Les oficines de Drets Socials, una nova finestreta per tramitar la prestació

La reforma del subsidi pretén implicar els serveis socials dels ajuntaments i ens comarcals perquè s’encarreguin del pla individualitzat de totes les famílies que accedeixin a la RGC.

Polítiques d’ocupació

El projecte de reforma de la RGC trenca el monopoli de la gestió de sol·licituds que ara tenia el SOC i que ara haurà de compartir amb les OAC i les Oficines d’Afers Socials i Famílies (OASF). Existeixen set OAC a Manresa, Tarragona, Tortosa, Girona, Barcelona, Amposta i Lleida, i 66 OASF distribuïts als barris de Catalunya amb pitjors indicadors de renda i més taxes de pobresa. Aquest serà un espai al qual les persones que vulguin iniciar el tràmit de la renda garantida podran desplaçar-se per sol·licitar-ho.

Segons assenyalen diferents fonts coneixedores del projecte, la plantilla del SOC va acceptar de mala gana la idea de gestionar les sol·licituds de la RGC. Els seus tècnics estan especialitzats en polítiques actives d’ocupació, cursos de formació i elaboració d’itineraris professionals, mentre que molts perceptors el que requereixen és una atenció més pròpia de serveis socials abans d’entrar a aquest tipus de serveis.

Fins ara, la RGC estava pensada com una ajuda a través de la qual part dels beneficiaris saltessin a una ocupació. El SOC mira d’incentivar que els beneficiaris en edat i capacitat per treballar facin cursos formatius, accedeixin a ofertes d’ocupació i tornin al món laboral. Els que accepten aquest pla d’inserció i es comprometen activament a buscar una feina cobren avui un complement extra de 150 euros. Hi accedeixen el 91% d’aquestes llars, 40.600 famílies. Però només 2.700 durant el 2024 van deixar de cobrar la renda perquè van trobar una feina.

Fonts coneixedores del dia a dia de les oficines expliquen que, davant la por de perdre la renda si accepten una ocupació, de cada 60 persones que contacta el SOC per oferir-los una entrevista de treball, només una accepta fer el pas. "No és una cosa tan senzilla, són persones amb situacions molt complexes, de vegades amb problemàtica de salut mental afegida, que necessiten un acompanyament per poder arribar al moment de poder començar a seguir una rutina i treballar", opina la consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo.

Per això, la reforma que impulsa el Govern pretén deixar enrere aquest complement i, al seu torn, recolzar-se en els serveis socials municipals i comarcals per fomentar l’autonomia dels beneficiaris. En la reforma desapareix el complement d’inserció laboral i totes les persones que demanin la renda hauran d’incloure’s en un pla de seguiment obligatori. En cas de no fer-ho, estarien exposades a una sanció.

Notícies relacionades

El Govern invertirà 8,8 milions en un «pla de xoc» per incrementar l’ús del català

Illa intenta convèncer António Costa que l’oficialitat del català a la UE és «una qüestió de justícia lingüística»

Els tècnics que accepten les sol·licituds hauran de quantificar el grau d’inserció laboral de cada persona i, en funció d’això, hauran de distingir si han de fer un pla social, laboral o sociolaboral. El SOC s’encarregarà, doncs, de la part laboral, mentre que els serveis socials, que poden delegar en entitats del tercer sector, s’hauran d’ocupar de la part social.

Des de l’estiu passat, la conselleria ha estat treballant en un projecte de finestreta única: un lloc on totes les persones que necessitin prestacions socials puguin acudir, i des d’allà se’ls tramitin totes les opcions a què poden accedir.