahir en una entrevista a Cafè d’Idees (TVE) que les negociacions amb el Govern per al traspàs de les competències en immigració estan "encallades" en tres qüestions que el seu partit exigeix perquè es materialitzi qualsevol acord definitiu: que la Generalitat sigui la institució de referència per a qualsevol persona que arribi de l’estranger i hagi de fer els tràmits d’arribada (fet que inclou que l’expedició dels NIE es faci des de Catalunya); que la comunitat autònoma tingui la potestat de tramitar tots els expedients sancionadors (també els d’expulsió), i que siguin els Mossos d’Esquadra els que s’encarreguin de controlar les fronteres en exclusiva.

No és cap exigència nova, ja que els postconvergents fa mesos que defensen que el traspàs ha de ser "integral" i no de "gestió". Això sí, Turull va reconèixer que hi ha altres punts en els quals sí que s’han pogut trobar les dues parts, que fa més d’un any que negocien aquesta carpeta. N’és un exemple el fet que els centres d’internament d’estrangers (CIE) passin a ser gestionats des de Catalunya, un assumpte que el dirigent postconvergent va assegurar que està pràcticament tancat amb l’Executiu.

Fa anys que Junts reclama que es tanquin aquests centres, ja que considera que són espais que "vulneren els drets humans", una petició que va ser especialment reivindicada durant la pandèmia. Tot i que en els últims mesos altres assumptes han pres el protagonisme del traspàs de competències en immigració, Turull va recordar que aquesta demanda, la d’abaixar la persiana a aquests centres, continua sent una voluntat del partit, i tenir la gestió des de Catalunya d’aquest instrument possibilita que es puguin eliminar.

"Si els gestionem, els podem tancar i oferir una alternativa més humana", va afirmar el secretari general de Junts, que a més va recordar que, el 2015, el Parlament ja va aprovar una resolució per instar l’Estat a tancar-los. En cas de fer-se efectiu el traspàs, la Cambra haurà de tornar a avalar si aposta per suprimir-los i quines alternatives proposa.

Una querella i una reunió

Si bé els esforços entre el Govern espanyol i Junts s’estan centrant en el traspàs d’immigració, hi ha altres assumptes que Turull va assegurar que són necessaris perquè els postconvergents tornin a confiar en l’Executiu central. Així, va tornar a reclamar l’"amnistia política" per al líder de Junts, Carles Puigdemont, una cosa que no només passaria per celebrar la ja reclamada reunió entre Pedro Sánchez i l’expresident, sinó que des de Junts també exigeix que el president del Govern es querelli contra els jutges que "no apliquen l’amnistia". Turull demana que l’Executiu respongui davant el que considera que és "prevaricació" per part dels jutges: "Que activi algun mecanisme com s’ha fet quan alguna cosa ha afectat el PSOE", va etzibar, amb referència a les querelles presentades contra el jutge que investiga la dona de Sánchez, Begoña Gómez.

"Tot ajuda a crear bon ambient", va dir el secretari general de Junts, que també va ser exigent amb l’acord de Brussel·les per a la investidura de Sánchez i en els punts encara pendents de resoldre, com l’oficialitat del català a la UE. De tot això dependrà, entre altres coses, obrir la negociació per als Pressupostos, un decret que requereix els set vots de Junts per ser aprovat.

Però des del partit de Puigdemont no volen parlar encara de les converses per als comptes públics i segueixen, de moment, la seva màxima del "pas a pas". Ahir, un dia després que la Mesa del Congrés –amb majoria del PSOE i Sumar– acceptés a tràmit la proposició no de llei (PNL) presentada per Junts per instar el president del Govern a sotmetre’s a una qüestió de confiança, Turull va ser clar i va traslladar que del compliment de totes les qüestions anteriors dependrà que el seu partit li atorgui el seu suport. I de si Sánchez pot comptar o no amb el seu suport dependrà que els postconvergents li exigeixin unes eleccions anticipades.

Notícies relacionades

"Si li arribem a dir que no té la nostra confiança, el pas següent és demanar-li que convoqui eleccions", va avançar Turull, que va situar la votació de la PNL –que no és vinculant– com una maniobra perquè Sánchez vegi si té el suport de la majoria de l’hemicicle, tot i que això no impliqui que estigui obligat a sotmetre’s a una qüestió de confiança, que només ell pot presentar.

Els postconvergents miren així de pressionar el Govern perquè acceleri el compliment dels seus pactes abans que es porti a terme la votació de la proposició no de llei. La seva aprovació, que requeriria sumar els vots del PP, Vox i Junts, deixaria Sánchez en un escenari molt delicat, ja que constataria la seva debilitat parlamentària. Malgrat que l’acord per salvar l’escut social i les pensions va recompondre els ponts entre els dos partits després de la suspensió de les negociacions que va proclamar Puigdemont, Turull va deixar clar ahir que no hi ha res garantit.