Catalunya valora ampliar la renda garantida a 65.000 famílies més

La renda garantida és la prestació social per excel·lència de la Generalitat, que brinda a les persones en situació més precària un ingrés mínim. El problema és que no arriba a tots els que la necessiten. Només la percep el 20% de persones que viuen sota el llindar de la pobresa i el 40% dels quals malviuen en la pobresa més extrema. Cal tenir en compte que un de cada quatre catalans és pobre, realitat que s’agreuja entre nens o adolescents, on un de cada tres són pobres. La pobresa extrema assoleix el 9% de la població.

Ara, el Govern planteja una reforma que pretén augmentar el nombre de beneficiaris un 54,8% al llarg d’aquesta legislatura, des de les 113.000 famílies que actualment cobreix fins al voltant de 175.000. Més beneficiaris implicarà més pressupost i per a això l’Executiu català planeja augmentar en els pròxims anys un 75% la partida disponible per costejar l’RGC, des dels actuals 495 milions d’euros fins a prop dels 880 milions.

Així ho va explicar a preguntes d’aquest diari la consellera de Drets Socials i Famílies de la Generalitat, Mònica Martínez Bravo, que vol fer de la remodelació de la renda garantida la seva reforma estrella de la legislatura. "Volem crear un sistema molt potent, amb capacitat d’integrar diferents prestacions i arribar a aquestes famílies a les quals actualment no estem arribant", va afirmar la consellera.

Fer compatible la renda garantida amb un salari és un compromís pendent des de fa anys, present en l’esperit fundacional d’aquesta prestació. El 2017 tot el Parlament, de forma unànime, va votar a favor de la renda, malgrat que no es va incloure aquesta compatibilitat. Ara, el PSC vol aprofitar el context de creixement econòmic i el camí descendent de la taxa d’atur –que, 16 anys després, torna a estar per sota del 8%– per mirar de fer un salt de qualitat en la seva xarxa de protecció social.

"Fins ara l'RGC només permetia una compatibilitat amb les rendes del treball a les famílies monoparentals, volem que la renda sigui compatible amb l’ocupació temporal i indefinit", afirma Mónica Ríos, la diputada socialista encarregada de presentar al Parlament aquest canvi legal. Segons assenyalen els socialistes, la llei en aquests moments "desincentiva" la incorporació al mercat laboral i fa falta una reforma per "estimular" la seva reincorporació.

Els treballadors amb sous per sota dels llindars mínims de l'RGC podran demanar aquesta ajuda i la rebran com un complement. I viceversa, si una persona que està cobrant la renda garantida troba una feina, podrà continuar cobrant aquesta ajuda al llarg d’un any com a complement al seu salari. Ara, moltes persones en aquestes circumstàncies prefereixen rebutjar ofertes de treball, especialment si cobren menys de l'RGC, per por de perdre la prestació i haver de començar de zero el laberint burocràtic per tornar a tenir uns ingressos mínims. El que en llenguatge tècnic es diu “trampa de la pobresa”.

Les noves forquilles que planteja el Govern van des de 778 euros a 1.556 euros mensuals, amb diversos supòsits entre una xifra i l’altra. La quantia dependrà de la situació familiar de cadascú, sent més beneficiades les famílies amb menors. Per exemple, una persona que viu sola i que té un salari de 700 euros al mes rebria un complement de 78 euros mensuals. En canvi, una família amb dos progenitors i tres fills, en la qual només treballa un adult i cobra el salari mínim (1.381 euros al mes), rebria un complement de 175 euros cada mes a aquest salari.

La proposta de la llei també preveu que les quanties d’aquesta ajuda social augmentin, entre un 3% i 13%, respecte al que s’ingressa ara amb l'RGC. Tot i així, continuen estant molt per sota del llindar de la pobresa a Catalunya. Prenent els mateixos exemples, una persona sola que cobri aquesta nova renda garantida hauria de percebre 272 euros més al mes per deixar de ser pobra, i la mateixa família amb tres menors, requeriria 955 euros més el mes per arribar als 2.513 euros mensuals i deixar de viure en l’exclusió social.

Calendari i fases

El Govern es dona de marge aquest 2025 perquè la reforma legal s’aprovi al Parlament. Una vegada aprovada, la llei contempla un període de sis mesos per donar marge als serveis públics per adaptar-se. I quan entri en vigor, ho farà per fases. A la primera fase, els actuals beneficiaris de la renda garantida que trobin una feina podran començar a compatibilitzar els dos ingressos.

En aquest punt la conselleria estudia dissenyar un plus d’activació, a través del reglament de la llei. El motiu és que la suma de la prestació i del salari sigui superior a l’import que continuaria percebent la persona si rebutja el contracte i es queda únicament amb la prestació social. És el que fan altres comunitats com el País Basc o Navarra i que ara Catalunya busca imitar. Aquella primera fase, en molts casos, implicarà un estalvi pressupostari per a les arques públiques, ja que la Generalitat deixarà de pagar part de la prestació a aquells que trobin una feina.

En una segona fase, que Drets Socials confia a tenir a punt de cara al 2027, els qui avui estan treballant i cobren un salari per sota dels nivells de renda garantida passarien a cobrar el complement. La proposta de la reforma de la llei la deixa en mans del Govern, encarregat de realitzar el reglament. "La idea és anar fent una entrada progressiva dels diferents col·lectius afectats", explica Martínez Bravo. Aquest seria el moment en què aquestes 65.000 famílies podrien incloure’s en la prestació, amb el que l’esforç de les arques públiques augmentaria i requeriria aquesta ampliació de recursos fins als 880 milions d’euros anuals, segons el Govern.

Notícies relacionades

Puigdemont ja té data

La jutge demana aclarir els informes sobre el germà de Sánchez

Subvenció a les minifeines

La proposta del Govern genera certs recels entre els sindicats, ja que temen que aquest complement a salaris baixos pugui ser un incentiu perquè determinades empreses ofereixin contractes precaris i no tinguin incentius per millorar-los, ja que part dels ingressos de l’empleat ja els posa l’Administració. És a dir, que perpetuï una capa de minijobs. "No hi ha cap evidència científica que això hagi passat als països on ja s’aplica", va defensar la consellera. "L’única comunitat autònoma amb una renda mínima incompatible amb el treball és Andalusia i l’únic país de tota la Unió Europea on tampoc és compatible és Hongria", insisteix.